Resultats de la cerca
Es mostren 180 resultats
Cirilo Cánovas García
Agronomia
Enginyer agrònom.
Durant un temps fou destinat a l’estació de Patologia Vegetal de Burjassot l’Horta, entitat creada el 1924, i posteriorment denominada Escola Pràctica de Capatassos Agrícoles, a instàncies de Pascual Carrión Durant la Guerra Civil de 1936-39 treballà a l’estació de patologia de Santander i en el Servei de Recuperació Agrícola al front de Castelló Fou nomenat enginyer en cap de la delegació de Llevant de l’Instituto Nacional de Colonización creat una vegada acabada la guerra Fou director general d’agricultura i ministre d’agricultura 1957-65 Realitzà treballs per a la colonització de la zona…
Luis Mayans y Enríquez de Navarra
Història
Política
Polític moderat.
Llicenciat en dret, fou alcalde major de Ferrol 1835, jutge a Madrid 1836 i magistrat a Saragossa 1837 Diputat a corts per Ontinyent 1837, ministre de gràcia i justícia i president del congrés 1843-51, i ministre d’estat 1854, intervingué en la redacció del concordat del 1851 i es retirà de la política durant el Bienni Progressista El 1856 fou ministre de guerra i marina, fins el 1858, que ho tornà a ésser de gràcia i justícia, fins el 1860, i de nou en 1864-68, que es retirà Després de la Restauració intervingué en la redacció de la Constitució del 1876 Per desavinences religioses amb…
Pere Sosa
Música
Compositor.
Estudià al conservatori de València, on més tard fou professor d’harmonia i després director Autor de Cançó de bressol per a cor i orquestra i de Tonades d’amor per a orquestra
Juan José Soriano Pradas
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Llicenciat en lleis 1845, s’afilià al partit federal i es distingí en la revolució del 1868 fou secretari de la junta de València, i posteriorment, regidor i diputat provincial Durant la Primera República fou governador de Logronyo i diputat a corts Treballà en la reconstitució del seu partit, i en morir era president del directori federalista de València
Los Ochandos
Caseria
Caseria del municipi de Requena (Plana d’Utiel), situada entre San Antonio de Requena i Requena, a pocs km d’aquesta població.
Reusense Club Petanca
Altres esports de pilota o bola
Club de petanca del barri de Gaudí de Reus.
Fou fundat l’any 1969 per Ricardo Requena Frutos Ha organitzat diverses competicions, com el Campionat d’Espanya de segona categoria 2009
assegador de Llíria
Ramaderia
Carrerada que travessa el Camp de Túria pel centre i que prové del Sistema Ibèric.
Ruta tradicional dels ramats transhumants de les comarques veïnes de Sogorb-Requena, arriba fins a les marjals del Puig, Puçol, etc Horta
la Foia de Bunyol

Comarca de la zona de parla castellana del País Valencià, a la regió de Requena.
Cap de comarca, Xiva Al nord una sèrie de turons la separen del Camp de Túria, i al nord-est és limitada per la serra de Los Bosques, divisòria amb els Serrans La serra de les Cabrelles, límit històric amb Castella i límit actual amb la Plana d’Utiel, és el límit occidental, i el Xúquer la separa, al sud, de la Vall de Cofrents i de la Canal de Navarrés A llevant, el límit comarcal i lingüístic amb l’Horta i la Ribera Alta són més imprecisos El sector occidental de la comarca, per sota dels 400 m d’altitud, és de transició entre les serres interiors i la plana d’Horta, i forma un piedmont…
cup
Trull o cup d'època ibèrica (segle V aC) de la Solana de les Pilillas (Requena)
© Carolina Latorre Canet
Agronomia
Recipient, generalment d’obra, sobre el qual hom trepitja el raïm i on el most es transforma en vi.
Hora Sindicalista
Setmanari
Setmanari en castellà, portaveu de la Federació Catalana del Partit Sindicalista, aparegut a Barcelona del 12 de desembre de 1936 al 24 de juliol de 1937.
Dirigit teòricament per Ángel Pestaña, en foren redactors els principals dirigents del Partit Sindicalista, com Natividad Adalia, Marín Civera, Ricard Fornells, Eduard Medrano, Josep Robusté, Sánchez Requena, ERueda, etc Fou substituït a partir del 15 d’agost de 1937 pel diari “Mañana”