Resultats de la cerca
Es mostren 151 resultats
Príam
Mitologia
Últim rei de Troia.
Fill de Laomedont, tingué de diverses esposes i concubines una cinquantena de fills, entre els quals Hèctor , Paris , Deífob , Creusa, Cassandra , etc Home just i pare amantíssim, demanà a Aquilles les despulles mortals d’Hèctor Destinat a veure la tràgica mort dels seus fills, la seva fi —refugiat prop de l’altar familiar, a instàncies de la seva muller, Hècuba— és descrita a l'Eneida
Beycesultan
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic a la vora dreta del curs alt del riu Meandre, Àsia Menor.
Excavat des del 1954 per la missió anglesa de Turquia, ha donat una successió de nivells des del Calcolític fins al segle XII aC Les etapes més notables són la del bronze mitjà, amb una gran ciutat, contemporània de la del Karum de Kültepe i de la de Troia VI, amb palaus de grans dimensions, i una altra etapa contemporània de l’imperi hitita, però amb una cultura pròpia, independent de la hitita i de la de Troia
Històries troianes
Literatura catalana
Traducció catalana medieval de la Historia destructionis Troiae (1287) de Guido delle Colonne, elaborada entre el 1367 i el 1374 per Jaume Conesa, protonotari de la cancelleria reial durant el regnat de Pere el Cerimoniós.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra, dividida en trenta-cinc llibres i coneguda també com Lo Troià , conta, seguint la línia cronològica dels esdeveniments, tots els fets relacionats amb la destrucció de la ciutat de Troia S’inicia a Tessàlia, on el rei Peleu Pèlies, segons la tradició, amb l’esperança d’evitar perdre el tron, envia el seu nebot Jàson a buscar el velló d’or a la Còlquida Jàson aconsegueix el velló gràcies a l’ajuda de Medea, però durant el viatge els argonautes entren en el territori de Troia, domini del rei Laomedont, la qual cosa origina l’…
Ernst Pernicka
Arqueologia
Químic i arqueòleg austríac, especialista en arqueometria.
En acabar els seus estudis de química, es doctorà amb una tesi sobre la ceràmica persa i afgana d’època medieval 1976 Fou docent a Heidelberg Baden-Württemberg, 1987-98 fins que obtingué una càtedra d’arqueometallúrgia a la Universitat de Freiburg Baixa Saxònia, 1998-2004 primer i, més tard, una d’arqueometria a Tübingen Baden-Württemberg, 2004 El 2006, després de la mort del seu amic Manfred Korfmann, assumí la direcció de les excavacions arqueològiques de Troia És autor de nombrosos estudis, entre els quals Archaeometry ‘90 1991, en collaboració i Troia and the…
Laocoont
Mitologia
Sacerdot d’Apol·lo Timbri a Troia.
Segons l' Eneida , havent-se oposat a la introducció, en la ciutat, del cavall de fusta que els grecs havien deixat davant les seves muralles, fou mort, juntament amb els seus fills, per dues serps Els troians, en veure-ho, feren entrar el cavall, a l’interior del qual hi havia enemics amagats, a Ílion L’episodi resta plasmat en una pintura pompeiana i en el patètic grup escultòric de l’escola ròdia Musei Vaticani, que tingué molta influència damunt els escultors renaixentistes i manieristes
Acames
Mitologia
Heroi de la guerra de Troia.
Fill de Teseu i de Fedra Hom diu que fundà la colònia d’arcadis establerta a Pafos al s XIV aC El cap d’Arnaútēs, a Xipre, portava abans el seu nom La tribu acamàntida d’Atenes pretenia descendir d’aquest heroi
Hècuba
Mitologia
Reina de Troia, muller de Príam.
Morts els seus fills a la guerra, n'assumí la venjança i se suïcidà heroicament La seva figura inspirà una tragèdia —perduda— de Sòfocles i altres d’Eurípides, dels clàssics llatins Enni, Acci i Sèneca i d’altres autors moderns
Dió Crisòstom
Filosofia
Orador, escriptor i sofista grec.
Difongué la doctrina cínica per l’Imperi Escriví Εψβοικόέ , sobre l’economia de Grècia, i Τροικόέ , sobre la guerra de Troia, i vuitanta discursos
punts de Lagrange
Astronomia
En el moviment de tres cossos entorn d’un centre comú de gravetat i un dels cossos essent molt més petit que els altres, conjunt de cinc posicions tals, que, si el cos més petit n’ocupa alguna, les òrbites són pràcticament el·líptiques.
El grup Troià és disposat sobre els punts de Lagrange del camp gravitacional Sol + Júpiter Els punts de Lagrange foren suggerits per JLLagrange el 1772