Resultats de la cerca

A tretze anys anà a Buenos Aires, on féu diverses feines i començà a pintar autodidàcticament No tornà a Mallorca fins el 1921 Es presentà en una exposició collectiva a la sala La Veda de Palma el 1928, any en què participà en la també collectiva Missió d’Art de Mallorca a l’Argentina Exposà sol, alentat per Hermen Anglada, el 1930 a les Galeries Costa Exposà després sol a Londres, Barcelona i París Després de la guerra tornà uns quants mesos a l’Argentina i exposà a La Plata i Buenos Aires Conreà el paisatge, la pintura de flors i la natura morta, gènere que ell reintroduí a Mallorca La seva…

Fill d’un tècnic alemany installat a València el 1865, es formà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i fou deixeble dels pintors Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicent March i Marco i Josep Maria Fenollera, i continuà els seus estudis a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid 1883-92 Viatjà per França, Alemanya, Suïssa i Anglaterra Temporalment visqué a París i a Londres 1897-99 Es dedicà al retrat, la natura morta, les flors i el paisatge És autor, entre d’altres, del quadre paisatgista Els clavells 1901 Participà en les Exposicions Nacionals de Belles…

Les seves primeres obres, exposades a les Galeries Belarte de Barcelona 1965, oferien un bigarrat espectacle de gent i ambients La seva exposició a la Sala René Metras de Barcelona 1966 marcà el pas a un novíssim realisme d’una clara denúncia social La seva pintura és d’una desimbolta llibertat, servida per un gran domini del dibuix i un color viu i vibrant

Durant la dècada de 1960 fou reporter gràfic en revistes com Sábado Gráfico , Discóbolo i Velocidad , entre d’altres Fundà el seu laboratori fotogràfic 1968-95 i s’especialitzà en fotografia esportiva Feu el seguiment de diversos equips catalans de futbol i bàsquet, així com d’altres esports com ciclisme, automobilisme, rugbi, natació o waterpolo, en ocasions amb la collaboració del seu germà Rafael Realitzà múltiples exposicions, i part del seu fons està dipositat al FC Barcelona i a l’Arxiu Nacional de Catalunya Collaborà en publicacions com Mundo Diario , Dicen,  Record, Barça  i RB Fou…

Vida i obra S’inicià en la literatura el 1970 amb una exposició de poesia visual i amb la publicació del poemari Cossos/espai 1976 Aquests inicis poètics continuaren amb Teoria de l’immortal 1981 i Història en ella 1982 Participà, també, en el Teatre Independent i és autor d’ Escenes obscenes d’un espill de dones 1983, en collaboració amb J Gandia i Les opinions d’un illús 1985 Dedicat bàsicament a la narrativa, el 1977 fou finalista del Premi Andròmina amb la novella Espai d’un ritual 1978 El 1979 publicà Diari de bordell , el recull de contes Fulls de recanvi segon premi de contes…

Fou membre destacat de la Joventut Valencianista Aviat començà a collaborar a La Correspondencia de Valencia , òrgan de la Unió Valencianista Regional Durant la Dictadura fou diputat provincial En la seva joventut treballà com a caricaturista i retratista, amb el pseudònim de Dito Publicà dues narracions breus en català a El Cuento del Dumenche Primer amor 1914 i The Five O’clock Tea 1920 Recollí una sèrie d’assaigs i articles sobre el valencianisme i el fet nacional al volum Claridad Aspectos valencianos 1922 Posteriorment publicà novelles en castellà Durant la República fou un dels…

Doctorat en medicina a Montpeller 1824, és autor d’obres professionals i de poesies en francès i en castellà, i d’una traducció catalana, inacabada i inèdita, de l' Eneida de Virgili

Doctorat en medicina a Montpeller 1824, és autor d’obres professionals i de poesies en francès i en castellà, i d’una traducció catalana, inacabada i inèdita, de l’ Eneida de Virgili

Tenen lloc els assassinats del líder de la CNT Salvador Seguí, el Noi del Sucre, principal dirigent de la CNT, i de Francesc Comas

Com a jugador s’inicià en les categories inferiors del Chelsea FC, i el 1960 passà al primer equip 1960-66, amb el qual assolí una Lliga anglesa 1965 Posteriorment jugà amb el Tottenham Hotspur FC 1966-69, amb el qual guanyà una Copa anglesa 1967, el Queens Park Rangers FC 1969-74, el Crystal Palace FC 1974-76 i el St Patrick’s Athletic 1977 S’inicià com a entrenador amb el Crystal Palace FC 1976-80 i 1998-99 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1984-87 procedent del Queen’s Park Rangers anglès, en el qual havia jugat 1969-74 Guanyà la Lliga 1985 i la Copa de la Lliga 1986, i arribà a la final de…