Resultats de la cerca

Començà a jugar al Picadero Jockey Club, que llavors es fusionà amb el Joventut A partir del 1956 jugà al CN Barcelona, amb el qual conquerí dues vegades el Campionat d’Espanya 1957, 1963 La seva posició al camp era la de tres quarts i centre Fou dos cops internacional absolut amb la selecció espanyola

Prengué l’alternativa a Barcelona el 1864 de mans de Julián Casas el Salamanquino Assolí èxits a Amèrica, on actuà molts anys El darrer cop que torejà a Barcelona fou per l’agost del 1879, en una cursa que s’inicià amb l’actuació de la moixiganga Un Tec al Besòs

Durant el Trienni Liberal participà en una junta administrativa de cabals públics Juntament amb els fundadors del Banc de Barcelona intentà d’aturar la crisi d’aquest banc el 1848 retirant-ne paper i posant-hi argent Participà com a associat en nombroses empreses mercantils Els seus fills Eduard i Marià foren fabricants i participaren en diverses societats comercials

El 1809 s’inicià en el negoci del seu pare, el comerciant Pau Güell i Roig, emigrat a la República Dominicana, i passà amb ell a Amèrica Tornà molt aviat a Catalunya amb la finalitat de fer estudis de pilot a l’Escola de Nàutica de Barcelona En morir el seu pare, arruïnat, es traslladà a Cuba el 1818, on residí més de quinze anys A partir de 1821 es dedicà de ple a l’activitat empresarial, i arran de la seva capacitat arribà a monopolitzar pràcticament el mercat de l’Havana i s’enriquí esdevingué cap de l’associació del grup d’empreses comercials de la ciutat El 1835 tornà de nou a Barcelona…

Començà, segons sembla, com a pintor, i així el coneixeria a Castellterçol Ramon Casas Molt relacionat amb el grup modernista d’aquest, collaborà amb Miquel Utrillo i amb Steinlen en espectacles d’ombres xineses a París 1893 Allà treballà amb Rodolphe Salis com a animador del cabaret Le Chat Noir, cosa que li donaria la idea d’iniciar una empresa similar a Barcelona, on fundà el 1897 Els Quatre Gats , del qual fou l’ànima El 1899 edità la revista Quatre Gats Afeccionat al naixent automobilisme, en plegar el cabaret muntà un garatge i participà en alguna cursa La seva imatge, alta,…

Amic de RCampalans, fou professor a l’Escola de Gèneres de Punt de Canet de Mar el 1939 s’exilià a França, on treballà en estadística, a París El 1950 tornà a Barcelona, on entrà de professor a l’Escola d’Enginyers Industrials Catedràtic des del 1960, s’especialitzà en estadística i recerca operacional Publicà diversos llibres i articles especialitzats al país i a l’estranger Director de la Secció d’Enginyeria de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, treballà en qüestions de terminologia matemàtica i estadística El 1974 rebé el premi Martí d’Ardenya de l’IEC pel…

Vida i obra Fill d’un comerciant en gra d’idees liberals, fou membre de la milícia nacional de Tarragona A vint anys es traslladà a Barcelona, on collaborà en la revista El Genio , defensora del romanticisme liberal, i a la satírica El Ángel Exterminador , promogudes per Víctor Balaguer, amb el qual collaborà a Pensil del bello sexo 1845 També collaborà amb altres capçaleres, i també dirigí La Lira Española Després d’una ràpida evolució cap al conservadorisme, escriví a La Discusión 1847 de Pau Piferrer, el qual substituí com a professor de retòrica a l’Institut de Barcelona i al Collegi…

El seu net cinquè Pau Güell i Roig Torredembarra 1769 — 1818 passà a l’illa de Santo Domingo, on obrí un negoci i es feu ric Les revoltes a l’illa l’arruïnaren i tornà a Catalunya Fou fill seu Joan Güell i Ferrer , propietari de la Torre Güell palau de Pedralbes que fou pare d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i avi d’ Isabel Güell i López , la pintora i pianista  Maria Lluïsa Güell i López , Joan Antoni de Güell i López —pare de Joan Claudi Güell i de Churruca —, Maria Cristina Güell i López Barcelona 1876 — 1957, muller de Josep Bertran i Musitu , Eusebi Güell i López —pare d’ Eusebi Güell i…

L’antiga torre de Clarà , esmentada al segle XIII dins la seva jurisdicció, donà lloc, probablement, a la nova població de Torredembarra