Resultats de la cerca

Fou president del Directori Regional per a Catalunya i Balears de la Federació Espanyola de Tennis del 1939 al 1944 El 1940 reprengué l’organització del Campionat de Catalunya El 1947 fou escollit president del club Reial Societat de Tennis Pompeia

Consisteix sovint, generalment en un nom o bé en una frase posada per algú, generalment amb intenció exhibicionista Per llur antiguitat i com a document de la parla i la cultura populars, són importants els graffiti trobats a Pompeia també són d’interès els posats en ares d’altar amb motiu de llur consagració

Fou secretari general del seu orde i a Roma secretari del cardenal Vives i Tutó Féu construir l’església i convent de Pompeia a Barcelona i promogué una important obra social i cultural Predicador i conferenciant de fama, escriví obres d’apologètica i d’espiritualitat en català i castellà, d’història literària i traduccions bíbliques

Fou jugador de la Reial Societat de Tennis Pompeia i guanyà el Campionat de Catalunya individual en dues ocasions 1925, 1927 i el de dobles una vegada, fent parella amb Francesc Sindreu També fou campió d’Espanya de dobles en dues ocasions amb Ricardo Saprissa 1923, 1924 Formà part de l’equip espanyol de Copa Davis 1926-32

Cronista de la ciutat de Lleida Escriví una Memoria referente a las mejoras locales de que era susceptible Lérida , punt de partença de les reformes urbanes posteriors Donà a l’institut de Lleida una collecció de monedes de Pompeia i d’Egipte, fruit dels seus viatges per Europa i Àsia Hom el considera un precursor de la Renaixença a Lleida

Ingressà en l’orde caputxí i prengué el nom de Robert de la Riba Estudià a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon i Eduardo Zamacois, i a Milà Fou organista i director de l’escolania de Nostra Senyora de Pompeia, de Barcelona, on des del 1946 féu cicles de concerts d’orgue Compongué música religiosa, peces per a orgue, música de cambra i sardanes

Sota l’acusació d’ateisme segons la tradició eren cristians, el seu marit fou condemnat a mort el 95 i ella fou exiliada el 96 El cementiri de la família situat a l’actual Via delle sette Chiese prengué el seu nom i és una de les catacumbes més extenses de Roma Conté pintures d’estil pompeià i cristianes dels segles II, III i IV

Fou del partit pompeià, i després de la desfeta de Pompeu fou perdonat Participà en la conjura anticesariana per salvar la República, que reeixí amb l’assassinat de Cèsar el 44 aC, i en la qual hom atribueix a aquest la frase cèlebre “Tu quoque, fili" ‘Tú també, fill meu' adreçada a Brut La revolta subsegüent el féu fugir a Grècia, on fou vençut per Antoni i Octavi a Filipos 42 aC Se suïcidà després de la derrota

En la tradició literària romana gaudí d’una gran popularitat el seu Sacrifici d’Ifigènia , considerada una obra mestra per l’admirable representació de les passions i, sobretot, per la magistral plasmació del dolor humà Hom li atribueix la pintura d’un Cíclop dormint obra lloada per Plini i també l' Occisió de Palamedes Així mateix, hom ha volgut veure una influència del seu estil en els frescs de la Casa del Poeta Tragico, a Pompeia

Estudià a Vic amb Lluís Romeu i, a Barcelona, orgue amb Vicenç Maria de Gibert El 1924 esdevingué organista de Notre Dame du Bon Secours de Bois Colombes Havent tornat a Barcelona, fou professor de música de l’Escola Blanquerna i crític musical del diari El Matí Més tard fou mestre de capella de l’església de Pompeia, de Barcelona El 1947 guanyà el premi del concurs convocat per la Comissió Abat Oliba amb Cinc càntics a la Verge de Montserrat