Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
llengües mixteques
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües ameríndies parlades per unes 250.000 persones als estats mexicans de Guerrero, Puebla i Oaxaca; comprèn les llengües mixteca, amuzgo, micateca i triqué.
tzeltal
Etnologia
Individu de diverses tribus ameríndies, de la família lingüística maia-quiché, que viu al centre de Chiapas (Mèxic) i arriba fins a la frontera de Guatemala.
Entre les tribus principals hi ha la tzotsil o čamula , la bacǎxon , i la čañabal la čuxe Grup sense mestissatge, la majoria dels membres desconeix el castellà Són uns 40 000 individus
utoasteca
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües ameríndies de l’Amèrica del Nord, pertanyent a la família utoastecatano, que s’estén des dels estats de Montana i Oregon fins a Mèxic.
Hom el divideix en els subgrups xoixon-comanx, ute-paiute, hopi, pima-papago, tarahumara i astecoide, alhora dividit en diverses llengües, entre les quals la nahua
salish
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües ameríndies parlades pels autòctons des les Muntanyes de la Costa fins a la Colúmbia Britànica, als estats de Washington, Idaho i NW de Montana.
Comprèn el coeur-d’alène, kalispel, bela-coola, tillamook , etc Parlades el 1780 per uns 50 000 individus, actualment són en regressió
utoastecatano
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües ameríndies, moltes de les quals desaparegudes, de l’Amèrica del Nord, l’extensió de la qual comprèn les regions occidentals des del Canadà fins a Mèxic.
Es divideix en dos grups, l'utoasteca i el tano
castellà
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica de l’agrupament iberoromànic.
És parlada a Espanya, on és pròpia de la major part del territori tret de les àrees de llengua catalana català , portuguesa gallec , portuguès , basca basc , lleonesa lleonès , aragonesa aragonès i occitana aranès , a la dependència britànica de Gibraltar i als estats i territoris americans que havien estat colònies espanyoles, on conviu amb nombroses llengües ameríndies i, dins dels Estats Units, amb l’ anglès També és present com a idioma oficial o de cultura de les antigues possessions africanes i asiàtiques, on, però, la població ha continuat parlant altres llengües o ha fet…
música indígena de l’Amèrica Central i del Sud
Música
Música dels pobles establerts al subcontinent de l’Amèrica del Sud i a l’Amèrica Central abans de la colonització europea.
Fa uns 25 000 anys, successives onades migratòries provinents de l’Àsia començaren a travessar l’estret de Bering, i anaren ocupant el continent americà, de vegades desplaçant-se cap al sud empeses per onades de nous pobladors, de vegades foragitant altres grups en un lent i complex moviment migratori que poblà tota la geografia americana en els seus diversos medis naturals desert, selva tropical, praderies, alta muntanya, etc Entre les moltes evidències que donen suport a la teoria de l’origen asiàtic dels amerindis, cal esmentar a més que la musicologia ha pogut constatar analogies en la…
algonquí
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües, ara totes en camí d’extinció, que forma un dels grups més importants de les llengües ameríndies nord-americanes; de les actualment parlades les més importants són l’algonquí,l’ojibwa i el cree.
Les llengües algonquines són llengües flexionals que distingeixen netament els radicals verbals dels nominals, que fan molt més ús dels sufixos que no dels prefixos, i en general són, d’entre les llengües americanes, de les menys distants del tipus indoeuropeu Relativament a la ciència lingüística, la importància de l’algonquí és molt gran, gràcies als treballs de Leonard Bloomfield, que, a partir del 1925, aplicà a quatre llengües del grup els mètodes de la gramàtica comparada, i va poder reconstruir en gran mesura el protoalgonquí És la primera reconstrucció d’aquest tipus feta sobre…
pellroja
Nom donat pels europeus a l’individu de certes tribus ameríndies que ocupen els boscs del Canadà, la conca del Mississipí i la península de Florida, pel costum que tenen de pintar-se la cara amb colors roigs.
lingüística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia el llenguatge humà, d’una manera absoluta o tal com apareix de fet, cristal·litzat en les llengües concretes.
Cal no confondre la lingüística amb altres ciències afins, sobretot la filologia que tracta de les llengües en relació amb els texts i amb tota la documentació que en recull les manifestacions o la gramàtica que introdueix el concepte de les regles que donen compte del funcionament de les llengües La lingüística té, doncs, per objecte el fet de llengua nu, en si, després que hom l’ha abstret de les dades amb les quals indefectiblement es presentava embolcallat Ara bé, els fets de llengua poden ésser considerats des d’angles diferents, cosa que ha dut a la distinció tradicional entre els sons…