Resultats de la cerca
Es mostren 185 resultats
Paolo di San Leocadio
Pintura
Pintor actiu a València des del 1472, on arribà amb Francesco Pagano i un mestre Richart —potser Riccardo Quartararo—, per mitjà del cardenal Roderic de Borja, a fi de decorar al fresc la capella de l’altar major de la catedral.
Treballà també a Gandia, on contractat per Maria Enríquez 1501 es comprometé a pintar el retaule de la collegiata, desaparegut el 1936 Protegit per aquesta dama hi pintà també el retaule del convent de Santa Clara —conservat només en part— i diverses obres per al palau ducal Féu el 1512 el retaule de l’església de Santiago de Vila-real, on uns anys abans, possiblement, féu el retaule del Salvador Tornà a treballar a la seu de València 1513-14 i pintà un retaule, perdut, per a l’església parroquial de Castelló Hom li adjudica obres com una Sacra conversació ~1490 Londres, National Gallery —…
Sisbert
Història
Noble visigot de la casa del rei Vítiza i potser germà del rei.
En pujar Roderic al tron demanà l’ajuda de Ṭāriq 710 per restablir la dinastia dels vitizans El 711, a la batalla de Guadalete, en la qual comandava una ala de l’exèrcit, en plena lluita abandonà el rei Roderic i fou causa de la seva derrota
Àkhila II

Dues monedes visigòtiques d’Akhila II. (Tarragona)
© Fototeca.cat
Història
Rei visigot, fill i successor de Vítiza en una part del seu regne.
En morir Vítiza 710, la seva vídua i una part dels notables del regne intentaren de fer-lo succeir pel seu fill Àkhila, encara molt jove Una altra part dels notables, reunits a Còrdova, elegiren rei el duc de la Bètica, Roderic Aquest es dirigí tot seguit contra el seu rival, establert a Toledo Requesèn, tutor d’Àkhila, li sortí a l’encontre i fou derrotat i mort Llavors Àkhila es retirà a la part oriental de l’estat visigòtic, mentre Roderic estenia la seva dominació pel centre i l’oest Àkhila governà llavors la Narbonesa, la major part de la Tarragonesa i la…
Ordoni I d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (850-866).
Fill i successor de Ramir I El 854 envià, en ajuda dels mossàrabs toledans revoltats contra l’emir Muḥammad I, un exèrcit comandat pel comte Gató d’El Bierzo, que fou derrotat en l’anomenada jornada del Guadecelete En el seu temps el regne astur inicià l’expansió al sud de la serralada Cantàbrica, per la Vall del Duero, repoblant Lleó 856, Tui i Astorga El 859 o 860 derrotà el Banū Qasī Mūsā ibn Mūsà ibn Fortun, prop d’Albelda batalla de Clavijo Ocupà aleshores Coria i Talamanca, i el seu fidel, el comte Roderic de Castella, repoblà Amaya 860 L’emir Muḥammad I envià, però, dues…
ducat de Bisceglie
Història
Jurisdicció feudal concedida per Frederic I de Nàpols al seu nebot Alfons d’Aragó (1498), príncep de Salern.
A la mort d’aquest passà al seu fill Roderic d’Aragó, primer duc de Sermoneta
Jaume Serra
Cristianisme
Cardenal.
Parent de Roderic de Borja, al servei del qual residí a Roma, essent mestre en teologia, Innocenci VIII el nomenà arquebisbe d’Oristany Sardenya el 1492, arxidiòcesi que mai no visità i que renuncià el 1510 a favor del seu nebot Pere Serra i Munyós Fou l’home de confiança de Roderic per a la creació del ducat de Gandia i per al matrimoni del seu fill Joan amb María Enríquez, cosina de Ferran II L’epistolari català de Serra sobre aquests afers té una gran vàlua històrica i filològica El 1500 Alexandre VI el nomenà cardenal prevere, i legat a Perusa, i l’any següent li…
Vannozza Catanei
Història
Amant del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI.
Muller, primer, de Giorgio della Croce, noble milanès, i, després, de Carlo Canale, també milanès Esdevingué l’amant del cardenal quan aquest era vicecanceller de l’església, i en tingué quatre fills Joan , duc de Gandia, Cèsar , duc de Valentinois, Lucrècia , duquessa de Ferrara, i Jofre , príncep de Squillace
Mestre de Borbotó
Pintura
Pintor anònim valencià.
Deixeble i collaborador del mestre Artés, influït pel Renaixement romà i per l’art idealitzat de Roderic d’Osona el Vell Autor del retaule major de l’església de Borbotó València, hom li atribueix, entre d’altres, una Crucifixió Museu de Belles Arts de València i una Epifania València
Pere II d’Albarrasí
Història
Tercer senyor d’Albarrasí (1196/97-1246) i governador d’Aragó, des de l’Ebre fins a Castella, durant la minoritat de Jaume I.
Participà en les bandositats d’aquest regnat La protecció que donà, a Albarrasí, a Roderic de Liçana, contra el qual procedia Jaume I, impulsà aquest a assetjar infructuosament la ciutat 1220 Participà, per contra, en la conquesta del País Valencià i juntament amb Eiximèn d’Urrea conquerí Silla Fou succeït pel seu fill Àlvar I 1246-60
Joan Llopis
Cristianisme
Cardenal.
Serví el seu entreparent Roderic de Borja, el qual, esdevingut papa Alexandre VI, el féu datari com a tal, intervingué activament en la concessió de les butlles alexandrines sobre Amèrica i bisbe electe de Perusa 1492 i el creà cardenal prevere de Santa Maria in Trastevere 1496 El 1498 li fou atorgat l’arquebisbat de Càpua