Resultats de la cerca
Es mostren 170 resultats
Joan Puig i Elias

Joan Puig i Elias
Educació
Mestre.
Afecte a les idees de l’escola racionalista, els seus principis pedagògics estaven destinats a donar a l’infant les eines necessàries per a portar a terme una tasca renovadora de la societat Mestre de l’Escola Natura del sindicat del ram tèxtil, tingué a partir del 1936 càrrecs públics importants en la nova organització educativa al Principat president del CENU 1936, regidor de Barcelona 1936 i sotssecretari del ministeri d’instrucció pública 1937 A l’exili França, Veneçuela i Brasil, desenvolupà diverses tasques culturals i organitzacions d’exiliats
Andreu Avel·lí Comerma i Batalla

Andreu Avel·lí Comerma i Batalla
© Fototeca.cat
Militar
Enginyer naval.
Es titulà a Madrid 1866, ingressà a l’armada i, el 1900, assolí el grau de general del cos d’enginyers navals Fou cap de les drassanes de Ferrol, on construí el dic de la Campana 1873, que li donà un prestigi internacional Projectà un túnel per sota l’estret de Gibraltar Publicà Curso práctico de construcción naval 1868 Seguí amb afecte el moviment catalanista i collaborà a “La Renaixença” a Ferrol fundà l’orfeó Aires da Minha Terra i presidí l’ateneu Era també llicenciat en farmàcia 1873
foc de palla
Dit d’un afecte, un sentiment, etc., de curta durada.
Jaume Pau
Història del dret
Jurista.
Establert a Barcelona al primer quart del segle XV Membre del consell reial d’Alfons el Magnànim, amb qui estigué a Nàpols, i de Joan II Cessà en el càrrec pel fet d’ésser afecte al príncep de Viana i a la Generalitat de Catalunya i fou empresonat Segons el seu nebot, l’humanista Pere Miquel Carbonell, és autor d’un ampli comentari al corpus de dret romà, no identificat Escriví glosses sobre les dinou constitucions de Jaume II a la cort de Lleida del 1300, unes Notae de represaliis i comentaris De aliquibus quaestionibus quae ortae fuerunt occasione mortis regis Martini avui a la…
Pau del Rosso
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Membre d'una família procedent de Sàsser Sardenya, fou degà de la catedral de Barcelona El 1640 formà part de la junta secreta que, presidida per Pau Claris, negocià l’aliança de Catalunya amb França Formà part del grup més afecte als francesos sostingué correspondència amb el cardenal Mazzarino i li denuncià sovint els clergues desafectes, com el bisbe de Vic, Ramon de Sentmenat El 1650 fou elegit president de la Generalitat de Catalunya i evolucionà cap a una actitud antifrancesa en presentar-se Joan d’Àustria a Barcelona, després de la capitulació, anà a retre-li obediència El…
Blanca d’Aragó
Història
Filla de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca d’Anjou.
Prengué l’hàbit dels hospitalers a la catedral de Tarragona 1310 Fou educada al monestir de Sixena, del qual esdevingué priora el 1321 El rei intervingué per mitjà d’ella en el govern del monestir Blanca es féu notar pel seu afany d’afavorir diverses amigues seves, membres de la noblesa L’afecte pel seu germà Joan, patriarca d’Alexandria i arquebisbe de Tarragona, la portà a promoure el trasllat del cadàver d’aquest a Sixena en circumstàncies novellesques, però les restes de l’infant foren retornades a la seu tarragonina Blanca deixà amb freqüència el seu monestir Acabà…
reconcentrar-se
Tancar-se en si mateix, callar reprimint un sentiment o afecte.
afalagar
Tractar d’afectar agradablement (algú) amb demostracions d’afecte, reverència, etc.
Sant Salvador de Briançó (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Es coneixen poques referències històriques sobre aquesta església del poble de Briançó Segurament fou bastida al mateix temps que s’aixecà el castell de Briançó, conegut des del 1101, any en què Geribert Hug el llegà a la mitra de Vic Sant Salvador de Briançó era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Montlleó En l’acta de la visita pastoral del 1331 es comprova com el rector de Montlleó tenia més afecte a Briançó, perquè les almoines del lloc eren molt més nombroses que les de Montlleó Briançó va romandre dins el bisbat de Vic fins el 1957, que passà al de Solsona De la…
Nerva
Història
Emperador romà (96-98 dC).
Membre de l’aristocràcia senatorial, fou cònsol el 71 i el 90 dC Ja septuagenari, succeí Domicià i intentà de substituir el govern militar i dictatorial per un principat aristocràtic, per tal de restablir un cert equilibri polític Però no pogué evitar el pacte i el compromís amb l’element militar, afecte a la memòria de Domicià Aconseguí, malgrat aquests compromisos, de consolidar la seva posició i de deixar al seu hereu Trajà una bona situació política Alleugerí les condicions de vida de les classes menys afavorides per mitjà de reduccions fiscals i de distribucions d’aliments…