Resultats de la cerca
Es mostren 3124 resultats
pal
Transports
Cadascun dels arbres de fusta, de ferro o d’acer, fets d’una peça o de diverses peces unides pels extrems, l’una a continuació de l’altra, que, disposats perpendicularment, o amb poca obliqüitat, a la quilla d’una embarcació, serveixen per a sostenir les vergues, els pics, les botavares i d’altres elements propis per a la maniobra de les veles, per a moure la càrrega o per a suportar les antenes de ràdio, hissar banderes, sostenir senyals, establir llocs d’observació, etc.
En els velers en què els pals de fusta consten de més d’una peça, és anomenada pal mascle la més baixa, fixada a la sobrequilla, a la qual són fixats els mastelers anomenats també pals femelles , generalment en nombre d’un o dos Els pals construïts amb tub metàllic solen esser d’una o de dues peces En els velers antics, que són generalment de tres pals, ultra els bauprès , tot i que n'hi hagué fins de sis i de set pals, eren anomenats, de proa a popa, pal de trinquet , pal major i pal de mitjana , o simplement trinquet , major i mitjana En els velers de quatre pals…
cúria
Història
Divisió de la primitiva ciutat de Roma, que tenia trenta cúries, deu per cada tribu, i cadascuna era presidida per un curió.
Les cúries es reunien en els anomenats comicis curiats Foren representades simbòlicament en els feixos de trenta lictors Anaren perdent importància a mesura que la ciutat es desenvolupà, sobretot d’ençà del s III aC El mot, però, restà per a designar el senat, el qual, en època republicana, constava de cent membres, anomenats curials o decurions
calmuc | calmuca
Etnologia
Individu d’un poble mongol del grup occidental o oirat.
A mitjan anys noranta eren uns 150 000 Són de religió lamaista i d’ençà del s XVII habiten el territori ocupat actualment per la República dels Calmucs, al curs baix del Volga Dos altres petits grups habiten a les ribes del Don són anomenats buzava i al Kirguizistan, prop de la frontera xinesa els anomenats sart , convertits a l’islamisme
triquiuroïdeus
Zoologia
Ordre de nematodes proveïts d’òrgans sensorials caudals, de caràcter quimioreceptor, anomenats fasmidis.
Els manquen òrgans adhesius caudals Tenen òrgans sensitius orals, molt poc desenvolupats en canvi, l’aparell excretor és molt desenvolupat La boca és sense llavis, i la faringe és molt prima En estat adult són paràsits del tub digestiu de l’home L’espècie Trichiuris trichura habita al budell gros i al recte, amb el cos endossat dins la mucosa intestinal i l’extrem cefàlic lliure en la cavitat La femella fecundada pon cada dia de 2 000 a 6 000 ous, que surten amb els excrements i, si cauen en un terreny humit i temperat, es desenvolupen i produeixen embrions, que poden ésser ingerits per l’…
lectura magnètica de caràcters
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Lectura de caràcters impresos amb una tinta especial (tinta magnètica), anomenats caràcters magnètics.
llanterna
Indústria tèxtil
Corró de llauna que, en certes màquines tèxtils, mou els cordills anomenats pianos
.
companyia
Economia
Membres d’una companyia no anomenats en el títol de la raó social.
efèctic
Filosofia
Dit de cadascun dels deixebles de Pirró, també anomenats aporètics, escèptics o zetètics
.
abdomen
Zones de l’abdomen
© fototeca.cat
Anatomia
Part de l’organisme humà que, juntament amb el tòrax, forma el tronc de la persona.
La part anterior i lateral de l’abdomen és constituïda per les parets abdominals músculs, aponeurosis i pell Topogràficament es divideix en sectors anomenats epigastri, hipocondri dret i esquerre, fossa ilíaca dreta i esquerra i hipogastri La part superior limita per fora amb la vora costal, i per dins, amb els pulmons i el cor mitjançant el diafragma Al centre de la cara externa de la paret anterior de l’abdomen hi ha el llombrígol, restes cicatricials del cordó umbilical La part inferior ve limitada pel pubis i els engonals En condicions normals l’abdomen és tou Segons la…
Caenorhabditis elegans
Biologia
Espècie del fílum dels nematodes, un cuc cilíndric en forma de fus.
Organisme molt emprat en estudis de genètica i de desenvolupament embrionari, té un nombre constant de cèllules somàtiques 959 l’adult hermafrodita i uns llinatges cellulars invariants Fou el primer animal del qual es disposà de tota la seqüència del genoma, publicada al desembre del 1998 El seu estudi demostrà que els anomenats organismes superiors animals i plantes no difereixen gaire dels anomenats inferiors bacteris pel que fa a l’estructura genètica