El seu net cinquè Pau Güell i Roig (Torredembarra 1769 — 1818) passà a l’illa de Santo Domingo, on obrí un negoci i es feu ric. Les revoltes a l’illa l’arruïnaren i tornà a Catalunya. Fou fill seu Joan Güell i Ferrer, propietari de la Torre Güell (palau de Pedralbes) que fou pare d’Eusebi Güell i Bacigalupi i avi d’Isabel Güell i López, la pintora i pianista Maria Lluïsa Güell i López, Joan Antoni de Güell i López —pare de Joan Claudi Güell i de Churruca—, Maria Cristina Güell i López (Barcelona 1876 — 1957), muller de Josep Bertran i Musitu, Eusebi Güell i López —pare d’Eusebi Güell i Jover (Barcelona 1904), tercer vescomte de Güell i marquès de Gelida, president del Cercle Artístic de Barcelona i d’Amics de Gaudí i Amics dels Museus i acadèmic de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, el qual és pare de Carles Güell i de Sentmenat i aquest ho és del director d’orquestra Xavier Güell i López de Lamadrid—, Claudi Güell i López (Comillas, Castella 1879 — Barcelona 1918), a qui fou concedit el vescomtat de Güell el 1911, Santiago Güell i López (Sant Sebastià 1883 — Garraf 1954), agraciat (1911) amb la baronia de Güell, president del Comitè Olímpic Espanyol i dels Segons Jocs Mediterranis, i Francesca Güell i López (Versalles 1885 — Barcelona 1976), que ha conreat la pintura.
Armes dels Güell
Família barcelonina industrial i patrícia d’origen pagès, originària de Torredembarra, on habitava el 1558 Gabriel Güell.