Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
Begoña Errazti Esnal
Política
Política basca.
Llicenciada en geografia i història contemporània, amb un màster en gestió empresarial, de jove anà a viure a Pamplona Allà aprofundí el seu compromís amb la defensa de la llengua basca a través de la Federació Navarresa d’ Ikastolak Militant d’Eusko Alkartasuna, el 1995 entrà en la política professional i es presentà a les eleccions navarreses Esdevingué portaveu parlamentària i s’incorporà a l’executiva nacional del partit Quatre anys després fou nomenada presidenta d’Eusko Alkartasuna, en substitució de l’ex lehendakari basc Carlos Garaikoetxea El 2003 fou reelegida com a…
Josep Maria de Solà-Morales i de Rosselló
Historiografia catalana
Historiador i genealogista.
Vida i obra Fill d’una família de terratinents, estudià la carrera d’enginyer agrícola i es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Presidí el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, i formà part d’entitats del país i internacionals d’història, heràldica i genealogia Aprofundí en el coneixement de la història local i publicà nombrosos treballs d’investigació arxivística sobre les terres de la Garrotxa Alguns són aplegats en una Miscellània històrica d’Olot i comarca 1983 Molts altres es localitzen en revistes com Pyrene , Misión , La Garrotxa , Revista de Girona ,…
Conrad Vilanou Torrano
Esport general
Educació
Pedagog.
Catedràtic del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en l’anàlisi dels conceptes, els discursos i les narratives pedagògiques i aprofundí en la història de l’educació física i de l’esport També s’ocupà de la contribució del Dr Emili Mira a la psicologia de l’esport i d’aspectes relacionats amb la pedagogia olímpica Dirigeix la revista Temps d’Educació i és autor de llibres relacionats amb la pedagogia i l’esport, com L’esport a Sants-Montjuïc 1994, Historia de la educación física y el deporte a través de los textos 1995 i Més enllà de l’…
Heinrich Finke
Historiografia
Cristianisme
Historiador alemany, dedicat especialment a estudiar la història de l’Església a la baixa edat mitjana i la de la confederació catalanoaragonesa.
Investigà a fons en els arxius vaticans i catalans, i especialment a l’Arxiu Reial de Barcelona, i aprofundí sobretot els temes relacionats amb la història de la cultura i de la política internacional catalanes Fou professor a Münster, i després, durant molts anys, a Friburg Les seves obres principals són Acta Concilii Constantiensis 1896-1928, Aus den Tagen Bonifaz VIII 1902, Papstum und Untergang des Templerordens 1907 i, sobretot, les notabilíssimes Acta Aragonensia 1908-22 Fou president de la Görresgesellschaft, i per la seva iniciativa aquesta societat començà a publicar, el 1928, les “…
Marcel Cazeilles
Medicina
Metge i poeta.
Graduat a Lió l’any 1931, feu carrera de metge militar i arribà a general S’especialitzà en radiologia i fou cap de servei de l’hospital Robert Picqué de Bordeus fins el 1956, any en què passà al ministeri de la Defensa Nacional a París Aprofundí els estudis en el camp de la medicina nuclear, fou director del centre d’investigació dels serveis sanitaris de l’exèrcit 1961 i responsable de les mesures de protecció humana enfront de les radiacions en les proves nuclears franceses Conreà la poesia catalana i publicà, amb el pseudònim Joan la Cella , un recull de poemes en edició bilingüe titulat…
,
Percy Williams Bridgman
Filosofia
Física
Físic i filòsof nord-americà.
Estudià a la Universitat de Harvard, d’on fou professor de matemàtiques i de filosofia natural des del 1926 Treballà sobre les propietats elèctriques, tècniques i mecàniques de més de dues-centes substàncies, a pressions d’unes 20 000 atmosferes El 1946 rebé el premi Nobel de física Aprofundí la metodologia científica, des d’un punt de vista operacional, que aplicà a la física moderna i que ha estat usada consistentment en l’anàlisi experimental de la conducta —B Fred Skinner 1931 féu la primera aplicació sistemàtica de l’operacionisme a conceptes psicològics— Escriví The Logic of Modern…
François Morel
Música
Compositor canadenc.
Estudià a Montreal A diferència d’altres músics que continuaven els estudis a París, es quedà a la seva ciutat natal, des d’on el 1958 contactà amb E Varèse, a Nova York, relació que fou determinant per a la seva evolució musical, com es veu en l’obra per a orquestra Boréal 1959 Cofundà l’associació Musique de Notre Temps i treballà 1956-79 a la CBC com a compositor Entre d’altres, fou professor a la Universitat Laval 1979-97 Una primera etapa creativa culminà amb L’étoile noire 1962 obres com Départs 1968-69 mostren una veu més individualista i madura La segona etapa estigué marcada per l’ús…
Brauli Foz i Burgues
Literatura catalana
Novel·lista i publicista en llengua castellana.
Vida i obra Estudià humanitats a la universitat d’Osca i, després, a França, on, fet presoner a Lleida durant la guerra del Francès, fou deportat 1811-14 Fou catedràtic de grec a Saragossa el curs 1822-23 i després d’un llarg exili polític a França 1823-34, on aprofundí els estudis, entre el 1835 i el 1862 tornà a ocupar la càtedra Dirigí “El Eco de Aragón” 1837-42 i publicà obres de dret, de literatura, de filosofia i d’història, l’atípica novella de caire fantàstic Vida de Pedro Saputo 1844 i el drama El testamento de don Alonso el Batallador 1840 Presidí els Jocs Florals de…
Atom Egoyan
Cinematografia
Director cinematogràfic canadenc d’origen armeni.
Als dos anys anà a viure al Canadà amb la seva família, procedent de la diàspora armènia Estudià música i història a la Universitat de Toronto, on aprofundí en la història i la cultura armènies Interessat per la literatura i el teatre especialment en Samuel Beckett i Harold Pinter, començà a dirigir curtmetratges, i poc després de la seva graduació un d’ells, Open House 1982 obtingué reconeixement El 1984 estrenà Next of Kin , el primer dels seus llargmetratges, on tracta la identitat, la diàspora i la traumàtica història armènies, temes recurrents en Calendar 1993 i Ararat 2002, sobre el…
Václav Kálik
Música
Compositor i director d’orquestra txec.
Estudià musicologia i història de l’art a la Universitat de Praga, i tot seguit composició, primer amb J Novotný i després amb V Novák 1911-13 Aviat començà a dirigir, mentre aprofundí els seus coneixements amb J Suk i JB Foerster al Conservatori de Praga 1924-26 Estudià piano amb A Mikeš A partir del 1926 reprengué la seva tasca com a director d’orquestra i de cors, tant al seu país com a l’estranger, on també es prodigà com a pianista El 1947 s’establí definitivament a Praga i entrà a l’Acadèmia Txeca de les Ciències i les Arts Les seves primeres composicions pertanyen al camp de la música…