Resultats de la cerca

Es tenen molt poques dades sobre la seva vida Probablement es formà al costat de Stefano Felis Estigué al servei de C Gesualdo, a Nàpols, entre el 1594 i el 1599 Cap al 1608 era actiu a Roma A partir del 1582 publicà vuit llibres de madrigals a cinc veus, dos dels quals s’han perdut, i un altre llibre a quatre veus Els seus madrigals estigueren molt influïts per l’estil dels de Gesualdo i de l’escola napolitana També se’n coneixen dos llibres de responsoris, un salm i algunes altres composicions profanes, com villanelle i ricercari

Estudià contrapunt, violoncel i guitarra El 1806 anà a Viena i assolí una gran fama com a intèrpret i compositor per a guitarra Inventà un nou tipus de guitarra, afinada en una tercera menor per sobre de la guitarra normal També interpretà al violoncel obres de L van Beethoven i J Haydn, juntament amb Johann Nepomuk Hummel i Ludwig Spohr, amb els quals coincidí a Viena Retornà a Itàlia el 1819 i, a Parma, fou virtuós de cambra de l’arxiduquessa Maria Lluïsa Compongué un gran nombre d’obres de cambra amb la guitarra com a protagonista i tres concerts per a guitarra i orquestra, el més famós…

Començà a compondre de molt jove Estudià piano al Conservatori de Foggia, on es graduà el 1952 Més tard estudià orgue i composició amb Fernando Germani, i ingressà al Conservatori de Santa Cecília, a Roma, on feu estudis de música per a pellícules, i, després, a l’Accademia Chigiana de Siena per estudiar-hi composició Guardonada amb diversos premis, ensenyà orgue i composició al Conservatori de Foggia, del qual fou directora en 1972-73 El 1979 esdevingué professora de composició del Conservatori de Santa Cecília La seva producció inclou diferents gèneres treballs per a orquestra simfònica i…

Alumne de F Durante i N Porpora a Nàpols, estrenà la seva primera òpera, Farnace , el 1751 Entre el 1758 i el 1765 fou mestre de capella a la cort de Parma, càrrec que deixà per ocupar la plaça de director del Conservatorio dell’Ospedaletto de Venècia Del 1768 al 1775 estigué a la cort de Caterina II, a Sant Petersburg Durant els anys següents visqué a Nàpols i Londres, abans de tornar a Venècia, on la malaltia que patia només li permeté dedicar-se a la composició Traetta compongué vint-i-sis òperes -entre les quals destaquen Sofonisba 1762, Ifigenia in Tauride 1759 o 1763 i Antigona 1772-,…

Estudià al Conservatori de Santa Maria de Loreto de Nàpols Entre el 1728 i el 1731 fou organista al servei del bisbe de Conza della Campania Més tard ensenyà música a l’hospital dels Figliuoli Dispersi, a Nàpols Assolí una gran reputació com a compositor d' opéras-comiques , escrites sovint en collaboració amb altres músics, per als petits teatres de Nàpols Entre aquestes peces destaquen Il Leandro 1744 i Il governatore 1747 Aquesta darrera és poc consistent des del punt de vista melòdic, tot i que la caracterització dramàtica i la instrumentació són notables La seva aportació a la música…

Estudià a Nàpols, on fou alumne de F Feo al Conservatorio dei Poveri di Gesù, i més tard completà la seva formació al de San Onofrio El 1756 estrenà en aquesta ciutat la seva primera òpera, Lo funnaco revotato , que sembla que gaudí d’un notable èxit Durant els anys següents veié representades altres òperes seves a Nàpols, la majoria de caràcter còmic La seva producció comprèn també opere serie , com ara Medonte 1779 i Calipso , ambdues estrenades al Teatro San Carlo, però que no foren gaire ben rebudes pel públic A partir del 1767 fou professor al Conservatorio de San Onofrio, i el 1774…

Vida Entre el 1608 i el 1614, a Nàpols, fou deixeble de Giovanni de Macque, amb el qual estudià orgue, llaüt, cant i composició Després de passar catorze anys al servei de la cort napolitana es traslladà a Roma, on treballà per a la família Borghese El 1633 fou nomenat organista de San Luigi dei Francesi, càrrec que ostentà fins la seva mort El 1641 abandonà la casa Borghese per entrar al servei del cardenal Antonio Barberini, famós mecenes de les arts i la música que protegia els compositors més eminents de Roma Fou ell qui li encarregà la seva primera òpera, Il palazzo incantato 1642, que…

Fou deixeble d’Aristòtil al Liceu després d’haver iniciat una formació d’ordre pitagòric En no succeir el seu mestre en aquesta entitat, decidí de crear una escola pròpia La seva obra ha estat molt mal tractada pel temps ja que tan sols han pervingut fragments d’alguns dels prop de 450 escrits que hom creu que redactà, entre els quals hi havia textos filosòfics i històrics vides, resums de doctrines passades, etc, tot i que els de teoria de la música filosofia i música són els que li donaren més renom ja en l’antiguitat No se’n conserva cap de complet Existeixen fragments extensos de tres…

Estudià viola i composició a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i, després d’un breu període com a instrumentista, inicià la seva formació com a director d’orquestra amb B Molinari Debutà el 1944 als Concerts Simfònics de Santa Cecília, i en teatre ho feu a Bèrgam el 1950 dirigint La Traviata A la mateixa època dirigí les orquestres de la RAI de Roma i Milà 1945-52 L’any 1952 debutà amb La vida breve de M de Falla a la Scala, teatre del qual fou director musical entre el 1953 i el 1956 El 1960 realitzà una primera gira pels EUA i el Japó Després d’haver estat director de l’Orquestra…

Estudià al Conservatori de Santa Cecília de Roma Fou deixeble de BMolinari-Pradelli en els estudis de direcció i arribà a ésser un dels principals directors del Teatro alla Scala, de Milà 1953-56 Fou director de l’Orquestra Simfònica de la RAI a Milà 1945-52, de l’Orquestra Simfònica de Chicago 1955-58 i 1968-73, de l’Orquestra Simfònica de Viena 1973 i 1976 i de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles 1978-84, entre d’altres Es retirà definitivament el 1998