Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Castell Bisbal, abans de Foratmicó (Guissona)
Art romànic
Aquest castell era situat prop de la partida de Tapioles, al camí de Torrefeta El seu nom originari fou el de castell de Foratmicó, el terme del qual es documenta des de l’any 1098 Al segle XII la meitat del castell pertanyia als Fluvià El 1172 Bernat de Fluvià cedí en el seu testament la seva part sobre el castell de Foratmicó al seu fill Bernat En una venda d’una vinya de l’any 1226 ja es constata el canvi de nom del castell, en esmentar-se que el castell Bisbal abans s’anomenava Foratmicó Aquesta fortalesa existí durant tot el temps medieval i sovint representava una…
Santa Maria de Palautordera
Art romànic
El temple parroquial de Santa Maria de Palautordera és situat just a l’entrada del poble homònim, cap del municipi Aquesta església apareix documentada ja l’any 862, en un precepte de Carles el Calb, on dóna al comte Sunyer I d’Empúries-Rosselló aquesta parròquia junt amb la de Sant Esteve de Palautordera i Sant Esteve de la Costa, tal i com les havia cedit el 858 a Unifred o Humfrid en nomenar-lo comte de Barcelona i marquès de Gòtia Aquest document és important també perquè s’hi marquen els límits d’aquest gran alou reial, i diu que se n’exceptuen els béns situats a Campins i al Vilaret de…
Sant Jaume de Llierca
Art romànic
Tot i que el topònim Llierca apareix esmentat en la donació que feu Bernat de Besalú de l’alou de Tapioles, situat a Montagut, al monestir benedictí de Sant Pere de Besalú, com a afrontació, i amb la grafia “ Lizercha ”, l’any 1004, cal esperar fins a l’any 1169 per trobar documentada l’església de Sant Jaume de Llierca, que fou coneguda durant tota l’edat mitjana com Sant Jaume de Poliger En aquesta darrera data, l’església de “ Sancti Jacobi de Poliger ” fou confirmada com a possessió del monestir de Sant Pere de Camprodon en l’acta de consagració de l’església El monestir de…
Josep Maria Jujol i Gibert
![](/sites/default/files/media/FOTO/B099430.jpg)
Can Negre o centre Jujol de Sant Joan Despí, masia reformada per Josep Maria Jujol
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Des que acabà la carrera 1906 treballà amb Gaudí, i collaborà en les obres de la Pedrera, el parc Güell i la reforma de la catedral de Mallorca, cosa que feu que restés, fins a la mort de Gaudí, profundament influït pel seu mestratge Aquests primers vint anys foren els més fecunds i els artísticament més importants de la seva producció se’n destaquen la casa Heras al carrer de Tapioles de Barcelona 1907, la reforma de la botiga Mañac del carrer de Ferran de Barcelona 1911, la Torre dels Ous de Sant Joan Despí 1913, les reformes de la masia Bofarull dels Pallaresos 1914, la La…
la Secuita
la Secuita
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a l’interfluvi del Francolí i del Gaià, al N de la comarca.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Nulles, Vallmoll de l’Alt Camp, a l’W amb els Garidells de l’Alt Camp, Perafort i una part de Vallmoll, al S amb els Pallaresos, al SE amb el Catllar i a l’E amb Renau Els límits del terme no segueixen cap accident geogràfic a excepció de la ratlla divisòria amb Vallmoll i part de la de Nulles, establerta pel torrent de Bogatell i la que, en l’angle entre els termes de la Secuita, Renau i el Catllar, constitueix el torrent de Renau Una sèrie de turons accidenten la part septentrional del terme, que és el tercer lloc de la comarca pel que…
Santa Maria de la Secuita
Art romànic
A l’edat mitjana la Secuita no constituí una unitat individualitzada, sinó que formava part del territori del Codony-Montoliu Durant els primers temps de la colonització del Camp de Tarragona, al segle XII, una gran part de les terres del terme de la Secuita foren encomanades al cavaller Guillem de Claramunt perquè poblés el lloc mitjançant establiments agraris i alhora hi bastís un castell Amb el temps, la Secuita estigué sota la senyoria compartida entre l’arquebisbe i el monestir de Santes Creus, els quals es repartiren els drets Una de les primeres referències de la seva església data del…
Argelaguer
L’església de Santa Maria d’Argelaguer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, situat a la confluència del Llierca i el Fluvià.
Situació i presentació El municipi limita amb els termes de Sant Ferriol S i E, Sales de Llierca NE, Tortellà N, Montagut NW i Sant Jaume de Llierca W El sector meridional, a la dreta del Fluvià, és muntanyós, accidentat pels contraforts nord-orientals de la serra de Sant Julià del Mont, com la serra de Colama, mentre que el septentrional és més planer, i s’hi localitzen els conreus i els nuclis de població El terme comprèn el poble d’Argelaguer, cap municipal, i els veïnats i caseries del Guilar, l’Hostalnou de Llierca, Sant Sebastià, Santa Magdalena i Tapioles És travessat per la carretera…
el Catllar
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100264.jpg)
Casell del Catllar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la vall baixa del Gaià, que travessa el terme, accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral (187 m alt.).
Situació i presentación Limita al N amb els municipis de la Secuita antic terme de l’Argilaga i Renau, a l’E amb els de Vespella i la Riera de Gaià, al S amb el de Tarragona i a l’W amb els de la Secuita i els Pallaresos El Gaià travessa el terme de NE a SE i en arribar al nucli urbà fa una giragonsa per reprendre, tot seguit, la direcció N-S D’ençà de la construcció del pantà de Gaià, la resclosa del qual es troba dins el terme del Catllar, el Gaià baixa sec i, així, la vila ha perdut una de les característiques que la distingien L’embassament té una capacitat de 57 hm 3 El torrent de la…
Castell de Fluvià (Guissona)
Art romànic
Aquest castell es trobava dins l’antic terme de Guissona i centrava una quadra o partida autònoma que era situada a l’est de la vila De l’antic llogaret que hi hagué a l’indret, no n’han pervingut vestigis Es tenen referències del castell de Fluvià des del 1040, any en què es redotà l’església i la canònica de la Seu d’Urgell En aquests moments consta que es trobava inclòs dins el terme del castell de Guissona i que pertanyia a Santa Maria de la Seu d’Urgell Els Fluvià foren els feudataris del lloc Van tenir una destacada intervenció en la reconquesta d’aquest sector del país i ajudaren tant…
Santa Maria de Guissona
Art romànic
Església L’actual parròquia de Santa Maria de Guissona té l’origen en un priorat canonical Guissona fou conquerida als musulmans pel comte Ermengol II d’Urgell i pel bisbe Ermengol d’Urgell, que incorporaren el lloc a la diòcesi i al comtat d’Urgell El primer document que proporciona notícies de la vila de Guissona és la sentència del 1024 d’un judici sobre unes aprisions de terres i llocs que es discutien el bisbe Ermengol i Guillem de Lavansa Per aquest document es coneixen els termes primitius de Guissona No es parla de l’existència de cap església, però és possible entreveure que ja hi…