Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
Irwin Allan Rose
Bioquímica
Químic nord-americà.
Es doctorà en medicina a la Universitat de Chicago l’any 1952 Del 1954 al 1963 treballà al departament de bioquímica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Yale Aquesta darrer any passà al Fox Chase Center de Filadèlfia, on desenvolupà la resta de la seva trajectòria científica Dos anys després de jubilar-se 1995, fou nomenat professor emèrit de la Universitat de Califòrnia, Irvine Entre la fi de la dècada de 1970 i el principi de la de 1980, conjuntament amb Aaron Ciechanover i Avram Hershko descobrí el paper clau del polipèptid de 76 aminoàcids anomenat ubiqüitina en la…
James Harold Wilson

James Harold Wilson
Allan Warren (CC BY-SA 3.0)
Història
Política
Polític britànic.
Membre del partit laborista, n’esdevingué líder l’any 1963 Designat primer ministre en guanyar els laboristes les eleccions del 1964, aplicà una política d’austeritat econòmica, impulsà un programa de descolonització i intentà l’ingrés del seu país al Mercat Comú Europeu Derrotat pels conservadors 1970, hagué de dimitir, però tornà al poder l’any 1974 En complir 60 anys 1976 dimití tots els seus càrrecs i es retirà de la política activa Vinculat al món universitari i a diverses institucions culturals, publicà, entre altres obres, The Labour Government 1964-1970 1971, The Governance of Britain…
pa de pita

Pans de pita
Allan Reyes (CC BY-NC-ND 2.0)
Alimentació
Pa de forma rodona o ovalada, molt prim i buit, que s’obre com una butxaca i pot omplir-se amb ingredients diversos, típic de la Mediterrània oriental i del Pròxim Orient.
cua

Cua blanca de milà
Allan Hack (CC BY-ND 2.0)
bistec

Bistec de vedella amb patates fregides
Allan Reyes (CC-BY-NC-ND 2.0)
Gastronomia
Tall (d’uns 100 a 200 g) de filet o fals filet de bou, de vedella, etc., per a coure a la graella o saltat a la planxa o fregit.
David Hume

David Hume, retrat d'Allan Ramsay conservat a la National Gallery of Scotland
Filosofia
Historiografia
Filòsof i historiador escocès.
Empirista, portà fins a llurs conclusions lògiques la filosofia de Locke i de Berkeley i, malgrat no haver obtingut cap càtedra a causa de la seva fama d’escèptic, exercí una gran influència a Anglaterra i a França Tingué contacte —sovint polèmic— amb els enciclopedistes, especialment amb Rousseau Escriví A Treatise of Human Nature 1740, en tres llibres sobre el coneixement, refós a An Enquiry concerning Human Understanding 1748, sobre les passions i sobre la moral, refós, aquest darrer, a An Enquiry concerning the Principles of Morals 1751 Publicà, a més, Political Discourses 1752, History…
Georges Innes

Peace and Plenty, de George Innes
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor nord-americà.
Autodidacte Visità Roma 1851 i París 1854 Amb els seus paisatges suaus, influïts per C Corot, representà a Amèrica un realisme rural similar al que l’escola de Barbizon representava a França Refractari a l’impressionisme, la seva darrera etapa es caracteritza per un retorn a un cert Romanticisme
William Hervey Allen
Literatura
Novel·lista i poeta nord-americà.
Aconseguí un gran èxit popular amb novelles de caràcter històric, entre les quals destaquen Anthony Adverse 1933 i la trilogia The City in the Dawn 1950 És autor de balades, amb les quals intenta de renovar el gènere, i d' Israfel 1926, biografia d’Edgar Allan Poe
Mark Waldo Zemansky

Mark Waldo Zemansky
Física
Físic nord-americà.
Graduat al City College de Nova York 1921 i doctorat per la Universitat de Columbia 1927, ensenyà en el primer d'aquests centres 1925-67 Féu diverses recerques sobre física general i física atòmica Amb Allan C G Mitchell publicà el 1934 Resonance Radiation and Excited Atoms És conegut també per alguns llibres de text, com College Physics 1947, amb la collaboració de FW Sears
Francis Fukuyama
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Estudià a les facultats de Yale i Harvard Posteriorment exercí el càrrec de director de planificació política al departament d’estat del goven dels EUA És autor del llibre The End of History and the Last Man 1992, on proposa una revisió de la concepció fins ara usual de la filosofia de la història tot prosseguint el treball desenvolupat per autors com Leo Strauss, Allan Bloom o A Kojève