Resultats de la cerca
Es mostren 714 resultats
modulació PAM
Modulació analògica d’impulsos d’amplitud, utilitzada ara per al control de processos i abans per a la transmissió de veu.
Consisteix a mostrejar un senyal analògic el resultat, uns impulsos de durada fixa i d’amplitud proporcional a la del senyal analògic, és el senyal PAM Pulse Amplitude Modulation Si les mostres, és a dir el senyal PAM, són codificades en forma de mots digitals, que descriuen l’amplitud arrodonida al valor digital més pròxim de cada mostra, aleshores esdevenen un senyal modulat en impulsos codificats MIC, o PCM en anglès Tant els senyals PAM com els PCM són el resultat de modulacions en banda de base, perquè no intervé cap ona portadora en llur construcció
modulació de freqüència
Modulació angular en què la freqüència instantània de la portadora va variant d’acord amb l’amplitud de la moduladora.
L’amplitud del senyal modulat és constant, ja que la informació es troba en les variacions de la freqüència i, per tant, la potència transmesa és independent del missatge
transmissor polar
Amplificador de potència emprat en emissors en què es busca un alt rendiment energètic (idealment, una eficiència energètica del 100%), i en què el senyal multinivell a transmetre es genera separant per camins diferents els components d’amplitud (mòdul) i de fase (per això el nom de polar).
El component d’amplitud s’utilitza per a controlar el valor de la tensió d’alimentació de l’amplificador normalment commutat, de manera que el consum energètic d’aquest, directament relacionat amb el valor de l’alimentació, s’adequa a les necessitats instantànies del senyal a amplificar tensions altes per a instants en què l’amplitud dels senyal també ho és, i baixes en cas contrari El component de fase és l’entrada directa a l’amplificador, i és el mateix amplificador el que construeix el senyal modulat a la seva sortida Els amplificadors EER i ET, en què les…
bioma

Distribució geogràfica de biomes
© Fototeca.cat
Ecologia
Conjunt de comunitats que constitueixen una biocenosi de tipus zonal, d’una gran amplitud, i representen etapes en evolució cap a una biocenosi terminal (clímax), de fisiognomia peculiar, directament relacionada amb el clima.
L’amplitud del bioma és suficient per a incloure no solament el poblament vegetal, sinó també les activitats dels animals, fins i tot els més grossos i influents Els biomes ocupen àrees extenses, entorn dels centenars de quilòmetres quadrats, i s’estenen, de manera zonal, entre límits bastant amplis de latitud, corresponent al domini dels grans tipus de clima la tundra, la praderia, els boscs de planocaducifolis, els deserts, etc
valor de cresta a cresta
Física
Diferència algèbrica entre els valors màxim i mínim que en un interval donat pren una magnitud variable en el temps.
En una magnitud periòdica és l' amplitud total , i si aquella és simètrica hom l’anomena també amplitud doble
folgança
Qualitat de folgat, amplitud, llibertat de moviments.
macrosò
Física
So de molt alta amplitud i intensitat.
Per a la seva descripció no és vàlida l’aproximació lineal, per la qual cosa la part de l'acústica que estudia aquests sons és anomenada acústica no lineal o macrosònica
portadora
Electrònica i informàtica
Ona destinada a suportar la informació a transmetre per un sistema de telecomunicacions.
És una ona radioelèctrica no modulada, de freqüència i amplitud constants i fixes és característica d’una emissora i pot ésser modulada en amplitud, en fase, en freqüència o per impulsos
pulsímetre
Aparell per a mesurar l’amplitud del pols.
respiració de Cheyne-Stokes
Patologia humana
Varietat patològica de ritme respiratori.
Es caracteritza per un període d’apnea, seguit d’una sèrie de respiracions d’amplitud creixent i unes altres d’amplitud decreixent, per a acabar novament amb una pausa apneica Hom l’observa principalment en la urèmia, en la insuficiència cardíaca congestiva i en tots els processos que cursen amb anòxia del centre respiratori fou descrita per l’escocès Cheyne 1777-1836 i l’irlandès William Stokes 1804-78