Resultats de la cerca

Fou professor a l’escola superior de Brunsvic 1928-33 i, després del 1938, a la Universitat d’Århus S'interessà per la macrosociologia, en relació amb la sociologia del coneixement i l’estratificació social Escriví Die Masse und ihre Aktion ‘La massa i la seva acció’, 1926, Die Soziale Schichtung des deutschen Volkes ‘L’estratificació social del poble alemany’, 1932 i Die Klassengesellschaft im Schmeltztiegel ‘La societat de classes en el gresol’, 1949

L’antisemitisme imperant a la seva època i, més concretament, l’afer Dreyfus, el portaren a considerar inviable l’assimilació dels jueus Com a alternativa, proposà la construcció d’un estat basat en la nació jueva, més que no pas en la religió hebraica, idees que exposà en les seves obres Der Judenstaat ‘L’estat jueu’, 1895 i Altneuland ‘Vella terra nova’, 1902 Principal promotor del sionisme , en preparà el primer congrés a Basilea 1897, del qual esdevingué president Creà la banca nacional jueva i el fons nacional jueu per a l’adquisició de terres palestines

És autor de nombrosos treballs sobre anatomia i fisiologia de les plantes forestals, particularment sobre llur creixement, així com també sobre entomologia forestal Descobrí i definí el tub cribrós i el plasmodesma

El seu centre espiritual fou Itàlia i esdevingué un dels capdavanters de l’expressionisme Escriví en prosa Der neue Standpunkt ‘El nou punt de vista’, 1916, Der heilige Berg Athos ‘La muntanya santa d’Athos’, 1923 i L’Africana 1928 La seva poesia és vinculada sovint amb problemes d’ordre filosòfic Das Nordlicht ‘L’Aurora’, 1910, Hesperien 1915, Hymne an Italien 1916

Professor a la Universitat de Berna i operador eminent, fou l’iniciador de les tiroïdectomies i de nous mètodes per a tractar luxacions, hèrnies i hemorràgies internes Fisiopatòleg de primera fila, treballà també sobre alteracions endocrines i caquèxia estrumipriva És autor de Chirurgische Operationslehre ‘Tractat de cirurgia operatòria’, 1892 Premi Nobel de medicina el 1909

El 1969 es doctorà en física a la Universitat de Heidelberg En 1972-86 treballà a la Universitat de Stanford Califòrnia, EUA Des del 1986 és director de l’Institut Max Planck d’òptica quàntica i professor de física experimental i espectroscòpia làser de la Universitat Ludwig-Maximilians de Munic El 2005 rebé el premi Nobel de física compartit amb Roy Glauber i John Hall pel mesurament de freqüències de gran precisió utilitzant tècniques de l’òptica quàntica, especialment el rastreig òptic de freqüència

D’un estil lent i reflexiu, la cerca de l’abstracció, acabada sovint dins la realitat concreta, dels seus films és sobretot reflex de l’ànima i de la condició humana Són films seus Blade af Satanas bog ‘Fulls del llibre de Satanàs’, 1919, La passion de Jeanne d’Arc 1926-27, Vampyr 1932, Dies Irae 1943, Ordet ‘La paraula’, 1954, premi del festival de Venècia, i Gertrud 1964

Aconseguí d’encapçalar la rebellió corsa contra la sobirania de Florència i es féu proclamar rei de Còrsega amb el nom de Teodor I abril del 1736 Obligat a renunciar a la corona 1738, es refugià a Londres

Fill d’un destacat membre de la resistència, es llicencià en dret i administració per la Universitat de Varsòvia, i el 1976 es doctorà a la Universitat de Gdańsk, d’on fou professor, com també de la Universitat Cardinal Stefan Wyszyński de Varsòvia Estretament unit al seu germà bessó Jarosław Kaczyński , ambdós foren activistes anticomunistes des de la dècada de 1970 Lech, membre destacat de Solidarność , organitzà la vaga de les drassanes de Gdańsk el 1980 i fou un estret collaborador de Lech Wałęsa L’any 1989 Lech fou elegit diputat i més tard cofundà el partit Acord de Centre Fou ministre…

Fou professor de física a Leipzig 1834, però una llarga malaltia 1839 l’apartà de l’ensenyament i el portà a desenvolupar el seu pensament filosòfic, centrat especialment en qüestions psicològiques i religioses En filosofia intentà d’elaborar un sistema metafísic de base inductiva Influït per Schelling i per les filosofies orientals, escriví Nanna oder über das Seelenleben der Pflanzen ‘Nanna o sobre la vida psíquica de les plantes’, 1848 i Zend-Avesta oder über die Dinge des Himmels und des Jenseits ‘Zend Avesta o sobre les coses del cel i del més enllà’, 1851 Per la seva obra…