Resultats de la cerca

Les seves obres són experimentals, des de la primera, The Cannibal 1949 fins a la darrera, Virginie Her Two Lives 1982, i per més que variï el lloc on es desenvolupen Alemanya, Anglaterra, etc, semblen ésser una observació de l’exercici psíquic, alhora que van contra l’argument, els personatges, l’ambientació i el tema Part de la seva producció teatral es troba aplegada al volum The Innocent Party 1969

Estudià piano amb la seva mare i el 1933 ingressà a la Juilliard School de Nova York, on estudià cant Debutà el 1943 amb Martha a la Chautauqua Summer Opera Casada amb el director F Madeira el 1947, l’any següent debutà al Metropolitan de Nova York com una de les Nornes El capvespre dels déus , teatre on cantà de manera quasi ininterrompuda fins el 1971 La seva carrera europea es desenvolupà amb èxit al Festival de Salzburg -on el 1956 debutà com a Clitemnestra d' Electra , que enregistrà més tard en disc-, Munic, Londres, Brusselles i Viena El 1968 participà en l’estrena mundial d' Ulisse…

La capital és Providence Limitat al N i E amb Massachusetts, a l’W amb Connecticut i al S amb l’Atlàntic El territori és gairebé pla, amb extensió costanera relativament gran Gran predomini del sector industrial, cosa que permet una alta proporció de població urbana 85,6% 1984, la més elevada dels EUA Indústria tèxtil, construcció de maquinària, instruments de precisió, equipaments elèctrics Es destaca també una especialització en el ram de la joieria, tant en l’aspecte industrial com en el comercial Altres nuclis urbans Newport, Central Falls, Pawtucket, Middletown, Portsmouth…

Cofundador del Grup 47 i creador de nombroses revistes literàries, entre les quals Texte un Zeichen 1954-57, escriví novelles i narracions de gran èxit, sobretot l’autobiografia Die Kirschen der Freiheit ‘Les cireres de la llibertat’, 1952 i la novella Sansibar oder der letzte Grund ‘Zanzíbar o el darrer fonament’, 1957, crítica del totalitarisme que anulla la llibertat individual De gran èxit, si bé amb la crítica dividida, foren les novelles Die Rote ‘La pèl-roja’, 1960 i Efraim 1967 Entre les seves obres destaquen els nou relats publicats sota el títol de Mein Verschwinden in …

Estudià composició a Harvard i posteriorment ho feu a la Universitat de Brown, on es formà com a musicòleg Posteriorment amplià la seva formació a Harvard 1965 i després es traslladà a París per treballar amb Nadia Boulanger 1967-75 i es presentà com a llaütista amb el Cambridge Consort, que dirigí ocasionalment El 1968 assumí la direcció de la Camerata de Boston i des del 1975 ha realitzat gires internacionals i ha impartit cursos especialitzats en música antiga Ha compaginat la seva tasca com a intèrpret amb la docència a les universitats de Harvard i Yale i ha estat productor de France…

Després d’haver acabat els estudis universitaris d’art, inicià la carrera de cant, compaginada al principi amb el cinema, on treballava com a operador, la publicitat i el dibuix periodístic El 1924 debutà al Metropolitan de Nova York com a Tonio I Pagliacci i posteriorment abordà amb èxit el paper de Wozzeck, en l’òpera homònima d’A Berg, i l’Escamillo de Carmen El 1933 inicià la seva collaboració artística amb Jeanette Mac Donald, amb qui actuà en diverses comèdies musicals cinematogràfiques Posà veu a alguns actors en les parts cantades de pellícules d’èxit, i ell mateix feu d’actor en…

Graduat per la Universitat de Harvard en estudis visuals i mediambientals 2007, en els seus films hi té una gran rellevància la música, especialment el jazz , tant en la banda sonora com pel que fa al contingut És l’autor dels guions de les seves pellícules, la primera de les quals estrenà el 2009 Guy and Madeline on a Park Bench , seguida del curt Whiplash 2013, que guanyà el premi al millor curt del Festival de Sundance i del qual l’any següent rodà una versió en llargmetratge que el 2015 obtingué tres premis Oscar millor mescla de so, millor edició i millor actor de repartiment L’any 2017…

Participà en la fundació de l' American Economic Association el 1885, i en fou el tercer president El 1911 fou nomenat director d’economia i història de la fundació Carnegie Desenvolupà el marginalisme independentment dels economistes europeus, separà la teoria econòmica en estàtica i dinàmica i refutà les teories marxistes perquè veia en la teoria de la productivitat marginal una “llei de la natura” que resol tots els problemes de la distribució plantejats pels clàssics Publicà Philosophy of Wealth ‘Filosofia de la riquesa’, 1887, Distribution of Wealth ‘Distribució de la riquesa’, 1889, la…

Es traslladà als Estats Units i residí a Washington Hi cursà i amplià estudis a la Catholic University of America Washington, DC, on es doctorà amb la tesi sobre Francesc Eiximenis Dedicat de ple a la recerca, s’especialitzà en literatures hispàniques, sobretot pel que fa al període medieval Ha exercit com a professor a la University College of Arts and Science de Nova York Dins de la seva obra publicada, cal esmentar Bibliografia anotada de la vida i obra de Francesc Eiximenis Barcelona 1980, obra que fou guardonada amb el premi Ferran Soldevila Eiximenis i la dona Barcelona 1987