Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Benet Traver i Garcia
Història
Música
Músic i erudit.
Sacerdot, fou organista de l’església arxiprestal de Vila-real Publicà Historia de Villarreal, La guerra de sucesión en Villarreal, Los músicos de la provincia de Castellón 1918 i altres obres d’història local
Pere Nolasc
Sant Pere Nolasc segons una imatge de Nicolau Traver
© Museu Diocesà de Barcelona - Fototeca.cat
Història
Fundador de l’orde de la Mercè.
Es diu que era d’origen provençal i que exercia de mercader a Barcelona des d’abans del 1210 La tradició el fa fill del poble de Mas Santaspuellas Llenguadoc, bé que la darrera hipòtesi el fa fill de Barcelona, d’una família de Provença establerta a Sant Martí de Provençals Sembla que era el prepòsit o director d’una confraria de cavallers, de ciutadans i de clergues que tenien cura de l’hospital de Santa Eulàlia i que recaptaven almoines per a rescatar captius El 1218, basant-se en la miraculosa aparició de la Mercè , la confraria es constituí orde El 19 d’agost d’aquell any el bisbe de…
Usall

Església parroquial de Sant Cristòfol, a Usall
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), situat al sector septentrional del terme, al N del llac de Banyoles, a l’altiplà d’Usall, de travertí, a ponent de l’estany d’Espolla.
Centra la població l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol, romànica segle XI, molt primitiva, similar a la de Mata, amb campanar d’espadanya El lloc és esmentat ja el 1017, i era possessió del monestir de Banyoles Entre les masies del seu terme es destaca la de can Traver, que remunta al segle XIII
Jaume Bordoy Ferrer
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Corredor de proves de resistència Formant equip amb Mauricio Aschl, quedà setè en la cinquena edició de les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc 1959, i amb Manuel Traver, es proclamà campió d’Espanya de resistència en guanyar la setena edició de les 24 Hores de Montjuïc de Resistència en 125 cc 1961 Es retirà el 1971, però continuà vinculat al trial com a director de l’equip Bultaco Fundà 1971 el concessionari Motos Bordoy , que amb el temps es convertí amb un grup empresarial amb més d’un centenar de concessionaris i un miler de tallers i serveis oficials que fabricà la seva…
Castell de la Figuerosa (Tàrrega)
Art romànic
El poble de la Figuerosa és emplaçat al vessant sud-oest del turó de Molí de Vent 422 m d’altitud Del seu antic castell, a redós del qual s’originà la vila, tan sols resta el seti on s’alçava, dalt d’un turó que domina la població Les primeres referències de la Figuerosa parlen de la seva conquesta per part del comte Ermengol IV d’Urgell, el qual l’any 1075 donà el lloc i el castell d’ipsa Figerosa , situat al terme de Guissona, a Arnau Traver Poc després, el 1098, el nucli de la Figuerosa és esmentat en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona A l’inici del…
Riba-roja de Túria
Façana de l’església de Riba-roja de Túria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, al límit amb l’Horta i amb la Foia de Bunyol.
El terme és travessat pel Túria en direcció NW-SE al seu sector septentrional el meridional és accidentat per una sèrie de turons que separen la comarca de l’Horta i comprèn també un petit sector del pla de Quart El 20% del territori és ocupat pel matollar L’agricultura de secà ocupa unes 3 000 ha al sector muntanyós dedicades especialment a garrofers, en gran part abandonats, i també vinya i oliveres Però la base agrària actual és el regadiu el poble pertany al sindicat dels Castells, que s’estén sobre unes 1 700 ha, 500 de les quals aprofiten l’aigua del riu, i les restants, de pous El…
la Figuerosa
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a 397 m alt., al vessant SW del turó del Molí del Vent (422 m alt.), on hi hagué un molí medieval.
La població s’anà configurant al voltant de l’antic castell de la Figuerosa, del qual resten alguns vestigis, de disposició quadrada L’emmurallament del poble devia seguir el carrer del Forn, la plaça de l’Església i el carrer de la Bassa i desaparegué al segle XIX, quan la població augmentà considerablement Aleshores s’obriren els ravals, es construïren cases a l’altra banda de la muralla i s’aixecà l’església actual Es poden veure encara avui una casa del 1601 i quatre més de la segona meitat del segle XVIII, totes al nucli antic També hi ha una mina datada el 1794 L’església parroquial és…
kàrting
Automobilisme
Especialitat d’automobilisme creada als anys cinquanta a les bases militars nord-americanes, en dotar de motors uns petits carretons que van donar origen als vehicles coneguts com go-karts.
Els karts esdevingueren vehicles de competició, creats com a xassís independents amb motor i rodes de motocicleta, amb una reglamentació i circuits propis Estan regulats per la Federació Internacional de l’Automòbil FIA, que els reconeix com la fórmula d’iniciació a l’automobilisme Arribà a Catalunya als anys seixanta, de la mà de Josep Maria Güell i Pepe Pérez, que en construïren els dos primers exemplars Al maig del 1960, a la barcelonina avinguda de Maria Cristina, es feu la primera cursa, que constava de diverses mànegues de diferents categories La cursa més important fou guanyada per…
Llibre jutge
Història
Versió catalana antiga de les lleis godes o Liber iudiciorum visigot.
S’ha conservat només fragmentàriament en un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell Segons AM Mundó, que l’identificà el 1960, el manuscrit anomenat Llibre jutge de Montserrat , pot ésser datat entre el 1180 i el 1190 Es tracta d’una còpia de la versió catalana, probablement de vers el 1140, del Liber iudicus , en relació directa amb la primera compilació dels Usatges El títol de Forum iudicum d’un còdex castellà del 1188 i que donà origen al Fuero Juzgo no fou mai conegut a Catalunya d’aquí que hagi d’…
,
Institut Valencià d’Estudis Històrics
Historiografia catalana
Un dels instituts fundacionals de la Institució Alfons el Magnànim (IAM) creat sota l’impuls de Manuel Dualde i Serrano sobre la base que oferia la delegació a València de l’Escuela de Estudios Medievales del CSIC.
Desenvolupament enciclopèdic Ben aviat s’ampliaren les perspectives i s’encabiren possibilitats relacionades amb altres èpoques i matèries històriques Inicialment s’organitzà en quatre seccions Historia de l’Església, a càrrec de José M de Garganta Llatí Medieval, sota la responsabilitat de Manuel Díaz Història de les Institucions, encapçalada per Josep M Font i Rius Estudis Medievals, dirigida primer per Dualde i Serrano, director també de l’Institut fins a la seva mort 1955, i, després, per Antonio Ubieto Amb el trasllat a la UV dels catedràtics José M Jover i Joan Reglà, foren creades les…