Resultats de la cerca

Consta un primer sotsveguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, pel fet de no voler-li'n reconèixer, aquest, el vassallatge El 1396 s’intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s’hi oposaren tenaçment El 1449 la reina Maria donà un privilegi de creació de la sotsvegueria, i nomenà un sotsveguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana El 1455 un decret de Joan II anullà…

Formava municipi independent, a mitjan segle XIX, amb Santa Coloma Sasserra L’església parroquial era dedicada a santPere avui abandonada

Amb la Societat de Pesca Esportiva de Sant Feliu Sasserra obtingué la medalla d’or al Campionat d’Espanya de clubs del 1994

Presidí la Comissió Nacional de Raid de la Reial Federació Espanyola d’Hípica, i fou seleccionador estatal 2005-12 El Raid Hípic de Sant Feliu Sasserra s’anomenà en honor seu Memorial Quico Yebra

S’inicià en la competició l’any 1989 amb la Societat de Pescadors Esportius de Sant Feliu Sasserra, amb la qual aconseguí la medalla d’argent en el Campionat d’Espanya de clubs 2004

La geografia Cap de comarca, Prats de Lluçanès És una plataforma terciària estructural inclinada de NNE 900-1000 m alt a SSW 450-550 L’elevació dels materials eocènics de l’extrem septentrional és deguda a l’enllaç amb els primers plecs subpirinencs que clouen el Ripollès per migjorn Però ràpidament apareix recobert per l’Oligocè tot l’interfluvi del Lluçanès i el Moianès, entre la vall del Llobregat i les del Ter i el Congost El límit de llevant entre el Lluçanès i aquestes darreres, que constitueixen la plana de Vic, és precisament el contacte entre aquest Eligocè i l’Eocè descobert de la…

Amb la Societat de Pescadors Esportius de Sant Feliu Sasserra, fou subcampió d’Espanya de clubs 2004 Amb la selecció catalana, conquerí una medalla d’or 2007 i una de bronze 2006 en els Campionats d’Espanya de l’especialitat

Després de travessar els termes d’Oristà i de Sant Feliu de Sasserra Lluçanès penetra al d’Avinyó Bages, passa per Sant Marçal de Relat i per Santa Eugènia de Relat o Relat i s’uneix al seu collector prop de la vila

Estudià a la Universitat de Cervera i al seminari de Vic Es dedicà als estudis agrícoles collaborà a Memorias de Agricultura y Artes 1815-21, publicada per la Junta de Comerç de Catalunya, fomentà el conreu, especialment de les patates, a Prats de Lluçanès i llegí treballs a l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona Publicà també diversos alfabets, com Anocugeni o alfabeto reformado universal 1813, Anocugeni compendiado, Petit alfabet català segons los principis de l’anocugeni o alfabet reformat 1815, Alfabeto de comparación hebreo-catalán-castellano 1817, etc, i un Mapa de la parroquia de…

La caseria situada en el sector més abrupte i boscós del municipi havia estat format per una quarantena de cases disperses De l’antic nucli del poble de Vallderosa, que s’alça a la vora de la riera del mateix nom, només resten les runes de les cases, dos cementiris, restes d’una església romànica, l’estructura de l’església neoclàssica de SantPere i la torre del Torre de Vallferosa  que ho domina tot De l’antiga església parroquial de SantPere construïda de nou el 1698 i sense culte des del 1940 depenien les de SantPere…