Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia
Publicació de la Societat Catalana de Filosofia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.
Inicialment només aparegué un volum 1923, amb treballs de Ramon Turró, Pere Coromines, Jaume Serra i Hunter, Dwelshauvers, Xiberta, Tomàs Carreras i Artau, Gottron i d’altres, una crònica de les tasques de la Societat i del moviment filosòfic als Països Catalans i bibliografia Calgué esperar la recuperació de la Societat Catalana de Filosofia per tal que el 1988 se'n reprengués la publicació Des d’aleshores s’ha publicat ininterrompudament N'han estat directors en aquesta darrera etapa Jordi Sales Coderch i Josep Monserrat
Manuel Dalmau i Matas
Metge.
Estudià a Barcelona, i treballà a Boston amb Cannon i a Halle Saxònia amb Abderhalden, del qual traduí Fermentos defensivos del organismo animal 1914 Collaborà amb Ramon Turró 1916-18 al Laboratori Municipal de Barcelona, amb Prat de la Riba des del Servei d’Estudis Sanitaris de la Mancomunitat i amb la Societat de Biologia de l’IEC Al Laboratori Municipal detectà el paràsit causant de l’espiroquetosi icterohemorràgica a la península Ibèrica En el camp de la bioquímica i de la quimioteràpia introduí al país tècniques noves
Maria Dolors Orriols i Monset
Literatura catalana
Narradora.
Vida i obra Amb un caràcter realista i psicològic, publicà els contes Cavalcades 1949, premi Concepció Rabell, Montevideo i Reflexos 1951, premi Josep Trueta, a més de les novelles Retorn a la vall 1950, Cop de porta 1980, Contradansa 1982, Petjades sota l’aigua 1984, Molts dies i una sola nit 1985, El riu i els inconscients 1990, premi extraordinari Ramon Turró 1969, Una por submergida 1992 i El moviment d’un cercle 1997 El 2003 publicà l’autobiografia Escampar la boira Bibliografia Bel, J 2004 Diversos autors 2004 8 Vegeu bibliografia
Pere Domingo i Sanjuán
Biologia
Biòleg.
Estudià medicina a Barcelona i el 1917 ingressà al Laboratori Municipal, on fou addicte deixeble i collaborador de Ramon Turró En aquest centre dugué a terme una notable tasca d’investigació en bacteriologia, immunologia i sanitat Doctorat el 1920, exercí com a professor adjunt d’higiene 1926 de la facultat de medicina i professor agregat 1933 a la Universitat Autònoma de Barcelona també dirigí cursos de microbiologia i parasitologia al Laboratori Municipal i a la facultat de medicina de la universitat esmentada Fou tècnic de la Lluita Antipalúdica de la Mancomunitat i collaborà…
Societat Catalana d’Edicions
Editorial
Editorial fundada el 1910 per Antoni Rovira i Virgili.
El 1915 l’impressor Ramon Tobella i Castelltort la hi comprà i la continuà fins el 1926 Publicà especialment assaigs, però també novelles, contes, poesia i alguna traducció Desl seixanta-tres volums editats cal destacar Etapes estètiques , de Ramon Casellas, Història dels moviments nacionalistes , de Rovira i Virgili, Proses bàrbares , de Prudenci Bertrana, Orígens del coneixement , de Ramon Turró, i Antologia de poetes catalans moderns , d’Alexandre Plana, a més d’obres de López-Picó, Pous i Pagès, Manuel de Montoliu, Alfons Maseras, Nicolau d’Olwer, etc El catàleg reflecteix un…
Josep Vidal i Munné
Veterinària
Veterinari.
Deixeble de Ramon Turró, inicià l’especialització en bacteriologia al Laboratori Municipal de Barcelona Reeixí a descobrir noves vacunes per a les malalties contagioses del bestiar Dirigí l’Instituto de Biología Animal de Madrid, on fou catedràtic de la facultat de veterinària 1930-33 Tornà a Barcelona, on fou el primer president del collegi de Veterinaris de Catalunya fundà i dirigí La Veterinària Catalana 1934-36 Publicà treballs sobre immunologia i microbiologia, molts d’ells en català També publicà, entre altres, els llibres Divagaciones inmunológicas 1941 i La psicología de…
Dirigido por...
Cinematografia
Revista creada el 1972 a Barcelona per Edmund Orts, que també en fou director.
El 1984 passà a Ediciones Fabregat, coordinada per Enrique Aragonés, i a partir del 1992, per José M Latorre Actualment és dirigida per Albert Turró A l’inici publicà números monogràfics sobre realitzadors cinematogràfics, i més tard esdevingué una revista generalista, en què predomina la crítica de films d’actualitat, la crònica de grans festivals i els dossiers sobre gèneres o directors Després de "Fotogramas" i "Cineinforme" Madrid 1962 és la tercera publicació de cinema més estable de l’Estat espanyol La mateixa empresa edita la revista "Imágenes de actualidad" 1985 i un…
El govern espanyol retira l'estatut diplomàtic al delegat del govern flamenc a Barcelona
André Hebbelinck, delegat del govern de Flandes a Espanya, perd l’estatut diplomàtic a causa de les crítiques del seu president del Parlament de Flandes, Jan Peumans, a l’actitud repressiva del govern espanyol contra l’independentisme català El 16 de novembre el primer ministre de Flandes, Geert Bourgeois, ordena el retorn de Hebbelink El 17 d'octubre, a instàncies del govern espanyol també és destituït el cònsol honorari el cinquè en poc més d’un any de Grècia a Barcelona, Fernando Turró, per haver participat en la darrera manifestació de l’11 de Setembre En aquests cessaments hi té un…
Miquel Arcàngel Baltà i Botta
Història
Política
Químic, farmacèutic i activista polític.
Per branca materna descendia d’uns piemontesos, refugiats a Catalunya a l’època de Garibaldi Era cunyat de Josep Maria Batista i Roca i d’Alfons Maseras i deixeble de Ramon Turró Regentà una farmàcia, a Barcelona, que fou centre de reunions polítiques Fou un dels fundadors, principal dirigent i instructor de l’entitat clandestina Societat d'Estudis Militars Fou empresonat 1925-27, però la causa, sorprenentment, fou sobreseguda i s’exilià a França El 14 d’abril de 1931 fou un dels caps de la guàrdia cívica del president Macià El 1939 tornà a exiliar-se, i aviat s’establí a Cuba,…
bacil de Calmette i Guérin
Biologia
Medicina
Forma de Mycobacterium tuberculosis exempta de virulència, però amb la resta de les característiques iguals a les dels bacils típics, resultat de ressembrades successives de gèrmens virulents procedents de bous en un medi de cultiu constituït per fragments de patata parcialment immergits en bilis de bou glicerinada.
Hom l’aplica per a produir una infecció mínima, no evolutiva, que preservi de la primoinfecció tuberculosa La vacuna BCG fou aplicada per primera vegada el 1921 És presentada fresca o bé liofilitzada És aplicada per via oral els primers vuit dies de vida, o bé per vies hipodèrmica i intradèrmica, i per escarificació El 1923, per invitació del doctor Turró, director del Laboratori Municipal de Barcelona, el doctor Calmette féu conèixer la tècnica de preparació de la vacuna de llavors ençà hi ha estat preparat ininterrompudament A hores d’ara, en què l’eficàcia de la vacunació…