Resultats de la cerca

Adquirí un notable prestigi arran de la seva tesi doctoral, Los matrimonios consanguíneos , que fou editada diverses vegades i obtingué un gran ressò en el món jurídic Exercí l’especialitat de digestòleg a Madrid Fou membre de la Junta del Ateneo de Madrid

Es casà molt jove i quedà vídua el 1689 amb quatre fills i una gran misèria Vers el 1700 es féu terciària augustiniana i escriví la seva vida i experiències místiques Doctrinas o Revelaciones doctrinales y nueve décimas y un poema Fou incompresa i tinguda per visionària, però al final fou reconeguda la seva pietat Entre el 1735 i el 1744 foren escrites tres biografies sobre ella

Cronista i arxiver de Villena, féu nombroses excavacions en aquell terme, incorporades al museu arqueològic local, fundat per ell el 1957, que des del 1967 du el seu nom i del qual fou director Publicà, entre altres obres, El yacimiento musteriense de la cueva del Cochino 1956, Bibliografía de Villena y su partido judicial 1958, El poblado de la casa de Lara 1961, El tesoro de Villena 1965, El oro de los tesoros de Villena 1969, i El Eneolítico en Villena Alicante 1981 i collaborà en diverses revistes especialitzades El 1982 obtingué el premi Montaigne

Dirigí el setmanari Valle de Elda i publicà, entre d’altres,  Bibliografía de Elda 1957, Historia y leyenda del alcázar de Elda , Elda durante el primer tercio del siglo XX 1980, Historia de Elda 1981 i Vida y versos de El Seráfico 1982

Estudià cant al Conservatori Superior de Música Òscar Esplà d’Alacant, on fou deixebla de D Pérez Posteriorment amplià la seva formació amb I Penagos i M Zanetti a l’Escuela Superior de Canto de Madrid Després d’haver guanyat diversos premis, l’any 1994 debutà com a Abigaille Nabucco al Teatre Principal de Palma i inicià una trajectòria que la portà a Bilbao Hamburg, Munic, Marsella, Buenos Aires, Florència, etc Altres títols importants del seu repertori són Il trovatore , Don Carlo , Aida i La forza del destino , de Verdi, compositor al qual s’ajustà particularment bé el seu registre de…

Vida i obra Estudià a Oriola Es doctorà en teologia i es llicencià en dret exercí d’advocat a València 1778-80 i des del 1780 a Madrid on ocupà diversos càrrecs a la cort En iniciar-se la guerra del Francès fou nomenat fiscal de la chancillería de Granada 1790, però, en caure aquesta en mans dels francesos, s’adherí al seu bàndol i passà a Madrid com a membre del Tribunal Suprem Seguí els francesos a la fi de la guerra i s’establí a Bordeus, on publicà una Histoire des Cortès d’Espagne 1815, n’existeix una traducció castellana del 1834, crítica de les corts de Cadis durant el Trienni…

Forma part entre el coll de les Encebres i el coll d’Abril de l’alineació muntanyosa que des de la serra de les Salines a la ratlla de Castella fins a la serra de Crevillent al límit amb el Baix Vinalopó i el Baix Segura separa les conques de la rambla de Favanella tributària del Segura, amb els seus afluents per l’esquerra, les rambles de les Encebres i de Tresfonts, de la rambla de Tarafa tributària del Vinalopó, amb els seus afluents per la dreta, les rambles del Derramador, de Xinorlet, de les Cases del Senyor, de Cava-rasa, Fonda i de Tolomó El cim culminant 1…

Es llicencià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València i es doctorà l’any 1976 Fou professor de geografia de la Universitat de València des del 1970 i catedràtic de geografia humana de la Universitat d’Alacant des del 1981 S'ha interessat per la geografia de la població, l’agrària i la urbana amb obres com Crevillente, estudio urbano y demográfico 1971, El bajo Vinalopó Geografía Agraria 1977 i Atlas sociodemográfico de la ciudad de Alicante 1987 Últimament estudia les immigracions actuals dins de l’Estat espanyol

Situat dins l’aiguavés occidental del Vinalopó, al SW d’un ample massís dominat per les serres alcoianes, estès entre la foia de Castalla, el Vinalopó i les planes alacantines, continuació de la serra de Castalla entre els complexos contraforts de la serra de l’Arguenya i els del Maigmó, enllaçant amb la serra del Sit

L’alineació muntanyosa, de direcció SW-NE, separa les conques del Vinalopó i de la rambla de les Ovelles