Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
aristoquina
Química
Pólvores amorfes de color blanc o rosat, solubles en alcohol o cloroform, que es fonen a 189°C.
S'empra en medicina
vitri | vítria
Mineralogia i petrografia
Dit de l’estructura de les roques volcàniques que es presenten en masses amorfes i amb l’aspecte del vidre.
polivinilpirrolidona
Farmàcia
Substància en forma de pólvores amorfes, d’un color blanc groguenc, fàcilment soluble en l’aigua, on dona una solució col·loidal.
Hom l’administra, mesclada amb solució fisiològica per a assolir la viscositat convenient, en forma de gota a gota endovenosa en casos de deshidratació, hemorràgies, xoc, etc
maltina
Bioquímica
Diastasa extreta de la malta, constituïda per una mescla d’enzims amilolítics, que es presenta en forma de pólvores amorfes de color blanc groguenc.
És emprada en la fabricació de midons solubles i per a convertir el midó en sucre
cel·lulosa
Química
Polisacàrid macromolecular, de fórmula
És el principal constituent de les parets cellulars dels vegetals superiors dels quals representa, en pes, la tercera part i el compost orgànic natural més abundant Identificada vers el 1837 pel francès Anselme Payen París 1795-1871, semblà als primers investigadors que era en íntima associació química amb uns altres constituents de les parets cellulars Tècnicament, hom qualifica de celluloses les fibres completament blanques obtingudes en sotmetre les matèries vegetals a determinats tractaments controlats de purificació, amb inclusió d’altres substàncies, com les hemicelluloses, de…
òxid de calci
Química
Sòlid cristal·lí, generalment presentat en forma de pólvores blanques amorfes, obtingudes amb el nom de calç, poc soluble en aigua, tot i donar l’hidròxid amb despresa de calor.
Es fon a 2 570°C
òxid d’estany (IV)
Química
Cristalls octaèdrics, existents en estat natural (cassiterita), que hom pot obtenir sota la forma de pólvores blanques amorfes per oxidació de l’estany per l’àcid nítric i escalfant el producte així obtingut.
Hom l’empra per a donar opacitat al vidre i en l’obtenció de colorants per a ceràmica
Vies urinàries
Anatomia humana
Les vies urinàries es troben constituïdes per una sèrie de vísceres buides que recullen l’orina elaborada als ronyons, l’emmagatzemen i la porten a l’exterior de l’organisme Inicialment són dobles, una via per a cada ronyó, però ambdues vies conflueixen en una sola cavitat, on s’emmagatzema l’orina, i des d’on és excretada a l’exterior per un conducte també únic Pelvis i calzes renals Urèters La part més alta de les vies urinàries es troba a l’interior del mateix ronyó, al si renal Així, l’orina elaborada al ronyó és abocada als calzes renals menors , uns tubs prims…
carboni
Biologia
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup IV de la taula periòdica, de símbol C i nombre atòmic 6.
El carboni terrestre es compon dels núclids 12 98,9% i 13 1,1%, i el gas carbònic atmòsferic CO 2 conté, a més, un percentatge petit, però constant, de carboni 14, isòtop radioactiu hom coneix els núclids artificials 10, 11 i 15 el 14 també ha estat obtingut artificialment La massa atòmica és 12,01115 la massa atòmica del núclid 12 ha estat escollida com a base del sistema internacional de masses atòmiques Constitueix el 0,2% de l’escorça terrestre és rar en les roques eruptives, però abunda en les sedimentàries, en els jaciments de combustibles sòlids i líquids hulla i hidrocarburs i en els…
Química 2019
Química
Explorant els límits de la taula periòdica Per celebrar el 150è aniversari de la taula periòdica dels elements químics ideada per Dmitri Mendeléiev, la UNESCO va declarar el 2019 Any Internacional de la Taula Periòdica 2019 IYPT, i va donar cobertura a una multitud d’actes arreu del món per a posar de relleu que l’establiment de la taula periòdica és una de les fites més importants assolides per la ciència, que va molt més enllà de plasmar només l’essència de la química, perquè té conseqüències importants en molts altres camps del coneixement com ara la física, la biologia, la medicina o la…