Resultats de la cerca

Organitzà aplecs i reunions, cursos de direcció coral, seminaris, etc Collaborà amb el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya A partir del 1964 publicà la Revista dels Orfeons de Catalunya i des del 1968 una Circular de periodicitat mensual El 1981, en fou acordada la reconversió funcional i estructural, concretada en el naixement d’un nou organisme, continuador i renovador de la seva tasca la Federació Catalana d’Entitats Corals FCEC, per a presidir la qual fou elegit 1982 Oriol Martorell

Formaren cèllules arreu de Catalunya amb una finalitat moral i patriòtica, però sense lligam amb cap partit polític Organitzaren actes, aplecs i desfilades i reivindicaven l’esperit cristià i la puresa de la llengua En fou secretari Josep Serra i Ullastrell i el portaveu era la revista Àmfora Sumaren alguns milers d’afiliats i les noies duien com a distintiu una caputxa blanca El moviment fou dissolt per una ordre del 1923 del governador civil nomenat per la Dictadura de Primo de Rivera

S'hi venera la imatge de la Mare de Déu de les Peces, talla gòtica policroma L’església és romànica, d’una nau, ampliada modernament per la banda de migdia i coberta amb encavallades de fusta L’absis és semicircular, llis, amb una finestra de doble biaix A la banda de tramuntana s’adossa la torre campanar, romànica, que possiblement tenia finestres geminades al pis alt Els del poble d’Alàs celebraven aplecs el dilluns de Pasqua i per Sant Roc, a l’agost

Ingressà a set anys a l’escolania dels benedictins francesos de Sant Pere de Besalú Posteriorment estudià piano amb Antoni Bassols, organista de l’església parroquial, i amb Joan Baptista Lambert a Barcelona Autor d’unes seixanta-cinc sardanes, desenvolupà una gran activitat dins els cercles musicals gironins Fou el creador, entre altres entitats, de la Secció Musical de Cercle Artístic, l’Associació de Música i la Capella Polifònica Participà en diversos aplecs de sardanes i fou membre del jurat en diferents concursos sardanístics

Fou fundada l’any 1959 a redós de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, per la dificultat existent d’establir-se com a entitat independent Organitza els aplecs de la Font del Querol i del Santuari de Montgrony El 6 de març de 1971 es desvinculà de la UEC El 1972 s’adherí a la Federació Catalana de Muntanyisme i el 1974 creà la secció d’esquí També té grups d’escalada, organitza curses de muntanya i gestiona el rocòdrom municipal, creat el 2003

S'hi celebren dos aplecs el primer dissabte de maig i el primer diumenge de setembre L’església consta d’una nau més curta que originàriament, ja que la part propera al frontispici roman sense coberta en aquest frontispici s’obre un portal de mig punt adovellat Darrere l’altar s’alça un campanar de torre rectangular i també altres edificis que hi són adossats Una altra porta, d’accés al clos, construïda amb grans dovelles ben tallades, suggereix una data dels darrers anys de l’edat mitjana o, millor, dels primers de la moderna

Hom ha suposat que és successor d’un lloc de culte a Neptú, d’època romana l’església és esmentada ja el 1292 Del 1582 al 1585 s’hi establí un convent franciscà Hi tenia lloc una important fira els dies de festa Fou propietat del municipi de Cotlliure venut el 1798 a particulars, el 1804 fou cedit a 79 altres veïns de Cotlliure en propietat collectiva, que encara subsisteix L’actual edificació i la galeria coberta són de la fi del s XVII Als aplecs que hom hi celebra, es ballen tradicionalment danses populars

La primera assemblea constituent tingué lloc el 1978 sota la presidència de Josep Maria Batista i Roca Contemporàniament, fou creada a Occitània una entitat parallela, el Comitat d’Afrairament Occitanò-Català Les dues entitats treballen conjuntament en l’organització d’actes, reunions i aplecs El CAOC es proposa restablir els contactes culturals entre els dos pobles i la línia de construcció de l’Europa dels pobles Organitza també, el dissabte i el diumenge anteriors a sant Joan, el gran Aplec de Montsegur Edita el butlletí ‘Reviure’, escrit en català i occità

La institució ha recuperat la tradició del Centre Català que fou fundat el 1914 Té la seu a l’Instituto Costarricence de Cultura Hispánica Hi han estat promotors, entre altres, Ricard Àlvarez i Pallejà i Marius Zaragoza, que n'era president el 1991 El 1982 edità un Recull de poesies patriòtiques catalanes , començà a publicar “Nostra Veu Butlletí del Casal Català de Costa Rica” i des del 1988 “Catalunya Ayer y Hoy” Ha celebrat jornades culturals, organitzat classes de català i commemorat les festes patriòtiques de Catalunya aplecs montserratins

Germà de Frederic Rahola i Trèmols  Es dedicà a la medicina i exercí a la seva vila natal  Escriví diversos aplecs de poesia, com ara Humorístiques s d, que és un opuscle de la collecció “Lectura Popular” on recull poemes satírics, o el volum Cadaquesenques 1930, introduït per un pròleg d’Eduard Marquina També estrenà el monòleg Teresa , i publicà L’auca de la tuberculosi , una peça de caràcter pedagògic i informatiu escrita en collaboració amb altres escriptors En companyia de Francesc Xavier Godó, versionà de l’italià la comèdia Dos companys mal avinguts , estrenada i publicada el 1894