Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
rusc
© C.I.C - Moià
Entomologia
Habitacle d’una comunitat d’abelles.
Consta de diversos pans de cera o bresques , formats per prismes hexagonals perfectament juxtaposats i que són allotjats dins una cavitat natural generalment una soca d’arbre o artificial
Club de Futbol Parets
Futbol
Club de futbol de Parets del Vallès.
Fundat el 1934 amb el nom de Futbol Club Parets, durant la dècada dels quaranta s’anomenà Club Deportiu Parets A l’inici alternà la trajectòria esportiva entre les categories comarcals i territorials Des del 1985 ha competit a primera territorial, exceptuant les temporades 2006-09, que ho feu a preferent Té un equip B a segona territorial i disset equips més a totes les categories del futbol de base Organitza anualment el trofeu Josep Seguer, en honor al jugador internacional nascut a la vila Juga al camp municipal Josep Seguer
els Masos
Veïnat
Veïnat del municipi de Jafre de Ter (Baix Empordà), situat uns 500 m al NE del poble.
Es destaca el mas Seguer s XVI-XVII
marededeu
© Fototeca.cat / G. Serra
Escultura
Art
Imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica i sovint venerada.
Des de la fi del segle XI són freqüents a tot el territori català El moment d’esplendor màxima de mitjan segle XII a mitjan segle XIII correspon a l’onada devocional mariana promoguda pel moviment del Cister o de Sant Benet Solen ésser imatges sedents amb l’infant a la falda que, partint del hieratisme de tradició bizantina, es van suavitzant fins a l’època gòtica l’evolució es nota, sobretot, en la posició de l’infant, que del mig de la falda passa al genoll esquerre de la mare, i finalment, en l’època de transició al gòtic, resta dempeus El Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu Marès…
Josep Fàbrega i Selva
Literatura catalana
Mestre i poeta.
Mestre jubilat de secundària, debutà l’any 2004 amb Postals de Calders , al qual han seguit Camins d’hivern 2008 i Sis dies d’agost 2009, premis Narcís de Seguer de poesia de Vallgorguina i Jordi Pàmies, D’aquí estant no es veu la mar 2010, premi Goleta i Bergantí del Masnou, Bages i Parlo d’Aloma 2010, premi Marià Manent És autor de diversos poemaris no publicats, però reconeguts en premis literaris com Vora l’aigua premi Terra de Fang Deltebre 2007, Miniatures premi Ciutat de Terrassa 2007, Obsedit premi Montseny 2008, Lluna vella premi Terra de Fang de Deltebre 2008,…
Acadèmia Valenciana
Institució fundada el 1742 per un grup d’intel·lectuals, científics i metges valencians sota la iniciativa de Gregori Maians.
La seva finalitat, d’acord amb la Idea de la Academia Valenciana que aparegué el mateix any, fou de recollir i editar treballs antics i moderns pertanyents a diversos gèneres d’arts i de ciències, i d’estimular l’estudi i el progrés de les darreres Responia, per tant, al tipus d’acadèmia característic de la Illustració Maians pensà associar-hi el nucli de professors de la Universitat de Cervera, i amb aquest objecte escriví a Josep Finestres, que intentà, sense èxit, però, d’obtenir la collaboració d’alguns catedràtics L’acadèmia, que solament funcionà fins el 1751, edità algunes obres…
Josep Lluís Almiñana Pérez-Alcón
Espeleologia
Espeleòleg.
El 1974 feu les seves primeres exploracions amb l’Associació Excursionista de Reus El 1976 accedí al cos docent de l’Escola Catalana d’Espeleologia, on fou instructor des del 1979 i, al cap d’uns quants anys, director del departament El 1983 fou un dels fundadors i primer president de la Societat d’Investigacions Espeleològiques de Tarragona SIET El 1987 participà en la seva expedició més important la incursió al BU-56, també anomenada Illaminako Ateak Navarra El 1996 s’incorporà a l’equip d’exploració de la Cova Urbana de Tarragona Rebé el premi collectiu Font i Seguer al millor treball…
Cirat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sud de l’estret del Millars, que travessa el terme d’est a oest formant una sèrie de meandres encaixats entre moles (de 800 a 900 m alt.) calcàries separades per diversos barrancs.
La zona forestal, en part comunal pins, carrasques, ocupa 600 ha els pasturatges són aprofitats pel bestiar de llana L’agricultura de secà 930 ha és destinada a l’olivera, el garrofer i la vinya El regadiu 90 ha es dóna a la vora del Millars, al petit eixamplament que forma al voltant de la vila Dins el terme hi ha fonts d’aigües medicinals la Carrasca La població ha experimentat un ràpid descens l’emigració es dirigeix principalment a Castelló, València i Barcelona La vila 184 h agl 2006 399 m alt és a la dreta del Millars, a l’interior d’un meandre, sota les ruïnes de l’antic castell de…
Sant Estève de Derc (l’Esquèrda)
Aquesta església, seu d’una parròquia, era situada a la riba dreta de l’Aglí, a l’W del terme municipal, a l’indret que el cadastre del segle XIX anomena Planal de Sant Estève Aquest cadastre mostra al Planal de Sant Estève una construcció amb un absis semicircular orientat a l’E que ha de correspondre precisament a l’església de Sant Estève de Derc La parròquia de Derc Sancti Stephani de Dercho és documentada el 1137, quan Ermengol de So llegà als templers de la comanda del Masdéu unes propietats a les viles de Borrat i Centernac, situades dins l’esmentada parròquia El 1153 foren Guillem…
Casa forta de Sequèra (Trevilhac)
Situació Vista aèria de l’interessant vilatge medieval de Sequèra, amb el casal o casa forta, l’església de Sant Vicenç i les restes dels habitatges ECSA - F Tellosa El casal fortificat de Sequèra, prop del qual hi ha la petita església romànica de Sant Vicenç, s’alça en l’altiplà 670 m d’altitud que domina el sector ponentí del terme municipal de Trevilhac En l’actualitat Sequèra és un despoblat Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′ 23″ N - Long 2° 29′ 32″ E Per a anar-hi, partint de Trevilhac, s’ha de seguir la carretera D-2 en direcció a Sornian, i un cop fets uns 2, 5 km s’arriba al coll de…