Resultats de la cerca
Es mostren 5061 resultats
Acadèmia Calassància
Entitat fundada el 1888 per Eduard Llanas, amb un grup d’antics alumnes dels Escolapis de Sant Antoni de Barcelona.
L’objectiu específic que perseguia era formar joves, sobretot universitaris, per al periodisme, la càtedra, la tribuna oratòria segons els ensenyaments de Lleó XIII Posteriorment foren creades diverses seccions temàtiques Donà suport al Centre Obrer Calassanci, amb seu als Escolapis de Sant Antoni Publicà la revista Academia Calasancia S'extingí el 1930
Acadèmia Marshall
Música
Escola de música fundada a Barcelona el 1920 per Frank Marshall.
Fou continuadora de l’activitat de l’Acadèmia Granados, la qual havia estat dirigida des de la mort d’E Granados pel mateix F Marshall Dirigida fins el 1959 per aquest i després per Alícia de Larrocha, l’escola gaudeix d’un gran prestigi en l’ensenyament del piano Entre els deixebles que han passat per les seves aules es poden citar Francesca Madriguera, Alícia de Larrocha, Rosa Sabater i Alberto Giménez Atenelle, entre molts altres
Academia Aldina
Acadèmia formada a Venècia al voltant de l’editor Aldo Manuzio al final del segle XV, orientada cap a l’arqueologia i la filologia i especialment dedicada a l’edició i a la revisió de texts clàssics.
acadèmia eclesiàstica
Cristianisme
Universitat d’estudis teològics de l’Església ortodoxa russa.
Les primeres acadèmies eclesiàstiques foren fundades per l’emperador Pere el Gran quan, el 1917, la Revolució Russa abolí les institucions tsaristes, foren suprimides les de Kíev, Moscou, Sant Petersburg i Kazan El 1945 foren reobertes les de Moscou amb seu al monestir de la Santíssima Trinitat i de Sant Sergi, a Zagorsk i Leningrad
Acadèmia Japonesa
Organisme honorari fundat el 1879 que agrupa els científics que han fet una contribució important a l’avenç de les ciències i a l’ensenyament.
Té dues seccions, una de ciències socials i humanitats i una altra de ciències naturals i aplicades És formada per 130 membres
Acadèmia Bibliograficomariana
Institució fundada a Lleida pel sacerdot Josep M. Escolà junt amb el poeta Lluís Roca i Florejachs i amb Josep Mensa i Font.
Inicià les seves activitats el 1862 Promogué el conreu de les lletres i les arts sota el signe del culte marià i tingué un paper important en el moviment de la Renaixença a Lleida Organitzava anualment un certamen literari, i entre les obres premiades, que eren publicades en uns Annals , en figuren d’escriptors com Francesc Pelagi Briz, Josep Martí i Folguera, Àngel Guimerà, Joaquim Rubió i Ors, Francesc Ubach i Vinyeta, Jaume Collell, Llorenç Riber, etc Subsistent, ha perdut el caràcter originari
Acadèmia Criticoliterària
Institució proposada per Mateu Aimeric, a Cervera, el 1756.
La seva finalitat, segons l’escrit de proclamació, era promoure una restauració humanística, desvetllar el sentit de la veritat i de purificar les escoles filosòfiques Es declarà oberta a la participació de teòlegs, juristes, filòsofs, historiadors, filòlegs, matemàtics, poetes Hi figuraven com a collaboradors Josep Finestres i Ignasi Dou, professors de la Universitat de Cervera No arribà a tenir existència efectiva
Acadèmia del Parnàs
Acadèmia literària formada a València a la segona meitat del segle XVII.
Era rival de l' Acadèmia de l’Alcàsser Cultivà la poesia i la literatura dramàtica en castellà En aquesta acadèmia inicià la seva activitat literària Manuel Martí, el futur degà d’Alacant
Acadèmia dels Nocturns
Acadèmia literària creada a València el 1591 per iniciativa del noble Bernat Català de Valeriola.
Aprovades les constitucions pels tretze membres fundadors —entre d’altres, els dramaturgs Francesc Tàrrega i Gaspar d’Aguilar i l’historiador Gaspar Escolano—, les sessions tingueren lloc regularment fins el 1594 Consistien en la lectura d’un discurs i de diverses poesies, sobre un tema fixat a la sessió anterior, amb l’única finalitat de conrear l’enginy i la intelligència Cada membre adoptava un pseudònim, relacionat amb la nit Entre els seus membres, que arribaren a ser més de quaranta, hi havia els dramaturgs Carles Boïl, Guillem de Castro i Andreu Rey de Artieda Un cop extingida,…
Real Academia Nacional de Farmacia
Farmàcia
Entitats culturals i cíviques
Institució resident a Madrid.
Té l’origen en el Real Colegio de Boticarios de Madrid, que obtingué estatuts oficials el 1737, una institució formada per dues confraries d’apotecaris madrilenys, la de Nuestro Señor San Lucas y Nuestra Señora de la Purificación, documentada ja el 1589, i la de Nuestra Señora de los Desamparados, fundada el 1654 El 1898, declarada obligatòria la collegialitat per als farmacèutics, refusà el caràcter de collegi professional i passà a tenir caràcter científic L’any 1920, quedà ratificat el seu dret a utilitzar el títol de Real, però el 1932 passà a anomenar-se primer Academia Española de…