Resultats de la cerca
Es mostren 419 resultats
Nicolaas Petrus van Wijk Louw
Literatura
Escriptor sud-africà.
Professor de llengua i literatura sud-africanes, en afrikaans, a Amsterdam i Witwatersrand Autor de Gestaltes en diere ‘Figures i animals’, 1942, Nuwe Verse 1954 i Tristia 1962 La seva obra és un esforç de compensació entre el sensualisme i un cert misticisme filosòfic
avulsiu
Fonètica i fonologia
Dit del fonema caracteritzat per una articulació procedent de l’aire contingut entre la glotis i els llavis que produeix un clac mitjançant la intervenció d’alguns òrgans supraglòtics.
L’anomenat clic, fonema típic d’algunes llengües africanes, pertany genèricament a aquesta mena d’articulació El català no presenta mai sons avulsius fonemàtics, però així caldria considerar els sons que es produeixen en arriar un cavall, en mostrar desgrat o en fer una besada
anomalúrids
Zoologia
Família de rosegadors integrada per individus d’uns 60 cm, de cos allargat i amb el cap semblant al de l’esquirol, amb les extremitats llargues i de colors diversos, en general rogencs.
Tenen un patagi que els permet de saltar i de planar entre els arbres, i una sèrie d’esquames còrnies punxegudes sota la cua, que claven en el tronc dels arbres per ajudar-se a pujar Són frugívors Existeixen diverses espècies d’aquesta família, totes africanes
raor
raor
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes
, de la família dels làbrids, d’uns 20 cm de longitud i amb el perfil cefàlic gairebé vertical.
Els adults són de color verd o gris, amb les galtes i l’opercle amb franges blaves S'alimenten de molluscs i de crustacis del fons Habiten a la Mediterrània i a les costes atlàntiques africanes, als fons de sorra i fang, fins a una profunditat de 35 m
remena-rocs
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 23 cm, que té les parts superiors de color castany i negre, el cap blanc i negre, el pit negre i la gola i les parts inferiors blanques.
A l’hivern el cap, el pit i les parts superiors són de color brunenc brut Habita en costes pedregoses, on mou els còdols amb el bec tot cercant les bestioletes de què s’alimenta Nia a Grenlàndia, Islàndia i l’Euràsia septentrional, i hiverna a les costes europees i africanes
Charles Marie La Condamine
Geodesista i naturalista francès.
El 1753 dirigí una expedició científica al Perú per a determinar la longitud d’un arc de meridià També féu viatges d’estudi al llarg de les costes africanes i asiàtiques Escriví, entre altres obres, Sur une résine nouvellement découverte a Cayenne , com també una descripció de la cincona 1738
Sergi Barnils i Basomba
Pintura
Pintor.
Cursà estudis a la Facultat de Belles Arts de Barcelona En els seus inicis treballà el realisme, però posteriorment es decantà cap a un estil formal d’influències africanes i personatges estilitzats Treballa molt a Itàlia i Alemanya, on té un gran prestigi Ha participat en nombroses fires d’art contemporani a Barcelona, Bolonya, Milà, Florència i Pàdua
Alena
Economia
Companyia fundada a Barcelona l’any 1929, amb participació del Banc de Catalunya, per a l’explotació de tot tipus de negocis, però especialment forestals, a Río Muni i a Fernando Poo.
En ésser concedida la independència a la Guinea Equatorial 1968, perdé les seves propietats africanes, traslladà la seu social de Bata a Tarragona i la passà més tard a Madrid Comptà amb una filial al Gabon, que li proporciona la fusta Tingué una fàbrica de contraplacats a Tarragona 1964-90, i una altra a Cuéllar Segòvia d’aglomerats, que tancà el 1985
bantú
Lingüística i sociolingüística
Grup molt homogeni de llengües africanes parlades al sud de l’equador.
El terme bantú fou introduït per WHI Bleek l’any 1858 i significa ‘gent’ en protobantú El bantú havia estat classificat tradicionalment com a família independent tot i que se suposava la seva relació amb les llengües anomenades sudàniques JH Greenberg l’inclou com a subgrup del grup benuecongolès La classificació interna del grup ha estat molt discutida i encara no ha estat assolit cap resultat definitiu CM Doke i M Guthrie proposen sengles classificacions en vuit zones, però la tendència actual és la classificació en dos grups un format per les llengües parlades al Camerun i la rodalia i l’…
voltor comú
Voltor comú
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels vultúrids, que ateny 110 cm de llargada i 280 cm d’envergadura, de color bru groguenc, grisenc a les parts superiors i rossenc a les inferiors; tant el plomissol que li cobreix el cap i el coll com el collar de plomes de la base del coll són blanquinosos, i les rèmiges primàries i les rectrius són d’un color bru rogenc.
Habita a les serralades africanes del N del Sàhara, a la major part de la península Ibèrica, a Sardenya, Sicília, Calàbria, el SE d’Europa i des del Caucas, Anatòlia i Palestina fins a l’Àsia central Als Països Catalans, bé que escàs i en perill d’extinció fins fa pocs anys, el Pirineu català s’ha consolidat com un dels refugis de voltors més grans d’Europa