Resultats de la cerca

El 1788 fou nomenat catedràtic del Collegi de Cirurgia de Barcelona, i el 1789, del de San Carlos de Madrid Fou cirurgià de cambra del rei 1801 i acadèmic de la llengua Publicà El Conservador de los niños 1797

Abandonà l’exèrcit 1913-22 i anà a França, on treballà com a miner El 1924 s’uní, a París, al grup anarquista Liberión i després dirigí el periòdic Tiempos Nuevos Participà en la creació de la Federación de Grupos Anarquistas de Lengua Española a França el 1930 dirigí Redención d’Alcoi Per l’abril del 1931 anà a Barcelona i formà part de la redacció de Solidaridad Obrera Signà el manifest dels trenta agost del 1931 i, alineat amb el trentisme, dirigí Cultura Libertaria 1931-33

Fou nomenat per Carles V arquitecte del rei en morir Joan Cabestany Fou encarregat de la reparació i la vigilància dels edificis i les places fortes del Rosselló i de la Cerdanya El seu fill Berenguer Geli ~1559-1629 el succeí en el càrrec

Treballà a la seu d’aquesta ciutat, on enriquí amb escultures el sepulcre de l’arquebisbe i virrei Joan Terés 1613

Advocat Admirador fervent del Rector de Vallfogona, escriví un gran nombre de versos a imitació seva, de caràcter sobretot satíric Escriví una obra teatral La falsedat castigada , 1848, diverses obres en vers Certamen pastoril o poema bucòlic, Fundació de Barcelona , etc i apòlegs

Documentat a Tortosa Amb el seu sogre, l’argenter valencià Eloi Canyamés, s’encarregà 1626 de la fàbrica d’una custòdia d’argent daurat, en forma de templet acabat amb una cúpula i la figura de Crist, per a la seu tortosina Es dugué a terme el 1638

Ja gran prengué l’hàbit trinitari a València 1586, on professà el 1587 Fou predicador d’Oriola 1592 i lector de filosofia a València 1601 i el 1603 fou nome- nat ministre del convent de Vinganya, de Seròs Segrià Sant Miquel dels Sants, que el conegué a Barcelona el 1603, diu que arribà a la perfecta tranquillitat de l’ànima i a l’oblit de les criatures, els sentits i les potències Un cop mort, el provincial de l’orde manà fer un informe sobre la seva vida i virtuts 1603-06, que es guardava al convent de València

Es féu monjo cistercenc de Benifassà i féu tres cursos de teologia a València Fou elegit abat de Benifassà el quadrienni de 1624-28 i el de 1640-44 Fou amic i partidari del rei Felip III i participà en la cort de Montsó del 1626 El 1640, amb motiu de la rebellió de Catalunya contra el rei, prengué part en el capítol general del Cister d’Ulldecona, que s’havia de celebrar a Poblet, i a continuació acollí a Benifassà els germans Miravall, expulsats de Tortosa Durant la guerra contra Felip III el seu monestir fou atacat i robat diverses vegades pels soldats i per partides de bandolers

Fou catedràtic de retòrica de Cervera des del 1805 Durant la guerra del Francès fou redactor de la Gaceta de la Junta Superior de Catalunya el 1814 obtingué una canongia a Vic El 1821 fou vocal suplent a les corts del Trienni Liberal Amb la restauració de l’absolutisme criticà els liberals en sermons i escrits i fou redactor del diari reialista de Vic Publicà en castellà sermons i versos de circumstàncies Traduí al llatí el Diseño de la Iglesia militante de Fèlix Amat

Fundà, a Buenos Aires, una acadèmia de música i publicà Problemas de teoría musical