Resultats de la cerca
Es mostren 451 resultats
Revolució Cubana
Revolució Cubana Fidel Castro (a l’esquerra) i Raúl Castro (a la dreta) amb membres de la guerrilla a Sierra Maestra el 1958 (Ambaixada de Cuba a Madrid)
© Fototeca.cat
Història
Període de la història de Cuba que comprèn la insurrecció que enderrocà el govern de Fulgencio Batista (1959) i també el règim establert posteriorment per Fidel Castro.
Hom fixa l’inici de la insurrecció el 26 de juliol de 1953, amb l’assalt infructuós de Fidel Castro, al capdavant de 200 homes, a la caserna Moncada a Santiago El 1956, amb el fracàs del desembarcament de Niquero, Castro començà la lluita guerrillera a Sierra Maestra on, gràcies al suport popular, es féu fort i publicà el Manifiesto de Sierra Maestra , constitucional i nacionalista El 1958 la resistència urbana i la guerrilla rural establiren un front comú Aquest any Ernesto Che Guevara ocupà Santa Clara, Raúl Castro Guantánamo i Fidel Castro Santiago Batista fugí i el 2 de gener de 1959 l’…
Gàdir (Cadis) protesta per l’incompliment dels pactes
Gàdir Cadis envia una ambaixada a Roma protestant per l’activitat fiscal dels prefectes i l’incompliment dels pactes
Executats cinc condemnats, membres d’ETA i del FRAP
Cinc condemnats, membres d’ETA i del FRAP, són executats Com a protesta, és incendiada l’ambaixada espanyola a Lisboa i assaltada la de París
Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur
Història
Noble, vescomte d’Illa-Canet i senyor de les baronies de Pinós, Mataplana i Lluçà.
Fill i hereu de Bernat Galceran II de Pinós, fou camarlenc de Joan II Representà un paper important en els esdeveniments polítics del seu temps Diputat de la Generalitat de Catalunya 1446-49, s’oposà a l’alliberament collectiu dels remences propugnat pel rei Alfons en 1448-49, i amb aquest motiu portà a terme una ambaixada prop de la reina lloctinent Maria de Castella el 1449 A causa de la seva negativa a deixar publicar als seus dominis les ordres reials sobre aquesta qüestió li foren embargats la vila de Bagà i altres llocs, i ell mateix amb altres grans personalitats fou…
Pierre Belon
Metge i naturalista francès.
Viatjà per tot Europa i per l’Àsia occidental amb una ambaixada de Francesc I És autor de Les observations de plusieurs singularités et choses mémorables trouvées en Grèce, Asie, Judée, Egypte, Arabie, etc 1553
Megastenes
Geografia
Historiografia
Historiador i geògraf grec.
Seleuc Nicàtor li encarregà una ambaixada a l’Índia ~295 aC, on residí a Patna De retorn, escriví un llibre, Indica , font principal d’informació sobre l’Índia en el món grec se n'han conservat alguns fragments
Haitó I d’Armènia
Història
Rei de la Petita Armènia (?-1270).
Davant el perill dels mamelucs, que amenaçaven la veïna Antioquia, el 1256 trameté una ambaixada a Jaume I de Catalunya-Aragó, segurament per demanar ajut El regne d'Armènia , però, no caigué sota el soldà fins el 1375
Joan Nadal i Cañellas
Historiografia catalana
Bizantinista.
El 1952 ingressà en la Companyia de Jesús Es llicencià en filosofia a la Universitat Pontifícia de Loiola 1960, en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma 1968 i en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1979 Des del 1979 és membre numerari de l’Acadèmia Mallorquina de Genealogia des del 1983, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1986, numerari de la Societat d’Estudis Heràldics d’Atenes, i, des del 1990, membre de l’Acadèmia Internacional per a la Propagació de la Cultura, de Roma El 1976 fundà a Atenes l’Institut Cultural Reina Sofia, que dirigí fins el…
Benet Girbós
Lingüística i sociolingüística
Traductor.
Secretari de l’ambaixada hispànica a Roma Traduí al català les obres del jesuïta Petrus Canisius i de l’arquebisbe de València Martín Pérez de Ayala Summa de la doctrina cristiana i Breu compendi per examinar la consciència , respectivament, ambdues publicades a Barcelona el 1579
Ramon de Barberà
Cristianisme
Història del dret canònic
Eclesiàstic i canonista.
Nebot del bisbe Guillem de Barberà, fou ardiaca de la catedral de Lleida Alfons II de Catalunya-Aragó li confià una ambaixada a Roma per a negociar la pau amb el papa Li són atribuïts uns comentaris a Gracià i uns escolis al Digest