Resultats de la cerca

Definició La malaltia de Whipple constitueix un trastorn poc freqüent caracteritzat per la presència d’algunes lesions específiques de l’intestí prim i generalment també en d’altres òrgans, com ara l’intestí gros, els ganglis limfàtics, el cor o el sistema nerviós central Aquesta malaltia se sol presentar a partir de trenta anys d’edat i es manifesta especialment amb diarrees, febre i artritis o inflamació de les articulacions Si bé no se’n coneixen exactament les causes, hom considera que és deguda, si més no en part, a la presència de diversos microorganismes que es poden…

És un agent antiinflamatori no esteroide caracteritzat per una ràpida absorció i un temps de vida mitjana en plasma d’unes 45 hores, i que pot ésser administrat en una sola dosi cada dia És emprat en medicina, sobretot en el tractament de l’artritis reumatoide i de l’osteoartritis

És una brucellosi causada per Brucella melitensis Les característiques principals són febre de curs irregular i ondulant, constipació, suors profuses generalitzades i tumefacció de la melsa i el fetge Pot provocar com a seqüeles artritis i neuràlgies La durada del període febril és de 15 a 20 dies, i són freqüents les recaigudes

És una substància que forma unes pólvores blanques, és inodora, amarga, sensible a la llum i molt soluble en l’aigua, però insoluble en èter, en alcohol i en cloroform És d’origen sintètic S’utilitza, per exemple, per al tractament del lupus eritematós sistèmic i de l’artritis reumatoide, i és emprada com a antimalàric per via oral

És emprat com a hidroclorur, sòlid que es fon a 227-229°C i que administrat per via oral és absorbit amb rapidesa hom n'aconsegueix els màxims nivells plasmàtics al cap d’1 a 2 hores En principi fou utilitzat en medicina com a antihelmíntic, però per les seves propietats immunoestimulants actualment també és emprat en el tractament de l’artritis reumatoide i el de malalties dermatològiques i oncològiques

De causa desconeguda, té una certa incidència familiar i sol començar abans dels 40 anys La lesió inflamatòria afecta tot el gruix de la paret del budell i determina la formació de granulomes i úlceres i, més tard, de fibrosi Evoluciona alternant períodes d’exacerbació amb diarrea crònica, dolor abdominal, febre, artritis, i pèrdua de pes i de la gana amb altres de calma relativa Les complicacions més freqüents són l’obstrucció, les fístules i els abscessos abdominals

La luxació més freqüent és la traumàtica , que s’esdevé a causa d’una violència exterior i que va acompanyada generalment de lesió de lligaments Com més mòbil és l’articulació, més exposada hi és així, les luxacions més freqüents són les de les espatlles i els colzes La luxació patològica té com a causa la destrucció de les extremitats òssies artritis, osteomielitis Les luxacions congènites la de l’anca és la més freqüent es caracteritzen per la facilitat en la reducció i per la freqüència de les recidives

L’activació del sistema del complement provoca efectes com ara la lisi cellular, l’alliberament d’histamina pels mastòcits i per les plaquetes, l’augment de la permeabilitat dels vasos sanguinis, la contracció dels músculs llisos, la quimiotaxi dels leucòcits i la neutralització de determinats virus A més, el sistema de complement es relaciona amb altres sistemes com els de la coagulació, de la fibrinòlisi o de les cinines, i intervé en la patogènia de diverses malalties immunològiques, com el lupus eritematós sistèmic, l’artritis reumatoide, les glomerulonefritis i l’anèmia…

El terme aplega un conjunt d’entitats patològiques diferents que presenten uns trets comuns, com és ara que són malalties adquirides, d’etiologia desconeguda, en la patogènia de les quals participen d’una manera diversa factors immunològics, com els complexos immunes i els autoanticossos segurament a causa d’una pèrdua de l’activitat supressora dels limfòcits T, factors infecciosos virals i factors genètics predisposats L’afectació del teixit connectiu, distribuït arreu de l’organisme, confereix a aquestes malalties un abast potencialment sistèmic que determina una colla de manifestacions…

S'anomena també moniliasi Segons la seva localització hom distingeix la candidiasi mucosa muguet , vulvovaginitis , balanopostitis , la candidiasi cutània a la regió anal en els nadons, o en la pell dels plecs —inguinal, axillar, interdigital, etc— en els adults, la candidiasi esofàgica o digestiva, la candidiasi urinària , etc La sèpsia candidiàsica representa la invasió sanguínia pel fong i és un quadre greu que pot donar abscessos a la retina o al pulmó i pot afectar també el cor endocarditis, l’os osteomielitis, la pell, els músculs, el cervell, les meninges meningitis i les…