Resultats de la cerca
Es mostren 404 resultats
pronunciament de Sagunt
Militar
Alçament militar ocorregut a Sagunt (Camp de Morvedre) el 29 de desembre de 1874, en pronunciar-se els generals Arsenio Martínez de Campos i Luis Dabán Ramírez de Arellano, juntament amb un grup de coronels, a favor de la restauració monàrquica d’Alfons XII.
L’alçament tingué lloc malgrat l’opinió contrària de Cànovas del Castillo, que confiava en una restauració mitjançant eleccions Els batallons pronunciats es dirigiren a Massamagrell, on el capità general de València, Ignacio Mdel Castillo, s’hi adherí Alhora s’alçà, a Nules, el general Jovellar des d’aleshores es propagà la revolta per tot l’Estat espanyol i el 31 de desembre es formà a Madrid el primer govern de la Restauració
Andreu Bosc
Història
Capitost del darrer alçament remença (1484).
Tot i ésser nomenat síndic remença per la sentència arbitral de Guadalupe 1486, Ferran II, el condemnà a mort fou, però, absolt
motí
Història
Avalot, alçament popular contra l’autoritat establerta.
Ha constituït una de les formes de protesta i un instrument de pressió utilitzats per les masses populars contra els abusos de les autoritats, especialment importants en èpoques de carestia o produïdes per mesures econòmiques impopulars així, els Rebomboris del Pa, a Barcelona, la Matxinada, el motí de Squillace, etc
pogrom
Història
A Rússia, alçament popular contra els jueus.
Hi foren especialment ferotges al llarg del segle XIX i a la primeria del XX Sovint els pogroms foren fomentats per les autoritats russes mateixes, per desviar el descontentament del poble Durant la guerra civil, se’n produïren diversos, com el d’Ucraïna 1919
Joan Ramon de Bosquets
Història
Dirigent del darrer alçament dels remences (1483-84).
Fou nomenat síndic per a la sentència arbitral de Guadalupe 1486 Condemnat a mort pel rei Ferran II, fou indultat
Juan Contreras y San Román
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Liberal, fou allunyat de l’exèrcit el 1823 El 1841 es proclamà esparterista Posteriorment, s’uní a Joan Prim i intervingué en el fracassat alçament del juny del 1866 a Madrid Fou diputat a les corts constituents del 1869 i se significà com a dirigent dels “intransigents” dins el partit republicà federal Formà part del Directori Nacional d’aquest abril-octubre del 1872 i dirigí l’alçament intransigent del novembre del 1872 Proclamada la Primera República, fou capità general de Catalunya febrer-març del 1873, i es posà, com a general en cap, al davant del moviment…
revolta
Alçament contra l’autoritat establerta, sedició amb agitació, amb avalot.
Dècada Moderada
Gravat representant l’aixecament progressista a Madrid que posà fi a la Dècada Moderada
© Fototeca.cat
Història
Nom amb el qual és conegut el període comprès entre la majoria d’edat d’Isabel II (1843) i el pronunciament d’acció de Vicálvaro (1854).
El nom prové del domini continuat del partit moderat, després d’eliminar Espartero i de reprimir la Insurrecció Centralista Els moderats cuitaren a proclamar major d’edat la reina que només tenia tretze anys, dominada per una camarilla reaccionària D’altra banda, l’aliança dels progressistes amb els moderats els havia llevat les simpaties de les classes populars i de molts intellectuals que aviat s’integraren en el nou partit democràtic, i els féu incapaços de trencar l’hegemonia moderada Ramón María Narváez, president del govern 1844, substituí la Constitució del 1837 per la del 1845, molt…
Inici de la guerra dels Malcontents
Alçament de Narcís Abrés prop de Girona Comença la guerra dels Malcontents
aixec
Acció d’aixecar-se o d’alçar-se en rebel·lió; alçament.