Resultats de la cerca
Es mostren 214 resultats
Aritmètica, nombres i àlgebra (Gerbert-papa Silvestre III)
Aritmètica, nombres i àlgebra Gerbert-papa Silvestre III
Taula del sinus, astronomia, aritmètica (G. von Peurbach)
Taula del sinus, astronomia, aritmètica G von Peurbach
Equació quàrtica (Ferrari); equació cúbica, aritmètica, problemes d’artilleria (Tartaglia); àlgebra (Cardano)
Equació quàrtica Ferrari equació cúbica, aritmètica, problemes d’artilleria Tartaglia àlgebra Cardano
aritmètic | aritmètica
aritmètic | aritmètica
Matemàtiques
Dit de les successions o progressions on cada terme és igual a l’anterior més una constant dita raó o diferència de la progressió aritmètica.
aritmètic | aritmètica
Matemàtiques
Dit de la mitjana obtinguda sumant n termes i dividint la suma per n.
mitjana
Mitjanes dels nombres a i b: harmònica, geomètrica, aritmètica i quadràtica
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donats n valors o observacions x1, x2, ..., xn, valor x definit com la suma de tots ells dividida per llur nombre, és a dir, .
La mitjana x així definida és anomenada també mitjana aritmètica i valor mitjà Si les observacions constitueixen el conjunt de la població, x serà la mitjana de la població , mentre que si les observacions són d’una mostra aleatòria de la població mostreig, x és la mitjana de la mostra A la pràctica, la mitjana de la població és normalment desconeguda, i hom utilitza com a estimació la mitjana d’una mostra Quan les observacions poden ésser agrupades en k classes, amb efectius respectius n 1 , n 2 , , n k i freqüències respectives f 1 , f 2 , , f k , la fórmula per al càlcul de la mitjana és…
Francesc Santcliment
Educació
Matemàtiques
Mestre d’aritmètica a Barcelona.
Publicà el 1482 una Summa de l’art d’aritmètica , la primera obra catalana impresa d’aquest tipus que utilitzà xifres aràbigues
Genís Guardiola
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, mestre d’aritmètica.
Biografia Entrà al noviciat de Moià el 23 d’octubre de 1785 i hi professà el 18 de desembre de 1786 Acabats els estudis de la carrera eclesiàstica, començà a ensenyar a Igualada a la classe de llegir i després a la d’escriure i d’aritmètica El 1817 fou enviat a Mataró on es dedicà a les mateixes matèries fins el 1830, en què fou designat rector de Moià 1830-33 i després de Balaguer des del 1833 fins a la seva mort Durant els deu anys de supressió de l’orde 1835-45, amb el pare Francesc Masgrau aguantà l’escola de Balaguer, tot i que el 16 de juliol de 1841 es veié obligat per…
Jaume Trullàs i Ramoneda
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, mestre d’aritmètica.
Biografia Fill de pagès, entrà al noviciat de l’Escola Pia de Sabadell el 4 de març de 1849 i hi professà el 3 de març de 1851 Cursà els estudis eclesiàstics a Moià, on s’insistia fortament en l’aprenentatge de les matemàtiques i de les ciències per respondre a les necessitats de l’ensenyament que demanava la societat industrial Començà a ensenyar a Sabadell a la classe d’aritmètica Al mateix temps aprofundí en l’estudi de la teologia moral Tenia poca salut i el destinaren a Mataró 1864-71, on donà classes de geometria i trigonometria rectilínia Després d’una estada a Igualada…