Resultats de la cerca
Es mostren 328 resultats
centrolecit
Biologia
Tipus d’ou en què el plasma germinatiu forma el nucli central envoltat de protoplasma nutritiu.
És típic dels artròpodes
aràcnids
Les aranyes formen part de la classe dels aràcnids
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’artròpodes quelicerats, integrada per invididus que tenen el cos dividit en dues regions, una d’anterior, anomenada prosoma o cefalotòrax, i una de posterior, dita opistosoma.
El prosoma és constituït per sis segments o somites El primer és la peça labial dels pseudoescorpins, palpígrads i solífugs les altres peces tendeixen a fusionar-se A cada segment s’insereix un parell d’apèndixs quelícers, pedipalps i quatre parells de potes, utilitzats per a la marxa o la caça de les preses L’opistosoma és privat d’apèndixs o els té molt transformats fileres, etc i presenta una constitució variable segons els ordres Els teguments dels aràcnids són formats per una epiteli senzill, que conté a vegades pigments melanina, etc i cèllules sensitives tenen també una cutícula…
trocànter
Anatomia animal
Segon artell de les potes dels insectes, de mida generalment petita, entre la coxa i el fèmur.
En els artròpodes és anomenat genèricament basiposi
metameria
Biologia
Zoologia
Repetició d’òrgans similars i posats d’una manera semblant en els metàmers d’un animal segmentat.
Els anèllids, els artròpodes i els vertebrats presenten metameria
anableps
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels ciprinodontiformes, d’uns 30 cm, de forma allargada i color groc verdós; tenen els ulls grossos i d’una estructura especial que els permet de veure alhora a l’aire i a l’aigua quan neden arran de superfície amb la meitat de cada ull submergida i l’altra meitat fora de l’aigua.
Viuen a les aigües dolces i s’alimenten de petits artròpodes Són propis de l’Amèrica tropical
Francesc Cardona i Orfila
Biologia
Naturalista i eclesiàstic, autor de diversos treballs d’entomologia, entre els quals Catálogo metódico de los coleópteros de Menorca (1872), Doscientos coleópteros más de Menorca (1875) i Otros cien coleópteros de Menorca (1878).
Reuní una gran collecció de molluscs i artròpodes, conservada a l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó
esclerita
Zoologia
Peça del tegument dels artròpodes.
Sol consistir en una placa o àrea, diferenciada habitualment per sutures o membranes
zona supralitoral
Ecologia
Zona faunística litoral (fauna litoral) situada per sota de la zona epilitoral, que, encara que normalment es troba sobre el nivell de l’aigua, resta submergida durant les marees excepcionalment altes i per les onades.
Habiten en aquesta zona organismes típicament terrestres artròpodes, bé que no hi manquen animals marins, sobretot crustacis i gastròpodes
porus
Anatomia animal
Herpetologia
Orifici per on surten diversos productes d’excreció, com suor, seu, etc. (porus excretors), productes sexuals (porus genitals), excrements (porus anals) o secrecions (porus secretors), com els femorals dels llangardaixos o les paròtides dels gripaus.
També n'hi ha amb paper respiratori, com els estigmes dels artròpodes terrestres, o que treuen hormones, com el de la glàndula verda dels crustacis, o feromones, en els lepidòpters