Resultats de la cerca
Es mostren 376 resultats
psitacosi
Patologia humana
Malaltia infecciosa transmesa a l’home per papagais, lloros, periquitos, cotorres i d’altres ocells que en són afectats.
És causada per Chlamydia psittaci, bacteri especialitzat que és sensible als antibiòtics Es caracteritza per símptomes generals, febre i pneumonitis pneumònia atípica
biosíntesi
Bioquímica
Síntesi realitzada per éssers vius en general de substàncies complexes a partir d’altres de més simples, amb despesa d’energia.
El conjunt de reaccions dels processos biosintètics tenen lloc a l’interior de la cèllula viva i són de tipus endergònic, consumeixen energia provinent del catabolisme de materials energètics, emmagatzemada en forma d’ATP o altres composts fosforats d’alta energia La biosíntesi consisteix especialment en la progressiva reducció de materials originàriament oxidats, o bé en la incorporació, també progressiva, de peces moleculars simples per a donar una macromolècula mitjançant la formació d’enllaços que uneixen entre ells els elements que la constitueixen La fotosíntesi realitzada en els…
mielotòxic | mielotòxica
Patologia humana
Dit de la substància química o física amb capacitat d’alterar la mielopoesi.
En són exemples alguns medicaments anticancerígens, antibiòtics, antiinflamatoris, sedants, etc, certs productes químics industrials benzè i les radiacions ionitzants L’acció d’aquests agents determina un quadre de mielotoxicitat
pseudomònada
Biologia
Gènere de bacteris gramnegatius, de la família de les pseudomonadàcies, en forma de bacil curt, mòbils per flagel·lació polar i que no produeixen espores.
En formen part espècies patògenes per als animals i per a l’home Són bacteris oxidatius i mineralitzants no fotosintetitzadors i, en general, molt resistents al tractament quimioteràpic i als antibiòtics
transposó
Biologia
Element de ADN que es pot inserir en diferents llocs d’un plasmidi o d’un cromosoma, independentment del sistema de recombinació de la cèl·lula hoste.
Els transposons contenen els gens implicats en la inserció i també uns altres gens que poden conferir noves propietats fenotípiques a la cèllula que els conté, com ara la resistència a diferents antibiòtics
Nikolaj Aleksandrovič Krasilnikov
Biologia
Microbiòleg rus.
Estudiós de la microbiologia del sòl, fou el primer a identificar els actinomicets com a bacteris, i desenvolupà 1941 un sistema de classificació bacteriana Fou l’iniciador a l’URSS dels estudis sobre els antibiòtics 1938
β-lactamasa
Medicina
Enzim que confereix resistència a antibiòtics del tipus de les penicil·lines i les cefalosporines.
antibiosi
Ecologia
Forma d’antagonisme que presenten diverses espècies de microorganismes en viure en el mateix medi i que mena a la ràpida eliminació d’una o de diverses d’elles.
Els microorganismes que provoquen la situació d’antibiosi poden actuar produint canvis osmòtics, de capillaritat, de pH, o de potencial d’oxidoreducció, bloquejant algun factor imprescindible, alliberant catabòlits tòxics o sintetitzant substàncies tòxiques específiques o antibiòtics antibiòtic
tromboflebitis
Patologia humana
Inflamació sèptica, al·lèrgica o química de la paret venosa, seguida de la formació d’un trombe adherit íntimament a la paret, motiu pel qual són més rares les embòlies que en la flebotrombosi.
Clínicament es manifesta per dolor en el trajecte de la vena, envermelliment, edema, palpació d’un cordó indurat i impotència funcional El tractament consisteix a administrar anticoagulants, antibiòtics, antiinflamatoris i antitrombòtics i a mantenir el pacient en posicions adequades
albomicina
Farmàcia
Antibiòtic potent, d’ampli espectre i baixa toxicitat general.
Fou aïllat el 1951 per Gausegf i Brazhnikon de cultius del bacteri Actinomyces subtropicus Químicament es tracta d’un pèptid cíclic amb ferro a la molècula S'ha demostrat especialment actiu i eficaç contra els estafilococs resistents a altres antibiòtics