Resultats de la cerca

A partir del s XVIII un crescendo és indicat amb el signe < Al principi del s XIX Rossini en féu un ús molt característic en l’orquestra La indicació contrària és el diminuendo

Deixebla entre d’altres de Rossini, que la féu debutar a Parma 1842 amb el seu Stabat Mater i escriví per a ella els papers de mezzo-coloratura de les seves principals òperes

Incendiat el 1816, fou reconstruït És un dels més cèlebres del món hi han estat estrenades òperes de Bellini, Donizetti Lucia di Lammermoor , 1835, Rossini, etc Té capacitat per a prop de 3 000 persones

Juntament amb la seva muller, la ballarina Maria Medina, dugueren a terme nombroses actuacions arreu d’Europa A partir del 1811 es dedicà exclusivament a la coreografia Creà ballets de Haydn, Mozart, Beethoven i Rossini, i creà també la forma del drama coreogràfic

Fou conreada a Anglaterra ballad farse , a França i, sobretot, a Itàlia als s XVIII i XIX Entre les millors es destaquen les de Rossini com La cambiale di matrimonio, 1810, i Il signor Bruschino, 1813 i de Donizetti Il campanello di notte, 1836

Es formà musicalment a Bolonya amb Giacomelli i a Milà amb MA Marliani La seva germana i el seu oncle foren també cantants Debutà a Bolonya el 1828, com a soprano de Zelmira , de G Rossini El 1829 cantà a la Scala, i fou en aquests moments que rebé classes de G Pasta El paper d’Adalgisa de Norma fou escrit expressament per a ella El 1832 abandonà Itàlia, i debutà a París gràcies a l’ajut de Rossini, que dirigia llavors el Théâtre Italien Romangué a la capital francesa fins el 1846 Fou una de les sopranos més admirades del seu temps V Bellini deia que cantava i…

Fou deixeble i amic de J Simon Mayr després estudià a Bolonya Admirador de Rossini, es dedicà a l’òpera El seu primer èxit fou Enrico di Borgogna 1818, però assolí la fama amb Anna Bolena 1830 Sollicitadíssim per haver-se retirat Rossini i per la mort de Bellini 1835, la seva obra traeix un treball precipitat, però l’escriptura vocal és d’una gran bellesa melòdica Conreà un estil pròxim a l’òpera bufa rossiniana, com a L’elisir d’amore 1832 i a Don Pasquale 1843, i un altre de típicament romàntic, amb temes històrics i novellescs, on emprà tots els recursos del bel canto , com a…

Molt apreciat tant pels seus dots i coneixements musicals com per la seva talla d’actor, Capecchi és un dels grans noms de la interpretació d’òperes de Verdi, tot i que s’interessà per òperes anteriors de Cimarosa, Pergolesi o Rossini, amb les quals assolí igualment un gran èxit

Es formà amb SMattei a Bolonya, i fou un dels darrers grans cantants castrats Debutà el 1800, i es distingí per una tècnica perfecta i una gran bellesa vocal Fou admirat per Rossini i altres compositors, però perdé popularitat cap al 1825, en caure en desús els castrati en l’òpera

Es destacà en la interpretació de papers còmics en òperes de Rossini, Donizetti, Mozart, Cimarosa, etc i en l’enregistrament d’obres d’aquest gènere Assolí importants èxits a Anglaterra, a París La cenerentola , 1978 i per tot Itàlia Fou director d’escena d’òperes bufes Actuà sovint al Liceu de Barcelona