Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Rafael Chirbes i Magraner

Rafael Chirbes i Magraner (2008)
© Hpschaefer
Literatura
Escriptor en llengua castellana.
Cursà història moderna i contemporània a Madrid i, posteriorment, es dedicà al periodisme, sobretot amb articles de crítica literària i gastronòmica i cròniques de viatges Visqué també al Marroc i a París La seva novellística té un acusat vessant sociopolític i reflecteix vides sota l’ambient del franquisme, la transició i el postfranquisme, amb un fort accent en els desenganys i la degradació dels fonaments de la moral cívica És autor de les novelles Mimoun 1988, En la lucha final 1991, La buena letra 1992, Los disparos del cazador 1994, La larga marcha 1996, La caída de Madrid 2000, Los…
Josep Monleon i Bennàcer
Teatre
Crític teatral.
Estudià dret i, després d’exercir l’advocacia alguns anys a València, anà a Madrid a estudiar direcció a l’Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas Fou crític teatral dela revista Triunfo 1955-1972, i fundador i crític de les revistes Primer Acto i Nuestro Cine Escriví diversos guions per al cinema i adaptà al castellà obres de Bertolt Brecht Orientà grups de teatre independent entre els anys seixanta i vuitanta, com ara La Cuadra de Sevilla, Tábano, Los Goliardos,…
Vicent Juan i Segura

Vicent Juan i Segura
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de València, i fou ordenat sacerdot el 1981 Doctor en dret canònic 1988 i civil 1989, lany 1988 ingressà al servei diplomàtic dela Santa Seu Treballà molts anys a la Secretaria d’Estat del Vaticà fins que, al maig del 2005, prengué possessió del càrrec de bisbe d’Eivissa i Formentera
Encarna Sant-Celoni i Verger
Encarna Sant-Celoni i Verger
Arx. E. Sant-Celoni
Literatura catalana
Poeta, narradora i traductora.
Ha conreat la poesia amb Sènia de petits vicis 1989, Arran de pantomima 1991, Dèria i fallera 1996 i Sediments d’albaina i maregassa 2002, i la narrativa amb Dotze contes i una nota necrològica 1985, Siamangorina 1986, premi Joanot Martorell de Gandia 1985, Numen entre els escacs 1987, premi 25 d’Abril de Benissa, Al cor, la quimereta 2002, Guarda’t dels jocs del destí 2005, premi Vila de Puçol de narrativa 2004 i Vestals de Roma 2018 És autora de l’antologia Eròtiques i despentinades Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona 2008, amb illustracions de Maria Montes Ha…
vall d’Aigüesvives
Vall d’uns 8 km de longitud i uns 3 d’amplada situada entre la serra de les Agulles i les muntanyes de la Valldigna, drenada pel barranc de l’Estret (afluent, per la dreta, del Xúquer) i, a l’extrem oriental, pel barranc de la font d’Agost (que s’escola cap a la Valldigna a través del coll de Mula).
Compresa dins els termes municipals de Carcaixent i, principalment, d’Alzira Ribera Alta, s’obre a la ribera del Xúquer pel congost de l’Estret i, a la Mediterrània, pel Portitxol delaValldignaLa carretera d’Alzira a TavernesdelaValldigna i el ferrocarril de Carcaixent a Dénia travessen la vall d’un cap a l’altre L’únic nucli de població actual és el llogaret dela…
Vicent Gascón i Pelegrí
Historiografia catalana
Erudit i cronista oficial del seu poble natal.
Membre dela Real Academia dela Historia i president de l’Asociación Provincial de Amigos de los Castillos, la seva obra cobreix bàsicament dos àmbits d’interès la història militar –és coronel d’enginyers– i la història local Del primer destaquen títols com La Región Valenciana en la Guerra de Sucesión 1956, La Región Valenciana durante la guerra dela Independencia 1967 i…
Carme Miquel i Diego
Literatura catalana
Mestra, activista per la llengua i escriptora.
Germana de l’advocat i activista Vicent Miquel i Diego Filla de mestres, continuà aquesta professió Obtingué el títol l’any 1963 i exercí fins el 2002 a Tavernes de la Valldigna, València i Alcàsser Involucrada des de jove en la recuperació del valencià a l’escola, participà en la creació de la secció de pedagogia de Lo Rat-Penat i del primer Moviment de Renovació Pedagògica de la postguerra al País Valencià Coordinadora i professora de didàctica dels Cursos de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València, sota…
l’Ombria
Despoblat
Despoblat del municipi de Tavernes de la Valldigna (Safor), situat al sud de la ciutat.
Antic lloc de moriscs 43 focs el 1609 dela fillola dela Vall d’Alfàndec, restà despoblat a l’expulsió
el Golf
Partida
Partida del terme de Tavernes de la Valldigna (Safor), al sector de marjals costaner.