Resultats de la cerca
Es mostren 322 resultats
tribú
Història
Nom de certs oficials o funcionaris romans, principalment del tribú militar (tribunus militium), que, sota la República, juntament amb els altres cinc col·legues, tenia el comandament d’una legió.
Del 444 al 367 aC foren cretas tribuns militars amb poder consultar, que, en nombre de sis, reemplaçaren els cònsols i prengueren llurs mateixos poders llevat del triomf Un altre funcionari important era el tribú de la plebs tribunus plebis instituït al començament del s V aC per tal de fer valer la voluntat de la plebs davant el patriciat Tingué, doncs, des d’un principi caràcter revolucionari Primer hi hagué dos tribuns, després cinc, i finalment deu 457, elegits sempre entre els plebeus dins llurs assemblees A Roma i els seus entorns eren “sacrosants”, tenien el dret de…
traducció simultània
Lingüística i sociolingüística
Traducció oral efectuada a mesura que és pronunciat un text en la llengua original.
Modernament és molt usada en assemblees i congressos que tenen una participació internacional els assistents poden seleccionar, mitjançant uns auriculars, la traducció en la llengua desitjada, que van efectuant els diversos traductors des d’unes cabines insonoritzades
Andrianampoinimerina
Història
Rei de Merina, a Madagascar.
Sobirà d’Ambohimanga 1787, enfortí la seva autoritat, reorganitzà l’administració, impulsà el funcionament de les assemblees d’ancians i reformà el sistema fiscal La terra fou declarada propietat reial alhora que era racionalitzada la producció d’arròs
stundista
Cristianisme
Dit dels cristians pertanyents a diversos grups protestants d’Ucraïna originats d’un primer nucli d’estudiants de la Bíblia fundat a Odessa (~1845) sota la influència del pastor alemany Bonekemper.
Reconeixen únicament el baptisme d’adults i les assemblees de lectura bíblica i càntics o lloança de les hores al Stunde , d’on els vingué el nom Separats en nombrosos grups 1871, han estat molt influïts posteriorment pels baptistes
Joan de Déu Trias i Giró

Joan de Deu Trias i Giro
© Fototeca.cat
Història del dret
Jurista.
Fill de Frederic Trias i Planas Catedràtic de dret internacional a la Universitat de Barcelona, fou delegat a Barcelona en les assemblees catalanistes de Manresa 1892 i de Reus 1893 Intervingué en la defensa del dret català i publicà obres sobre aquesta qüestió
capitular
Història
Precepte legal procedent dels sobirans carolingis i de llurs assemblees legislatives.
Tenia vigor per a tot l’imperi Alguns d’ells, però, tenien caràcter addicional als codis vigents en les regions annexades, com és el cas dels donats per Carlemany i Lluís el Piadós a favor dels hispans de les marques meridionals de l’imperi També en foren donats d’especials per els enviats missi , amb l’encàrrec d’inspeccionar regions concretes i de fer-hi complir les lleis generals Els capitulars carolingis tingueren vigència als comtats catalans del s IX
uixer | uixera
auctoritas
Dret romà
Voluntat que intervenia en la integració, defensa o assistència d’una voluntat aliena.
L' auctoritas patrum era la ratificació pels senadors patricis de les deliberacions preses per les assemblees populars a proposta del magistrat August fonamentà la seva posició constitucional sobre l' auctoritas suadendi per contraposició a la potestas imperandi Posteriorment, l' auctoritas designà la plenitud del poder de l’emperador
Santa Llúcia de Mur
Priorat
Antic priorat del municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà), situat a l’W de la vila, al despoblat homònim.
El priorat de Santa Llúcia de Mur , dependent de la collegiata de Mur, consta des del 1162 i era regit pel canonge cambrer de la collegiata, que tenia la cura d’ànimes de la parròquia En la seva església es reuniren al s XIV algunes assemblees sinodals de les esglésies de la pabordia o terreny exempt de Mur
capítols
Història
Dret català
Proposicions que l’assemblea de síndics de les universitats i llocs d’una baronia o del conjunt de les baronies d’un mateix senyor dirigien al baró demanant privilegis i d’altres disposicions d’interès general, jurídiques o normatives.
Eren acceptades o rebutjades amb les fórmules plau o bé no plau al senyor , i, en alguns casos, esmenades amb una acceptació condicionada Representaven una funció parallela, dins les assemblees de les demarcacions jurisdiccionals, al capítol de cort, a les corts catalanes Els capítols, però, no podien contravenir al dret comú ni als usatges i a les constitucions generals