Resultats de la cerca

S'adapta a diferents tipus d’explotació intensiu o totalment estabulat, extensiu o en règim de pastura, i mixt o semistabulat L’alimentació d’aquest bestiar es basa en farratge verd o ensitjat i en pinsos composts Les malalties més freqüents que pateix són la glossopeda, la brucellosi, la mastitis i la tuberculosi

És de color negre o gris fosc a les parts superiors i gris clar o blanc a les inferiors Habita en moles generalment poc nombroses, prop de les costes i desembocadures de rius, s’alimenta de peixos bentònics i s’adapta bé a la captivitat No és gaire comú als Països Catalans

Autodidacte, s’adaptà als més diversos estils De la seva producció pictòrica són remarcables els retrats del seu fill i dels bisbes de Mallorca Rafael Manso medalla d’or de la diputació provincial de les Balears, 1848 i Miquel Salvà Demostrà bones condicions d’escenògraf amb el seu pessebre de figures retallades

Membre de l’Académie des Sciences, treballà en el desenvolupament de la locomotora de vapor, a la qual adaptà la caldera tubular 1827 Aquest sistema, perfeccionat després i patentat el 1828, fou emprat per tothom Stephenson l’utilitzà en la famosa locomotora The Rocket Construí la primera línia ferroviària francesa Lió-Saint Étienne

Construïda a la Barceloneta, fou dirigida per Pere Vergés 1922-70, que hi adaptà les normes de l’escola nova amb participació dels nens en les diverses activitats escolars, com la biblioteca, el servei meteorològic i el teatre de titelles Destruïda l’any 1938, es traslladà provisionalment a Montjuïc i definitivament 1948 al Guinardó

Construí el Palazzo Comunale de Bolonya Entrà al servei dels Sforza de Milà 1458, per als quals féu treballs d’enginyeria Cridat pel tsar Ivan III, participà en la reconstrucció del Kremlin de Moscou 1474, on edificà la catedral de la Dormició 1476-79, en la qual adaptà l’estil renaixentista a l’arquitectura russobizantina

En 1936-39 s’adaptà a les necessitats especials de la guerra, però mantingué, fonamentalment, la normativa original El comitè permanent d’indústria n'era l’organisme directiu, i actuava a través de les delegacions d’indústria en diversos punts del país el Laboratori General d’Assaigs i Condicionament s’ocupà de la investigació

Com a pintor adaptà els temes a un estil peculiar Dirigí la Revista d’Olot 1926-28 i les humorístiques Pessigolles 1924 i Rialles 1927, ambdues suspeses per l’autoritat Collaborà a la premsa i publicà el llibre República i Catalunya 1931-36 Després del 1939 exercí la crítica i fundà el Cràter d’Art