Resultats de la cerca

Passà al servei de Ferran VII d’Espanya El 1823 fou nomenat governador militar i capità general interí de Barcelona, els darrers mesos de govern constitucional Intentà la resistència a les tropes franceses que assetjaven Barcelona, però finalment s’acollí als termes de la capitulació, lliurà la ciutat octubre del 1823 i s’exilià a Gènova

Deixeble de Bréal i Saussure, és conegut per les seves obres sobre el grec i el llatí i per altres obres de divulgació, com Les langues dans l’Europe nouvelle 1918 més importants són, però, les seves contribucions sobre les llengües eslaves Le slave commun , 1924 i l’armeni Aplicà àmpliament el concepte saussurià de la sincronia ho féu d’una forma modèlica en la Grammaire de la langue polonaise 1921 Insistí en el caràcter social del fet lingüístic

Professor de filologia romànica a la Sorbona, és autor de nombrosos treballs de crítica textual i d’etimologia del francès i del provençal medievals Representant destacat dels neogramàtics, intervingué en polèmiques contra l’etimologia impressionista o de geografia lingüística Fou collaborador, amb Hatzfeld i Darmesteter, del Dictionnaire général de la langue française sd, però 1890-1900 Els seus Essais de philologie française 1887 i Nouveaux essais de philologie française 1904, així com els Mélanges d’étymologie française 1902 1927 són models de rigor científic i d’erudició profunda

Començà la seva carrera al Théâtre Quotidien de Marsella i al Jo Tréhard, de Caen, on signa el seu primer gran muntatge, Électre 1966, de Sòfocles Dirigí el Théâtre National de Chaillot 1981 i concorregué regularment al Festival d’Avinyó El 1988 és nomenat administrador general de la Comédie Française, on dirigeix els seus darrers espectacles Escenificà un extens repertori d’obres de teatre i òperes, en les quals el decorat i l’escenografia era més que un complement de l’actor i del text

Fou professor de química al Collège de Pharmacie de París 1752 i membre de l’Académie dels Sciences 1773 Efectuà importants treballs sobre areometria que el portaren a idear l’escala de densitats Baumé, investigà sobre la fabricació de la porcellana i fundà indústries per a la fabricació de clorur amònic i d’acetat de plom Hom també li deu les gotes amargues de Baumé , preparació galènica a base de llavors d’un estricne Strychnos ignatii , emprada com a tònic amarg i estimulant Publicà Dissertation sur l’éther 1757, Traité de Pharmacie théorique et pratique 1762 i Chimie expérimentale et…

Fou l’autor del projecte del jardí botànic de Perpinyà i més tard professor de botànica a Montpeller 1767-1803 Fou el més destacat dels linneans francesos Herboritzà força per la Catalunya del Nord, principalment pel Conflent i l’Alta Cerdanya i fou un dels primers a posar-ne de relleu la riquesa florística, principalment en la seva obra Illustrationes et observationes botanicae

El 1875 inventà un anemòmetre enregistrador accionat electrònicament, i el 1878, un telèfon de mercuri Dirigí el servei d’installacions elèctriques de l’exposició del 1881 a París, i fou director, amb Charles Richet, de la Revue Scientifique Fill del rellotger i físic  Louis Breguet París, 22 de desembre de 1804 – 27 d’octubre de 1883, era pare de l’enginyer i aviador francès Louis Charles Breguet

Al servei de Ferran VII d’Espanya, lluità contra Napoleó a la guerra del Francès Fou capità general interí de Catalunya 1809, però no ajudà els barcelonins a revoltar-se contra l’ocupació En 1812-20 fou capità general de Mallorca Com a tal, hagué de fer executar el general Lacy 1817, fet pel qual hagué d’abandonar Mallorca en proclamar-se el règim constitucional 1820

El seu nom, com el de les seves germanes Agnès de Saint-Paul i Angélique-Marie de Sainte-Madeleine, abadesses del monestir de Port-Royal, va lligat al jansenisme , del qual fou capdavanter i l’home del pensament, a la mort de Saint-Cyran Les seves obres De la fréquente Communion 1643 i Lettres à une personne de condition 1655 li valgueren l’expulsió de la Universitat de París, on retornà el 1669, i foren l’ocasió de les Provinciales de Pascal En revifar-se la controvèrsia jansenista es retirà als Països Baixos, on es dedicà als estudis bíblics i a escriure contra els regalistes Escriví uns…

Estudià a l’École Polytechnique El 1875 entrà al departament de ponts i carreteres, i arribà a enginyer en cap el 1894 El 1892 succeí el seu pare a la càtedra del Musée d’Histoire Naturelle, i el 1895 arribà a professor de l’École Polytechnique Continuà els estudis del seu pare, i el descobriment dels raigs X per Röntgen 1896 li féu pensar que aquesta nova radiació podia ésser relacionada amb la fluorescència i la fosforescència Efectuant experiències en aquests camps descobrí casualment que un compost d’urani velava les plaques fotogràfiques embolicades amb paper negre en ésser-hi collocat…