Resultats de la cerca
Es mostren 419 resultats
Emili Foxonet
Història
Militar
Oficial d’artilleria.
En jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes Fou tresorer del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i després de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans La seva poesia, clàssica, té un caire preciosista Publicà els reculls Somnieigs poètics 1964, Esfullament d’ànima Tannkes 1966, Itinerari espiritual 1968 i Últims cants 1971 La seva obra d’estudi consta d’una Gramàtica catalana 1969 i d’un Assaig sobre la versificació catalana clàssica i moderna 1970
Estanislau Guiu i Martí
Història
Militar
Militar.
Lluità contra l’alçament republicà de Sarrià 1874 i contra els carlins a Navarra i a Catalunya Passà a Cuba 1876-79, i en tornar fou professor de l’acadèmia d’artilleria de Segòvia i, més tard, cap del dipòsit de reserva d’artilleria de Barcelona El 1907 es retirà amb el grau de coronel Autor d’un Prontuario de artillería 1882, molt apreciat, i d' El año militar español tres volums, 1887-92, collecció d’efemèrides
Col·legi Militar de Mallorca
Militar
Centre d’instrucció per a oficials d’infanteria i de cavalleria, anomenat també Col·legi Militar Nacional
, establert a Palma, Mallorca, el 1812 pel mariscal de camp Sandford Whittingham i dirigit pel coronel Ramos Sensevé.
Ocupà l’edifici del Collegi de la Sapiència, alhora que eren installats també a Mallorca el Collegi d’Artilleria, continuador de l’Acadèmia d’Artilleria de Menorca acadèmia militar , i una foneria de canons Acabada la guerra del Francès 1814, tots aquests serveis militars foren traslladats novament a la península Ibèrica
brigada
Militar
Gran unitat elemental tàctica, la més petita d’aquelles on es combinen l’acció de les armes i els serveis de cara al combat.
Pot ésser independent o constituir, al costat d’altres, una divisió Exemples de brigades independents són les de paracaigudistes, cavalleria, artilleria, etc La seva composició és quarter general, diversos batallons d’infanteria, un grup d’artilleria, una companyia de sapadors, una companyia de transmissions i un grup logístic Té un volum d’uns quatre o cinc mil homes i uns vuit-cents vehicles és comandada per un general de brigada
William George Armstrong
Enginyer i inventor anglès.
Començà treballant en material portuari El 1854 introduí grans perfeccionaments en les armes de ferro forjat Es dedicà a la construcció d’armes i amb el canó que porta el seu nom, de retrocàrrega i ànima ratllada, revolucionà les tècniques d’artilleria Aplicà amb èxit la força hidràulica al maneig de l’artilleria de marina 1870 i fundà els famosos tallers Elswick El 1877 rebé el títol de baró Armstrong of Cragside
Francesc Berge
Història
Militar
Militar.
Participà amb Napoleó en les campanyes d’Egipte i de Síria 1798-99, d’Alemanya, Prússia i Polònia 1805-07 i de la península Ibèrica 1808-13 Fou ascendit a general i creat baró de l’imperi 1813 Fou cap d’estat major d’artilleria a Waterloo 1815 El 1823 participà en la invasió francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluís com a tinent general d’artilleria, cos que contribuí a reformar des d’un comitè del ministeri de l’exèrcit
batalla de Catalunya
Militar
Conjunt d’accions militars de la guerra civil de 1936-39, iniciades amb l’ofensiva de les forces del general Franco, el 23 de desembre de 1938, contra les forces republicanes integrants de l’exèrcit de l’est que cobrien els fronts del Principat de Catalunya.
L’àmplia superioritat de l’artilleria i l’aviació de les primeres uns 300 000 homes agrupats en 6 cossos d’exèrcit manats pels generals García Valiño, Moscardó, Muñoz Grandes, Solchaga, Yagüe i Gambara 600 peces d’artilleria i uns 500 avions i la feblesa dels republicans uns 250 000 homes, dirigits pels generals Hernández Sarabia i Rojo 300 peces d’artilleria i un centenar d’avions, que no s’havien refet de les pèrdues de la batalla de l’Ebre , féu que davant l’ofensiva les forces republicanes es retiressin ordenadament i escalonadament fins a territori…
Josep Cotrina i Ferrer
Historiografia catalana
Escriptor i militar.
Passà a Menorca gran part de la seva vida en actiu Fou president de l’Ateneu de Maó vg Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó 1931-36 i vicepresident de la subcomissió de monuments històrics i artístics de Menorca Sobre aquesta illa publicà algunes monografies històriques El Colegio de Artillería en Menorca 1917 i El desastre de 1798 Pérdida de la isla de Menorca 1922 A banda d’altres obres literàries, és també autor del llibre Servicios prestados por el Cuerpo de Artillería en el sitio y defensa de Tarragona en 1811 1912, i de l’opuscle Consideraciones menorquinas sobre la reconquista…