Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
Alexandre Farnese

Alexandre Farnese
© Fototeca.cat
Història
Duc de Parma i de Piacenza (Alexandre I) (1586-92).
Militar al servei de la corona de Castella Fill d’Octavi I de Parma i de Margarida d’Àustria, filla natural de Carles V, es casà amb Maria de Portugal 1565, i a les ordres de Joan d’Àustria combaté a la batalla de Lepant 1571 Amb els terços d’Itàlia es traslladà als Països Baixos, on Joan d’Àustria era governador durant una brillant campanya obtingué la victòria de Gembloux 1578 i recuperà les províncies catòliques del sud Joan d’Àustria el nomenà general en cap de l’exèrcit i governador dels Països Baixos, càrrec que li confirmà el rei en morir aquell 1578 Procurà de restablir la disciplina…
Enric I de Castella
Història
Rei de Castella (1214-17).
Fill d’Alfons VIII i d’Elionor d’Anglaterra, regnà sota la tutela de la seva germana Berenguera I de Castella , però de fet el regent fou Álvaro Núñez de Lara, el qual, per consolidar el seu poder, s’alià amb Portugal i concertà el casament d’Enric amb la infanta portuguesa Mafalda, però el papa Innocenci III s’hi oposà Álvaro Núñez de Lara assetjà el castell d’Antillo de Campos, on era Berenguera, però el fill d’aquesta, el futur Ferran III, obligà el comte a retirar-se a Palència Enric morí d’accident i Berenguera renuncià la corona a favor de Ferran
Baiazet I
Història
Soldà otomà, anomenat Yildirim (‘llamp’).
Rebé la investidura del pseudocalifa abbàssida d’Egipte Sotmeté definitivament Sèrbia 1389 i envaí Valàquia 1394 Aquell mateix any s’emparà del castell de Salona, un dels darrers reductes dels almogàvers Influí directament en la política de Bizanci i assetjà Constantinoble 1396-1400, que fou alliberada per una flota francesa A Nicòpolis 1396 anihilà el projecte de croada iniciat per les forces de Segimon d’Hongria i del comte de Nevers S'enfrontà al perill mongòlic i, bé que s’alià amb el soldà mameluc Barqūq, el capitost mongòlic Tamerlà li arrabassà la part asiàtica dels seus dominis i el…
Ciaxares de Mèdia
Història
Rei de Mèdia (~624-~584 aC), fill de Fraortes.
Hagué d’acceptar la dominació dels escites, i l’aprofità per a entrenar el seu exèrcit en les tècniques guerreres d’aquells, sobretot en el tir d’arc a cavall Expansionà el regne mede fins a les muntanyes d’Anatòlia i el llac Van, i posteriorment reeixí a expulsar els escites de Mèdia Marxà després contra Assíria, assetjà Nínive i la prengué el 612 amb l’ajuda de Nabopolassar, rei de Babilònia L’expansió posterior del regne fou a les despeses de l’Urartu i de Lídia, amb la qual lluità molt de temps fins a arribar a un tractat de pau pel qual el seu fill i successor Astíages es casava amb la…
Teodoric I
Història
Rei dels visigots (419-451).
Net d’Alaric I, succeí Vàlia Trencà el pacte que el lligava amb Roma i pel qual li era reconegut el govern d’Aquitània, i assetjà, sense èxit, Arle 425 i Narbona 436, viles que defensà el general Aeci Vencé, però, a Tolosa, obtingué 439 la tornada a la situació anterior i es dedicà a una política d’aliances Casà una filla seva amb Huneric, fill i hereu del rei dels vàndals Genseric la qual fou repudiada el 445, i una altra amb el rei dels sueus 449 Requiari, amb qui després es barallà i el qual ell feu matar Finalment s’alià amb Aeci contra Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics, on morí
Pere d’Aragó
Història
El menor dels fills de Pere II el Gran i de Constança de Sicília.
Restà deçà mar quan la seva mare i els seus germans Jaume, Frederic i Violant passaren a Sicília 1283 Actuà sovint com a lloctinent del seu germà Alfons II a partir de l’ascens d’aquest al tron 1285 L’acompanyà a les vistes d’Auloron amb el rei d’Anglaterra 1288 A la mort d’Alfons II, i en espera de Jaume II, actuà de regent 1291 La tardor del 1295 es casà amb Guillema de Bearn En iniciar-se les hostilitats amb Castella li fou promesa la ciutat de Conca Travessà la frontera castellana amb un fort exèrcit el 1296 Prengué Lleó i assetjà Mayorga, però emmalaltí breument i morí Les seves restes…
Federico Roncali y Ceruti
Història
Militar
Militar.
Fill petit del marí Agustín Roncali y Martínez de Murcia Féu la campanya del Nord en la primera guerra Carlina 1833-40 i comandà després, com a mariscal de camp, la divisió de Castella la Nova 1840 Desapareguda la regència d’Espartero, amb qui tingué friccions, fou capità general de Navarra i de València 1843-46 Es distingí per la seva repressió contra l’aixecament progressista de Pantaleó Boné a Alacant Assetjà la ciutat, en blocà el port i prengué dràstiques mesures contra els insurrectes Obtingué el títol de comte d’Alcoi 1846, fou senador 1845-57, capità general de Granada, Galícia i Cuba…
Mons

Mons L’església de Santa Waudru
© OPT / Joseph Jeanmart
Ciutat
Capital de la província d’Hainaut, Bèlgica.
Centre d’una rica regió industrial, produeix més de la quarta part del carbó belga, del qual ha sorgit una forta indústria pesant Es desenvolupà al voltant del castell bastit pels comtes d’Hainaut al segle X i aconseguí l’autonomia comunal tres segles més tard Conquerida per Felip el Bo de Borgonya 1425, passà als protestants i als espanyols Lluís XIV de França l’assetjà 1691 i, en poder de França, fou fortificada per Vauban Conserva edificis importants, entre els quals l’església de Santa Waudru, d’estil gòtic 1450-1589 També es destaquen el palau municipal i el museu de belles arts Durant…
Agamèmnon
Història
Rei llegendari d’Argos, fill d’Atreu.
La seva figura apareix repetidament en la literatura grega des d’Homer Fou cap de l’exèrcit grec que assetjà Troia per venjar el rapte de la muller del seu germà Menelau Ilíada Per tal que els vents fossin favorables a les seves naus hagué de sacrificar una filla Ifigènia a Àulida , d’Eurípides i, en tornar de la guerra, la seva muller Clitemnestra prengué el fet com a excusa per a assassinar-lo en complicitat amb el seu amant Egist Agamèmnon , primera part de l' Orestea d’Èsquil Aquest conflicte ha estat vist, modernament, com un reflex de l’antiga lluita del matriarcat per la seva…
Marc Claudi Marcel
Història
Militar
General romà.
Cònsol el 222 aC, vencé els gals a Clastidium i donà mort a llur cap, Virdumar Alhora, ensems amb el seu collega Gneu Corneli Escipió, prengué Milà i posà fi a la guerra contra els ínsubres Després de la batalla de Cannas, a Nola es féu fort contra Anníbal El 213 aC fou enviat a Sicília i assetjà Siracusa, on trobà una forta resistència Finalment, un cop obertes a traïció les portes de la ciutat, aconseguí d’apoderar-se'n Permeté que els seus soldats la saquegessin brutalment una de les víctimes fou Arquimedes, mentre ell tresorejava una munió d’obres d’art gregues, que s’emportà a Roma, on…