Resultats de la cerca

Exercia una magistratura independent del poder central i era cort d’apellació de darrera instància En principi, el president, els consellers i l’advocat general eren del país o barcelonins refugiats només el procurador general era francès Fins el 1676, l’idioma utilitzat fou el català Jutjava segons les Constitucions de Catalunya i els Costums de Perpinyà, protegia els interessos generals, vetllava per la moralitat pública, dirigia l’ensenyament, arma eficaç de francesització Dugué a terme amb particular rigor la repressió contra la resistència dels rossellonesos a acceptar el nou règim…

Filla i hereva del comte Bernat II, governà de primer sota la tutela de la seva àvia, la comtessa Guillema Fou casada primerament amb Guillem d’Erill Guillem III de Pallars Sobirà i, entre el 1210 i el 1216, amb el vescomte Roger II de Coserans que era un Comenge Per tal com no tingué fills, vengué el comtat al seu marit Roger I de Pallars Sobirà i es retirà al monestir de Vallbona

Existia ja al segle XII, i el seu llinatge es refongué al segle XIX amb els Planell de Tona Té una de les millors explotacions forestals de castanyers del país El mas és un gran casal amb afegitons dels segles XVI al XX, amb una capella de Sant Bernat revestida de ceràmica del 1693, obra del mestre escudeller Miquel Lapuja Sota el mas hi ha un modern hostal

Nascut vers el 1110 encara que el seu pare no s’hauria casat amb la seva mare fins al 1130, es casà amb Guillelma El succeí el seu fill Bernat II de Pallars Sobirà

També anomenat Artal I d’Alagó pel seu casament amb Ximena II Péreç, senyora d’Alagó actualment un municipi de la província de Saragossa, amb qui tingué un fill, el futur Palacín I d’Alagó nascut el 1163 Anteriorment, però, el 1130, havia esposat una tal Agnès morta el 1135, de qui naixeren el futur Artau IV de Pallars Sobirà ∽1110-∽1182 i una filla del mateix nom que la mare, que es casà amb Ramon, senyor d’Erill  El 1110 o 1111 fou fet presoner pels almoràvits en una ràtzia per terres catalanes i retingut a Saragossa hi era el 1111, on aprengué l’àrab, cosa no gens habitual en…

Introduí la nissaga dels Comenge al casal pallarès en casar-se vers el 1216 amb la comtessa Guillema I de Pallars Sobirà , l’hereva del comtat, després que, rebut el vescomtat de Coserans, havia lluitat adés a favor adés en contra del comte Ramon VI de Tolosa i de Simó de Montfort, que li arrassà el territori vescomtal, del qual no es desentengué mai, encara que preferí Pallars Fou comte consort de Pallars Sobirà, fins que Guillema I, per trobar solució a la manca de descendència tant d’aquest enllaç com del primer amb Guillem III Guillem d’Erill, mort en 1205/16, li…

Document del Consell Sobirà del Rosselló, JFReynier, Perpinyà, 1774 CEDACC / JLV El Consell Sobirà dels comtats i les vegueries del Rosselló i del Conflent, i països adjunts, era l’organisme d’administració i justícia que va reglamentar la vida i va arbitrar els conflictes en els comtats catalans annexats al reialme de França pel tractat dels Pirineus 7 de novembre de 1659 entre el 1660 i la Revolució Francesa del 1789 Equiparable a una magistratura o tribunal d’antic règim, actuava com a cort suprema de totes les instàncies judicials i com a jurisdicció d’apellació última, i exercia…

Era fill d’Artau IV i de Guillema Deixà només una filla, Guillema, sota la tutela de la seva àvia

Fill del comte Roger I i d’una dama desconeguda, uní en la seva persona el lot important dels Berga, pel seu matrimoni amb Sibilla de Berga o de Saga 1234, i el comtat pallarès 1236, en la successió del qual, esmenant una disposició paterna, féu entrar 1244 les dones i àdhuc els bastards, originats en l’homònim fill seu Roger de Comenge nascut Roger IV de Coserans i coneguts sovint amb el cognom Espanha, que, desposseïts finalment dels béns cispirinencs, reclamaren amb lluites armades l’herència del Pallars Executant i retocant el seu pla 1256, posà al capdavant del comtat el seu fill Arnau…