Resultats de la cerca

Per l’etimologia, originàriament es referia als nebots o als fills reconeguts legalment amb aquest nom, però s’estengué també a d’altres membres de la família El nepotisme tingué especialment importància durant els s XV i XVI l’inicià el papa Pau II 1461-71, fou continuat pel seu successor Sixt IV 1471-84 i arribà al grau més elevat amb el papa català Alexandre VI 1492-1503

Fill de Marcantonio Colonna, primer príncep i duc de Paliano, i de Felicia Orsini, passà de molt jove a la península Ibèrica Estudià a Salamanca Per influència de Felip II de Castella fou creat cardenal 1586 per Sixt V Escriví De monarchia Siciliae publicada en 1723-25, en defensa del dret dels reis austríacs a regnar damunt Sicília en tant que hereus de la corona catalanoaragonesa, en contra de les tesis de Cesare Baronio

Vicari general i canonge de la catedral de Girona, escrigué, al final del s XVII, una tragèdia en català, culta, sense títol, sobre la presa, passió i mort de Jesucrist, que roman inèdita, i que defuig dels models passionístics coneguts fins ara Un seu nebot, Francesc Veray, també canonge de la seu gironina, a la fi del s XVIII compongué una obra hagiogràfica, també en català, sobre els gloriosos màrtirs i patrons de Celrà, sant Sixt i sant Hou

Fill de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens Estudià a la Universitat de Lleida Per la seva prudència, Felip II de Castella li deia el duque de Seso Ambaixador 1590-1604 prop dels papes Sixt V, Urbà VII, Gregori XIV, Innocenci IX i Climent VIII, tingué disputes amb ells perquè s’oposava al reconeixement papal del rei Enric IV de França Promogué la canonització de Ramon de Penyafort 1601 Majordom major de la reina Margarida 1604-06 Fou un protector dels literats

Fou professor de filosofia a Siena, canonge de Sogorb, degà de València i bisbe de Viesti, Itàlia 1586-94 i d’Oriola 1594-97 En morir era arquebisbe electe de Tarragona Consagrà la catedral d’Oriola 1600, publicà el sínode del 1600 1602 i procurà la conversió dels moriscs de la diòcesi Dedicà a Sixt V el tractat De potestate coactiva quam Romanus Pontifex exercet in negotia saecularia Roma, 1586, i és autor, entre altres tractats, d’una Paranaesis 1590 als catòlics francesos sobre Enric de Borbó Deixà inèdit un Lexicon ecclesiasticum vocum, phrasum ac rituum veteris ecclesiae…

Estudià a València i a Lleida, es doctorà en ambdós drets a Bolonya i s’establí a Roma Familiar del cardenal Pietro Barbo futur Pau II, fou auditor de la Rota, comissari pontifici a Magúncia i referendari Des del 1464 fou bisbe no residencial de Tarassona Acumulà el deganat de Tudela 1471 i les abadies de Veruela i de San Juan de Corias Cardenal in pectore de Pau II 1468, el 1476 en fou creat per Sixt IV Protector de l’orde dominicà, fou sebollit a Santa Maria sopra Minerva en un esplèndid sepulcre renaixentista obra de Mino da Fiesole

Fou coneguda també amb el nom d’Academia Pomponiana Tingué com a finalitat el culte del món clàssic Els seus membres es reunien a discutir sobre art, filologia, filosofia i arqueologia Llatinitzaren llurs noms i dataren llurs escrits ab urbe condita El to paganitzant de l’acadèmia féu que el 1468 els seus membres fossin acusats de conjurar contra el papa i de voler alliberar Roma de la subjecció de la clerecia Per ordre de Pau II, foren empresonats Pomponio Leto i Bartolomeo Saschi, dit il Platina , i l’acadèmia fou dissolta però fou renovada sota Sixt IV i les seves reunions…

Nebot de Lluís Despuig, mestre de Montesa Fou arquebisbe de Mont-real de Sicília 1458-83 i nomenat canceller abans del 1470 de Ferran II durant el seu regnat a Sicília El 1475 fou nomenat arquebisbe de Saragossa, mitra que hagué de renunciar el 1478 a causa de l’hostilitat de Joan II fou també bisbe de Capaccio, seu sufragània de Salern 1476-83, i abat comendatari de San Pietro d’Èboli Sixt IV el creà cardenal amb el títol de Santa Sabina 1473-83 Per delegació del papa acomplí diverses missions de caire polític i diplomàtic davant de l’emperador Frederic III i de la dieta de…

La litúrgia cristiana commemora la Presentació del Senyor juntament amb la purificació de Maria el 2 de febrer la Candelera —els grecs l’anomenen ‘Ψπαπαντέ, ‘trobament’, de Jesús amb Simeó — i el 21 de novembre celebra la festa de la Presentació de la Mare de Déu d’acord amb el relat llegendari de l’evangeli apòcrif de Jaume, segons el qual a l’edat de tres anys fou presentada al temple, on romangué fins a dotze anys dedicada a Déu Festa tardana, era coneguda a l’Orient al s VII i fou introduïda a Avinyó el 1371, bé que no fou difosa fins el 1585 per Sixt V Ambdues festes han…

Construïda el 1474 per l’arquitecte florentí Giovannino de'Dolci per encàrrec del papa Sixt IV, fou destinada a la celebració dels conclaves La distribució de l’espai, cobert amb volta de canó rebaixat i llunetes, és extremament simple els murs són dividits horitzontalment en tres zones, la mitjana de les quals serveix de galeria, i, verticalment, en requadres separats per pilastres i per sis finestres a cada costat a la part alta Quant a la decoració, fou encomanada als pintors més destacats del quatre-cents toscà i d’Úmbria 1481-83, murs perimetrals Botticelli, Ghirlandaio,…