Resultats de la cerca
Es mostren 521 resultats
mestre de Bonnat
Pintura
Pintor anònim de l’escola gòtica aragonesa.
El seu estil és una derivació llunyana del de Jaume Huguet, i mostra contactes amb el de Francisco Solives Hom li atribueix un retaule de Sant Martí Museu Bonnat, de Baiona i, al Metropolitan Museum de Nova York, un altre dedicat a sant Joan Baptista i una predella amb escenes de la Passió
Aujats Senyors qui credets Déu lo Paire
Fragment del manuscrit del “Plany de la Verge” del leccionari d’Àger amb el text inicial Aujats Senyors qui credets Déu lo Paire (s XII)
© Fototeca.cat
Vers inicial pel qual és coneguda una de les primeres composicions poètiques de Catalunya (mitjan s XIII), escrita en occità i composta de dotze estrofes de cinc versos decasíl·labs, seguides d’una tornada, i conservada en cinc manuscrits.
D’autor anònim, tracta el tema del “Planctus Mariae” plany de Maria amb motiu de la mort de Jesús
Crònica de Sicília
Historiografia catalana
El Chronicon Siculum o Chronicon Siciliae, també conegut amb el títol d’Anònim Palermità, constitueix, juntament amb les cròniques de Bartolomeo de Neocastro, Nicolò Speciale i Michele da Piazza, una de les peces clau de la historiografia siciliana medieval.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra, escrita per iniciativa de la cort catalana, fou traduïda al català pels volts del 1380, ja que es conserva l’ordre 5 febrer de 1381 de Pere III el Cerimoniós de pagar els treballs de traducció a Guillem Nicolau, capellà reial, que més endavant traduí, també per a la cort, les Heroides o Epistoles d’Ovidi La Crònica de Sicília gaudí d’àmplia difusió arreu dels territoris de la monarquia catalanoaragonesa, i al s XVI la feu servir el cronista Jerónimo Zurita per a la redacció dels seus Anales de la Corona de Aragón L’original llatí fou editat per primera…
informant
Antropologia
Persona d’una cultura determinada que dóna informació sobre aquesta cultura a un etnògraf.
Els informants en etnografia han estat un collectiu anònim de la població estudiada o bé, en alguns casos, persones particulars que pels seus coneixements de les tradicions culturals eren claus per a l’etnògraf
batalla de Kosovo Polje
Història
Militar
Batalla entre l’exèrcit otomà i les forces del príncep Llàtzer de Sèrbia que tingué lloc a Kosovo al juny del 1389.
El triomf dels turcs representà el sotmetiment dels serbis a l’imperi Otomà La batalla esdevingué un dels símbols fundacionals del nacionalisme serbi El combat és descrit a la novella catalana medieval d’autor anònim Jacob Xalabín
Llibre dels Set Savis
Literatura catalana
Poema didàctic anònim redactat al final del segle XIII.
Desenvolupament enciclopèdic D’autor desconegut, es tracta d’una traducció d’un text francès en prosa, el qual és adaptació d’un poema també escrit en francès, del segle XII, traducció d’un text en hebreu Gaudí d’una enorme difusió, atès el seu estil directe i la claredat de la seva argumentació Bibliografia Giannetti, A 1996 Vegeu bibliografia
Pérotin
Música
Compositor francès.
És el representant més notable de l’Escola de Notre-Dame de París És esmentat per un teòric anònim medieval com a magister i discantus optimus i és anomenat Perotinus Magnus És autor de quatre organa , de tres conductus i de clausulae
Cicle de Teatre Medieval
Teatre
Festivals de teatre medieval que tingueren lloc a la Sala del Tinell de Barcelona en 1961-69 sota la direcció de Josep Romeu i Figueras.
Escenificà, entre d’altres, dos drames litúrgics procedents de Vic, a més de la Farsa de la visita 1967, de Joan Ferrandis d’Herèdia, de l' Ordo prophetarum 1968, anònim del s XII, etc La part musical fou encomanada a Miquel Querol
Josep de Ninot
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge de Girona, fiscal de la inquisició i auditor del tribunal de la Rota Bisbe de Girona 1664-68 i de Lleida 1668-73 Hom li atribueix un tractat anònim, en castellà, imprès a Saragossa el 1668, sobre la Calificación que merecen los delitos de herética pravidad en los reinos españoles
Xavier Bosch i Comellas
Prosista i folklorista.
Fou ordenat de sacerdot el 1906 Es dedicà a treballs relacionats amb el folklore religiós, alguns dels quals en collaboració amb Valeri Serra i Boldú També és autor d’alguns goigs Com a prosista publicà La llegenda del Sant Crist de Torà anònim a la collecció “Lectura Popular” Fou assassinat durant la guerra civil