Resultats de la cerca

La capital és Berna Comprèn l’Oberland, àrea alpina d’economia ramadera i forestal, en el qual hi ha alguns dels cims més alts dels Alps Jungfrau, Finsteraarhorn, Mönch, Eiger i valls fèrtils dedicades a l’agricultura i a la ramaderia Emmental i el Mittelland, que envolta la ciutat de Berna, amb un relleu de turons i d’economia agrícola i industrial Fins el 1977 comprenia també el Jura bernès, que aquest any es convertí en un nou cantó suís Berna és el cantó més poblat de la Confederació Helvètica i ha desenvolupat la indústria turística, especialment a l’àrea alpina…

Aquest moviment orogènic, que plegà els sinclinals carbonífers, anà des de les vores dels geosinclinals a la part axial Les serralades muntanyoses formades per aquesta orogènia presenten dues direccions predominants l' armoricana, de NW a SE a la Bretanya, el Massís Central i el Massís Galaic, i l’anomenada varisca , de NE a SW als Vosges i la Selva Negra La zona occidental de la península Ibèrica és ocupada pel massís ibèric o hespèric, d’edat herciniana, que descriu un gran arc amb una direcció NE a Cantàbria fins una direcció E-SE a l’W del riu Guadalquivir Es divideix en diverses grans…

És considerada la primera societat alpina del món, per l’organització i l’activitat que desplega Ha contribuït a la conquesta dels grans cims mundials

És molt corrent sobretot en l’esquí, on es destaquen la combinada alpina curses de descens i habilitat i d’eslàlom i la combinada nòrdica cursa de fons i salts amb esquí

En l’esquí alpí, la combinada alpina comprèn generalment una cursa de descens i una cursa d’eslàlom En l’esquí nòrdic, la combinada nòrdica comprèn proves d’esquí de fons i de salt de trampolí

Consta d’unes 1500 espècies, pròpies quasi exclusivament de l’hemisferi nord Ranunculàcies més destacades Aconitum sp acònit Aconitum anthora herba tora , tora  Aconitum  lycoctonum   escanyallops , matallops  Aconitum napellus   matallops , acònit, escanyallops, herba tora, tora  Actaea spicata   herba de Sant Cristòfol   Adonis aestivalis   ull de perdiu   Adonis annua   ull d’àngel  Anemone alpina anemone alpina, viola blanca  Anemone coronaria anemone coronària, castanyola  Anemone hepatica   herba fetgera , fetgera, viola de galàpet, viola de llop, viola de pastor  Anemone …

Participà en els campionats del món del 1966 a Portillo Xile, on guanyà el descens i la combinada alpina, i el 1968, en els Jocs Olímpics de Grenoble, assolí tres medalles d’or descens, eslàlom especial i eslàlom gegant

Professor a Grenoble 1906-1948, Harvard i Mont-real, i director de l’Institut de Geografia Alpina Fou el fundador de la Revue de Géographie Alpine Entre les seves obres, cal esmentar una monografia sobre Grenoble 1911 i Les Alpes occidentales 1938-53

Vinculat a la secció de cinema amateur del Centre Excursionista de Catalunya, s’inicià com a director amb Ascensió al Cavall Bernat 1925 També cal destacar Retales deportivos 1931, Alpina I i II 1932 i El repórter mecánico Número 6 Los deportes al día 1933