Resultats de la cerca

Fou catedràtic de filosofia al Seminari Tridentí de Girona i canonge de la collegiata de Sant Feliu de la mateixa ciutat Subministrà dades importants al redactor de l’ España sagrada i, en recompensa per aquesta tasca, el 1829 fou nomenat corresponsal de la RAH Fou un gran coneixedor dels arxius i de les antiguitats de Girona i Catalunya Els seus escrits impresos es redueixen a sermons, panegírics i oracions fúnebres

Fill del pintor acadèmic André Devambez 1867-1944, estudià a les escoles franceses d’arqueologia d’Atenes i de Constantinoble Interessat per l’arqueologia grega, dirigí importants excavacions a Thassos Del 1937 al 1973 fou conservador de les antiguitats gregues i romanes del Musée du Louvre i, parallelament desenvolupà una prolífica tasca docent Dirigí un quant temps la publicació “Corpus vasorum antiquorum” Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans

Entrà a formar part del Louvre el 1849, i l’any següent fou enviat a Egipte a cercar manuscrits coptes En realitat es dedicà a excavar, i el seu èxit més ressonant fou el descobriment del Serapeum de Memfis 1851 El 1858 fou nomenat director d’antiguitats, i inicià una campanya de protecció dels monuments d’Egipte i de l’antiga Núbia Fundà un museu, nucli de l’actual museu del Caire

Organitzà i dirigí les expedicions arqueològiques més importants a Turquia Priene, 1895-99 Milet, Dídima i Samos, 1899-1911 Pèrgam, 1927, etc i en tingué cura de la publicació Estudià també els monuments de Petra i de la península del Sinaí i els palaus de Bizanci Fou director de la secció d’antiguitats dels Staatliche Museen de Berlín 1911-31 i president del Deutsches Archäologisches Institut 1932-36, i fundà el Pergamonmuseum de Berlín 1930

Aristòcrata i gran colleccionista d'antiguitats, patrocinà diverses recerques arqueològiques El 1922 descobrí la tomba del faraó Tutankamon a la vall dels Reïs, en unes excavacions que ell subvencionà i que l'egiptòleg i arqueòleg Howard Carter dirigí El 4 de novembre es descobrí el primer esglaó que duia a la tomba i el 26 de novembre s'accedí a la primera sala Posteriorment la tomba s'anà obrint i explorant per fases

Entre el 1159 i el 1173 féu un llarg viatge a l’Orient fins a Bagdad Una tria de les seves notes constitueix un llibre en hebreu, Massa'ot ‘Viatges’, el qual, ultra la seva importància per a conèixer l’estat de les comunitats jueves dels països visitats, recull notícies d’història, economia, costums, religions, antiguitats, ruïnes, etc La seva obra inclou la descripció més antiga de la ciutat de Barcelona i, especialment, del call barceloní

El ministre d’Antiguitats d’Egipte anuncia el descobriment a la ciutat de Luxor de la tomba d’un orfebre de la cort que va viure fa més de 3500 anys, durant la XVIIIa dinastia Entre els objectes trobats, al sepulcre hi ha una estàtua de l’orfebre i la seva dona i una màscara funerària, esteles funeràries, diversos objectes ceràmics i sarcòfags A prop de la tomba, també s’hi han descobert més mòmies d’antics egipcis de les dinasties XXI i XXII

Emigrà als EUA, on, el 1905, s’establí Es dedicà al negoci de les antiguitats i fundà, juntament amb els seus germans Jaume i Salvador Montllor i Pujal, la coneguda cadena Spanish Antique Shop —amb botigues a Nova York, Palm Beach, Tampa i Barcelona— que fou aleshores un dels negocis més acreditats en el seu ram Integrat a la vida dels catalans residents a Nova York, fou un dels fundadors del “Butlletí d’Informació Comitè Cultural Català de New York” i participà en totes les activitats catalanes d’aquella ciutat

Fou professor d’història de l’art antic a diverses universitats italianes fins el 1965 Com a director general d’antiguitats 1945-48 tingué cura de la reorganització dels museus italians i de la restauració dels monuments malmesos per la guerra Posteriorment dirigí l’escola nacional d’arqueologia i la publicació collectiva Enciclopedia dell’arte antica, classica e orientale 1958-1967 D’entre els seus treballs sobresurten Storicità dell’arte classica 1943 L’arte romana nel centro del potere 1973 La fine dell’arte antica 1970 i Dall’elenismo al medioevo 1975

Excavà a Tello, Larsa, Lagaš i Māri Fou professor de l’École du Louvre 1937, cap del departament d’antiguitats orientals del Musée du Louvre 1946 De les seves obres cal remarcar Māri une ville perdue 1936, Archéologie mésopotamienne 1946-53, Tello vingt campagnes de fouilles 1948, Ziggurats et tour de Babel 1949, Mission archéologique de Māri 1956-57, Sumer 1960 i Assur 1961 i, amb M H Chehab i S Moscati, Les phéniciens 1975 Darrerament publicà L’aventure archéologique 1979 i fins a la seva mort dirigí les revistes Syria i Revue d’Assyriologie