Resultats de la cerca

Fill de Robert II de Sanseverino i de Marina d’Aragó i de Sotomayor filla del primer duc de Vilafermosa Alfons d’Aragó Membre de la família napolitana més potent, de tradició angevina i francesa, per la seva educació —els seus mestres foren Juan de Ojeda i Jaume Castellví— s’integrà en la societat galant catalanonapolitana castellanitzant, i es casà amb una catalana, Elisabet de Vilamarí i de Cardona, filla i hereva de Bernat, comte de Capaccio Prengué part en la batalla de Capo d’Orso 1528 i fou fet presoner participà després a l’expedició de Carles V a Tunis i Alger i fou capità general de…

Llicenciat el 1922, fou professor d’història de la filosofia a la Universitat de Torí de 1936 a 1976 Fou cofundador de la revista Quaderni di Sociologia 1950 i codirector, amb Norberto Bobbio, de Rivista di Filosofia des del 1952 Als anys cinquanta fou el principal impulsor del corrent filosofic anomenat neoilluminismo , en el qual convergiren l’existencialisme europeu de postguerra, el pragmatisme de John Dewey i la filosofia analítica S'interessà també per la sociologia i collaborà a la premsa diària a La Stampa' des del 1964 i al Giornale' des del 1972 D’entre les seves obres hom pot…

Llicenciat en lleis i filosofia, viu actualment a Roma, on exerceix com a professor d’història de l’art contemporani a la universitat Formà part del Grup 63 i és conegut com a teòric de l’anomenada transavantguarda italiana Al marge de publicar més de vint llibres, dels quals destaquen El territori màgic 1971, La ideologia del traïdor 1976, Vida de Marcel Duchamp 1976, La transavantguarda a Itàlia 1980, La transavantguarda internacional 1982 i Superart 1982, elaborà el darrer capítol de la història de l’art dirigida per G C Argan 1990 Sempre polèmic i radical, ha estat condecorat Cavaller de…

Estudià filosofia a Roma i a Alemanya En tornar a Itàlia collaborà estretament amb Giovanni Papini, amb qui fundà i dirigí L’Anima  1911 A partir del 1914 collaborà al Corriere della sera Milità en el partit nacional liberal i s’oposà a Giovanni Giolitti Preconitzà l’entrada d’Itàlia a la Primera Guerra Mundial En el Pacte de Roma 1918 defensà la causa dels eslaus contra la monarquia austrohongaresa Diputat 1919-24, sotssecretari de finances 1920 i ministre de colònies 1922 Després de l’assassinat de Giacomo Matteotti 1924 fou un dels principals protagonistes de la retirada del parlament…

Edificada en un fort pendent de roques calcàries damunt el golf de Salern, els monts Lattari la protegeixen dels vents del N contribuint a suavitzar el clima que, juntament amb el paisatge, l’han convertida en un centre turístic Altres recursos econòmics de la població són les pesqueries, la vinya, els arbres fruiters i una petita indústria paper, xarxes La vila fou fundada, segons la tradició, per Constantí segle IV Des de mitjan segle VI fins el 837 estigué unida al ducat de Nàpols sota la sobirania de l’emperador de Bizanci Fou un important centre d’intercanvis entre la Itàlia del S i l’…

Començà molt aviat els estudis de piano amb el seu pare, el compositor Wilhelm Kempff Posteriorment amplià la seva formació com a pianista amb KH Barth a la Hochschule für Musik de Berlín i també amb Ida Schmidt-Schlesicke Així mateix, fou alumne de composició de Robert Khan Inicià la carrera concertística l’any 1916 i durant un cert temps compaginà el piano amb l’orgue i la docència, àmbit aquest darrer en el qual excellí Entre el 1924 i el 1929 dirigí la Hochschule für Musik de Stuttgart i en 1931-41 impartí cursos d’estiu a Potsdam També fundà uns cursos d’interpretació de l’obra de L van…

Castellà de Trani Fill del baró d’Aitona Pere III de Montcada i de Vilaragut Un dels darrers grans caps militars i polítics catalans que intervingueren en la política europea Lluità a Itàlia al servei de Carles VIII de França, de Cèsar Borja 1499-1503, amb qui estava emparentat, i del Gran Capità 1503-04 Alexandre VI el nomenà 1500 comanador de Santa Eufèmia de Calàbria i prior de Sant Joan de Messina Fou mestre justicier i virrei de Sicília 1509-16 almirall 1518, conquerí Gerba 1520 lluità contra França 1521-24 i fou capturat a Marsella Alliberat 1525, fou un dels signataris del tractat de…

Passà als Sanseverino, prínceps de Salern

Per tal de mantenir Castella a part, el rei català proclamà Alfons de la Cerda rei de Castella Els tractes per a l’alliberament de Carles de Salern foren prosseguits a Canfranc pacte de Canfranc