Resultats de la cerca

Destronat el seu pare, passà, el 1502, a la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1506 fou designat com a lloctinent del Principat, sota la custòdia del bisbe d’Urgell, Pere de Cardona 1506-07 Per evitar cap possible reivindicació a la corona napolitana, fou retingut, primer al castell d’Atienza, a Castella, i després al de Xàtiva 1512-23 Durant la guerra de les Germanies es negà a posar-se al capdavant dels agermanats Alliberat el 1523 per Carles V, passà a la cort, fins que el 1526 fou concertat el seu casament amb la reina vídua Germana de Foix Designada aquesta com a lloctinent de…

Religiós dominicà, fou creat cardenal el 1672, i fou nomenat successivament arquebisbe de Manfredònia 1675, de Cesena 1680 i de Benevent 1686 Elegit papa, combaté les doctrines jansenistes, àdhuc imposant l’acceptació de la butlla Unigenitus El 1725 declarà invàlida la consagració de Corneli Steenhoven, iniciador, a Utrecht, de l’actual església dels vells catòlics Tingué cura dels estudis del clericat, amb l’establiment de la Congregació de Seminaris 1725 El 1728, a instàncies del concili provincial de Tarragona, concedí que en determinades festes considerades de precepte hom pogués…

Parallelament a una brillant carrera d’actor i director teatral realitzà llargmetratges, caracteritzats per una tendència manifesta a la fusió del cinema, el teatre i l’òpera Nostra signora dei turchi 1968, Capricci 1969, Don Giovanni 1970, Salomé 1972 i Un amleto di meno 1973

Vida Es dedicà bàsicament a la composició d’òperes, encara que també té una important producció de música sacra Dins la història de l’òpera italiana, ocupà un lloc predominant durant el període que va des de l’últim G Rossini fins a les òperes de joventut de G Verdi Al final de la primera meitat del segle XIX era considerat el compositor italià de més prestigi, però les seves obres no s’han mantingut en el repertori operístic habitual dels teatres La família Mercadante es traslladà a Nàpols el 1806 i dos anys després, gràcies a les bones condicions que demostrà per a la música, el jove…

Alumne de G Abos, FN Fago i P Cafaro al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, inicià la seva carrera com a operista als petits teatres de la ciutat i el 1784 estrenà Artenice al Teatro San Carlo A partir d’aquest moment les seves òperes foren representades en molts teatres italians i en alguns de la resta d’Europa, encara que Nàpols fou la ciutat on assolí els majors èxits El 1785 entrà com a ensenyant al Conservatorio della Pietà dei Turchini i del 1806 al 1813 fou director del Reale Collegio di Musica El 1816 fou nomenat mestre de la Real Cappella Palatina i de la Real Camera de…

Vida Començà els estudis musicals amb el seu pare i els continuà al Conservatorio di Sant’Onofrio de Nàpols amb F Durante i L Leo El 1754 estrenà la seva primera òpera, Le donne dispettose , amb un èxit notable Arran d’aquesta acollida favorable, el Teatro San Carlo li encarregà la composició d’una opera seria , Zenobia -amb llibret de P Metastasio-, estrenada el 1756 i que repetí l’èxit anterior El 1758 es traslladà a Roma, on presentà Alessandro nelle Indie , també amb text de Metastasio, i dos anys més tard estrenà al Teatro delle Dame La Cecchina ossia la buona figliola , amb llibret de C…

Quan era un infant formà part del cor de la catedral de Bari i el 1726 ingressà al Conservatorio di Santa Maria del Loreto, a Nàpols Començà la seva carrera professional el 1732 amb l' opéra-comique Li marite a forza , estrenada a Nàpols, i durant els següents cinc anys escriví altres obres dins la mateixa línia Estrenà altres opéras-comiques a Roma i també a Venècia L' opera seria Demofoonte 1738 fou una de les que ajudà més a donar-li popularitat entre el públic També treballà per a diverses esglésies, com la basílica romana de Santa Maria Maggiore 1738-41, Sant Marc 1762-~70 de Venècia i…

Estudià al Conservatorio di San Onofrio, a Nàpols La seva primera obra coneguda és una òpera sacra titulada L’opera d’amore 1702 El 1703 optà a la plaça de mestre de capella de la cort napolitana, tot competint públicament amb Gaetano Veneziano, Cristoforo Caresana i Francesco Mancini Veneziano obtingué el càrrec, però Sarro fou nomenat vicemestre de capella un any més tard, el 1704 El 1737 fou designat mestre de capella de la cort en substitució de Mancini, que ocupava el lloc des del 1725 Sarro fou un prolífic compositor d’òperes, oratoris i serenates, que, majoritàriament, s’estrenaren a…

Començà a compondre de molt jove Estudià piano al Conservatori de Foggia, on es graduà el 1952 Més tard estudià orgue i composició amb Fernando Germani, i ingressà al Conservatori de Santa Cecília, a Roma, on feu estudis de música per a pellícules, i, després, a l’Accademia Chigiana de Siena per estudiar-hi composició Guardonada amb diversos premis, ensenyà orgue i composició al Conservatori de Foggia, del qual fou directora en 1972-73 El 1979 esdevingué professora de composició del Conservatori de Santa Cecília La seva producció inclou diferents gèneres treballs per a orquestra simfònica i…

Es tenen molt poques dades sobre la seva vida Probablement es formà al costat de Stefano Felis Estigué al servei de C Gesualdo, a Nàpols, entre el 1594 i el 1599 Cap al 1608 era actiu a Roma A partir del 1582 publicà vuit llibres de madrigals a cinc veus, dos dels quals s’han perdut, i un altre llibre a quatre veus Els seus madrigals estigueren molt influïts per l’estil dels de Gesualdo i de l’escola napolitana També se’n coneixen dos llibres de responsoris, un salm i algunes altres composicions profanes, com villanelle i ricercari