Resultats de la cerca

En les seves obres s’apartà de l’estètica manuelina i optà per inspirar-se en el Renaixement italià D’ell són l’absis dels Jerónimos de Belém, l’església del convent dels dominicans d’Elvas, les de Santo Amaro i de la Mitra, de Lisboa, i el claustre de Dos Felipes i l’església de Santa Maria de Conceição, de Tomar Collaborà en la reconstrucció de l’església de Graça, d’Évora

Poeta èpic de línia barroca, a l' Arauco domado 1596 insisteix en el tema tractat èpicament per Ade Ercilla y Zúñiga, la lluita entre els indis araucans i els espanyols, però s’apartà encara més dels fets reals en poetitzar-los, alhora que intensificà l’ús de tot possible recurs estilístic a la manera de Góngora i aconseguí un cert lirisme A El Vasauro 1635 i a Ignacio de Catabria 1639 es mostra decididament gongorí

Davanter de l’Avenç de l’Sport, equip de la barriada barcelonina de Sant Andreu, des de la temporada 1915-16 fins al 1922 La seva eficàcia golejadora contribuí a l’ascens del seu equip a la primera categoria del Campionat de Catalunya, però una greu malaltia l’apartà de l’esport i morí el 1927 Havia jugat amb la selecció catalana un partit contra el Biscaia al camp de l’Espanyol, en què marcà un dels gols

Es distingí com a periodista republicà federal a La Democracia , diari de Castelar dirigí La Federación Española i fundà El Demócrata Andaluz , d’idees furiosament antimonàrquiques i anticlericals Després de la revolució del 1868 fou repetidament diputat, i el 1873 es posà al capdavant dels insurrectes cantonalistes de Cadis retuda la plaça, es refugià a França Havent tornat a la península Ibèrica, s’apartà totalment de la política i es dedicà a la redacció del seu Diccionario Etimológico

Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès Assolí el subcampionat de Catalunya 1965 Una lesió l’apartà de l’activitat esportiva i el 1967 inicià la seva activitat com a àrbitre Participà com a jutge en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i d’Atlanta 1996 i també en diversos campionats mundials i europeus Entre els anys 1999 i 2005 ocupà la presidència de la Federació Catalana de Lluita El 2006 rebé la medalla campions que atorga la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Encapçalà el moviment poètic renovador de caire experimental dels anys vint que, des de la revista “Vanguardia”, s’apartà de la línia de Rubén Darío Dels seus reculls destaquen Obrerismo y artesanía 1932, La muerte del hombre símbolo 1939, Reflexiones sobre la historia de Nicaragua 1962-67, Prosa 1972, Tres conferencias sobre la empresa privada y Epílogo en memoria de Joaquín Zavala Urtecho 1974, Paneles de infierno 1981, Conversaciones con Carlos 1986 i Líneas para un boceto de Claribel Alegría 1989, etc

Una moció de censura aparta del poder de Ceuta el popular Antonio Fortes, elegit després de les votacions del 13 de juny, i permet l’elecció com a president d’aquesta ciutat d’Antonio Sampietro, del Grupo Independiente Liberal GIL L’elecció de Sampietro ha estat possible gràcies al vot de la diputada socialista Susana Bermúdez, que fa uns dies va abandonar la disciplina del PSOE El canvi ha provocat forts intercanvis dialèctics entre el PSOE, el GIL i el PP, que ha acusat Bermúdez d’haver acceptat suborns del GIL

Extrem format al Futbol Club Barcelona, el 1977 pujà al primer equip, amb el qual conquerí tres Recopes d’Europa 1984, 1985, 1986, set Lligues 1980, 1982, 1986, 1988-91 i cinc Copes del Rei 1983, 1984, 1985, 1988, 1990 Fou capità de l’equip les seves últimes temporades i, ja retirat 1991, el club apartà la seva samarreta amb el número 14, que penja del sostre del Palau Blaugrana Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i jugà 88 partits, en els quals marcà 39 gols

Enginyer agrònom, durant el bienni 1968-70 participà en el grup Acció Catòlica Amb el primer govern d’Adolfo Suárez ocupà la cartera d’agricultura i, posteriorment, la vicepresidència Senador per designació reial 1977, vicepresident segon del govern i ministre d’economia, participà en l’elaboració dels pactes de la Moncloa i en els treballs constitucionals Aquests anys fou un dels principals instigadors de l’anticatalanisme al País Valencià Elegit 1979 al Congrés de Diputats per UCD a la circumscripció de València, en no ésser elegit el 1982 s’apartà de la política activa

Després d’estudiar filosofia, ciències naturals, filologia i economia política, es dedicà exclusivament a la literatura S'apartà del naturalisme i es decantà cap al conceptualisme Publicà llibres de poesia Erlösungen ‘Redempcions’, 1891, Aber die Liebe ‘Però l’amor’, 1893, Lebensblätter ‘Fulls de vida’, 1895, Weib und Welt ‘Dona i món’, 1896 També fou autor de novelles Zwei Menschen ‘Dos éssers humans’, 1903, Zwischen Volk und Menschheit ‘Entre poble i humanitat’, 1919 Influït per Nietzsche, Ibsen i els simbolistes francesos, anuncià l’expressionisme amb la seva tendència al patetisme