Resultats de la cerca

Vinculat al Club Cadí Canoë-Kayak, destacà en proves d’estil lliure i eslàlom El 2010 es proclamà campió d’Espanya de ràfting És monitor d’aquesta modalitat, d’hidrotrineu i de piragüisme al Parc Olímpic del Segre, i ha participat en l’organització dels Campionats del Món 2009 i d’Europa 2011 i de la Copa del Món 2012 en les mateixes installacions

Vinculat al Club Natació Sabadell, ocupà els càrrecs de director general 1977-2001 i de president de l’entitat 2003-11 Impulsà i culminà les installacions de Can Llonch, i durant els anys del seu mandat fou vocal de la Federació Espanyola de Natació, de la qual rebé la medalla de bronze de serveis distingits 2011

Jugà al Martinenc Futbol Club, i a partir del 1940 fou àrbitre de primera categoria Des del 1946 dirigí partits internacionals Entre l’any 1947 i el 1955 exercí d’entrenador d’equips de la primera i la segona categoria catalana CC Badalona, CB Mollet, UE Montgat, CE Sabadell i CB Santa Coloma Presidí el Collegi Català d’Àrbitres 1955-74, el Collegi Nacional d’Àrbitres 1970 i el Collegi Regional d’Entrenadors 1955-56 Fou un dels fundadors de la revista Rebote Solamente Baloncesto

Fill del professor de dibuix i pintor José Ruiz Blasco Fou mal alumne en els primers estudis Els seus primers dibuixos daten del 1891, any que la família es traslladà a la Corunya, on es produí la desclosa del seu geni El 1895 retornà a Màlaga i, a la tardor, s’establí a Barcelona i ingressà a Llotja, on fou deixeble d’Antoni Caba La Primera Comunió figurà a l’Exposició de Belles Arts del 1896 Compartí, amb Manuel Pallarès, el taller del carrer de la Plata, 4 Ciència i Caritat obtingué menció honorífica a l’Exposició Nacional de Madrid del 1897 La seva activitat es diversificà en acadèmies,…

Fou un dels pioners del bàdminton a Catalunya a la meitat de la dècada de 1980 i fundador de l’Associació Granollers Esportiva Bàdminton 1983 Guanyà diversos Campionats de Catalunya de veterans i fou subcampió d’Espanya Des del 1989 és director tècnic de la federació catalana Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 com a director esportiu de bàdminton També ha estat directiu de la federació espanyola i del Council de la federació internacional

Alumne de Rosa Maria Romero i company artístic d’Ayelen Morales, pujà al podi del Campionat d’Espanya en diverses ocasions Fou doble campió estatal en especialitat de parelles de dansa 2007, 2008, en representació de la federació andalusa També aconseguí una medalla de bronze en l’especialitat lliure individual 2008, en representació del Reus Deportiu Formà part de la selecció espanyola fins el 2009, i guanyà una medalla de plata als World Games 2009 i una de bronze als Campionats d’Europa 2008, en l’especialitat parelles de dansa Posteriorment, es vinculà al Club Patí Parets com a entrenador

Estudià als jesuïtes de Sarrià i començà a treballar com a professional publicitari abans de dedicar-se a la literatura de creació El 1993 es traslladà a Los Angeles Califòrnia, on fixà la residència Començà amb novelles per a joves, com El príncipe de la niebla 1993, premi Edebé, El palacio de la medianoche 1994, Las luces de septiembre 1995, novelles que formen la Trilogía de la niebla , i Marina 1999 El 2001, la publicació de La sombra del viento , el revelà com un fenomen d’èxit internacional i la novella es convertí en un best-seller arreu del món, i rebé diversos premis, entre d’altres…

Progressista ardorós, participà en la rebellió de la caserna madrilenya de San Gil 1866 i hagué d’emigrar Fou un dels caps de la revolució de setembre del 1868 Ministre de foment en el govern del duc de la Torre, decretà la llibertat d’ensenyament, suprimí les facultats de teologia i assajà d’organitzar un ensenyament de coneixements pràctics tècnics, agraris Ministre de justícia el 1869, introduí el matrimoni civil i l’organització del jurat President del consell el 1870, fou el ministre més fidel i més eficaç d’Amadeu I Establí el servei militar obligatori i fundà el banc hipotecari…

Doctor en dret 1859 A València fou secretari de la Unió Liberal, formà part de la junta revolucionària de 1868, fou cap i fundador del partit liberal de Sagasta, inspirà els periòdics El Diario de Valencia i El Constitucional i fou governador civil 1881 A Madrid, fou governador del Banc d’Espanya i diputat Fou ministre d’ultramar 1888, gràcia i justícia i governació Figurà en el senat 1903-11 El seu fill, Trinitario Ruiz Vallarino — Madrid 1945, polític liberal, fou diversos cops ministre de gràcia i justícia, diputat i senador fins a l’adveniment de Primo de Rivera