Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
Neus Carol Gres
Esport general
Entrenadora d’atletes discapacitats.
Llicenciada en INEFC i especialista en Activitat Física Adaptada, inicià la seva etapa d’entrenadora collaborant amb la Federació Catalana de Minusvàlids el 1990 Fou entrenadora de ciclistes amb paràlisi cerebral i responsable de voluntaris a la secció de ciclisme dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Fou seleccionadora de ciclisme de la Federació Espanyola d’Esports per a Paralítics Cerebrals 1994-96 És directora tècnica del Club Esportiu Aura de Paràlisi Cerebral És coautora d’alguns llibres, com ara Activitat física adaptada 2001 o El joc i els alumnes amb discapacitat 2011
Llop ibn Muḥammad ibn Llop
Història
Senyor de Lleida (890-908).
Membre de la família dels Banū Qasī Emprengué profitoses asseifes contra les terres del Pallars 904 i contra les del comte de Barcelona Guifré I, que ferí de mort 897, prop del castell d’Aura potser prop de Caldes S'emparà de Tudela i de Tarassona, atacà Àlaba i aconseguí temporalment Toledo, però no pogué impedir que el muladí Muhammad al-Ṭawīl, senyor d’Osca i antic rival seu, el destituís de Lleida Sembla que inicià 898 la fortificació de la suda de Balaguer, i probablement construí l’aljama de Lleida actual claustre de la seu vella
Alain Tanner
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic suís.
Format a Londres, s’integrà en el “nou cinema” suís amb Charles mort ou vif 1969 i La salamandre 1970 Els seus films mostren una societat immersa en el consumisme, la incomunicació, i un desig utòpic de canvi Le retour d’Afrique 1972, Jonas qui aura 25 ans l’an 2000 1976, Messidor 1978, Light years Away 1981, Dans la ville blanche 1983, No Man’s Land 1985, Une flamme dans mon coeur 1987, La femme de Rose Hill 1989, Le Journal de Lady M 1992, Fourbi 1996, Requiem 1998, Jonas et Lila, à demain 1999, Fleurs de sang 2002, Paul s’en va 2004, etc
Jean Giraudoux

Jean Giraudoux
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura francesa
Dramaturg i novel·lista occità de llengua francesa.
Fou diplomàtic, i la seva primera producció literària fou Les provinciales 1909, recull de tipus i narracions Les seves novelles, tret de Suzanne et le Pacifique 1921, reflecteixen generalment experiències personals — Simon le pathétique 1918, Adorable Clio 1920— i qüestions polítiques diverses — Siegfried et le Limousin 1922, Bella 1926— aquestes novelles i altres — Combat avec l’Ange 1934, Choix des élus 1938, etc— són escrites en un llenguatge poètic, que esdevé particularment preciosista en les darreres És, però, en el camp del teatre on Giraudoux és més conegut La seva producció…
Conrad Saló i Ramell
Música
Compositor i director de cobla català.
Fou iniciat en la música pel seu pare, Martí Saló i Parals, i del 1913 al 1922 es formà a l’Escolania de Montserrat, on realitzà estudis de piano, harmonia, violí, viola i orgue Posteriorment complementà la seva formació amb Blai Net i Enric Casals L’any 1923 s’integrà com a fiscorn en La Principal de la Bisbal, i del 1935 al 1977 en fou director artístic i representant A partir del 1977, fins a la seva mort, en fou director honorari Realitzà múltiples arranjaments per a l’orquestra de ball, i com a creador llegà unes setanta sardanes de plaça de notòria qualitat, amb importants efectes d’…
epilèpsia
Patologia humana
Trastorn repetitiu i paroxismal de la funció cerebral caracteritzat per atacs o crisis, sobtats i breus, d’alteració de la consciència, de l’activitat motriu o de fenòmens sensitius anormals.
La seva causa és desconeguda en un 75% dels casos epilèpsia idiopàtica en la resta, entre les causes conegudes, hi ha la febre, les infeccions del sistema nerviós central, els trastorns metabòlics, la ingesta de tòxics, els tumors, els traumatismes i d’altres lesions del cervell L’epilèpsia es considera generalitzada quan afecta tot el cervell, i localitzada o focal quan només n’afecta una part Les crisis epilèptiques poden ésser desencadenades per diversos estímuls i situacions com són la llum, el soroll, els traumatismes, les emocions, la fatiga física i intellectual, l’alcohol, etc La…
Conrad Saló i Ramell
Música
Instrumentista i compositor de sardanes i director de cobla.
Format a l’ Escolania de Montserrat 1913-22, fou alumne d’ Enric Casals i Defilló i Blai Net i Sunyer Entrà a formar part de la cobla orquestra La Principal de la Bisbal 1923, com a segon fiscorn cobla i violí i piano orquestra al costat del seu pare, Martí Saló, el seu germà Emili i el seu cosí germà Enric Barnosell, de la qual esdevingué director del 1935 al 1977, elevant-ne el nivell notablement Deixà escrites unes setanta sardanes, entre les quals destaquen Els ocells et canten , Solemnitat , Benvolença a la Bisbal , Millenari , Confidència , Cara i Creu , Els ocells et canten , Sol de…
rumba
Música
Estil de música i ball cubà.
La rumba nasqué de la mescla entre els diversos estils europeus que arribaren a Cuba amb els colonitzadors i els ritmes i melodies indígenes i dels esclaus africans Té un compàs de 2/4, i els compassos es repeteixen de vuit en vuit El baix segueix el ritme de l’havanera Al final del segle XIX, a Cuba, el terme aplegava ritmes com el guaguancó , i més tard, als EUA, definia el son Els gitanos catalans recolliren la rumba que venia de l’illa caribenya i la mesclaren amb el seu bagatge musical i el flamenc D’aquí sorgí, al principi del segle XX, la rumba catalana a Barcelona, Lleida i Perpinyà…
Aquil·les

Aquil·les en una àmfora grega atribuïda al "Pintor d’Aquil·les"
© Fototeca.cat
Mitologia
Heroi mític de la guerra de Troia, fill de Peleu i de la deessa Tetis.
Rei de Tessàlia Ftiòtida, marxà a la guerra de Troia amb els seus súbdits, preferint una vida curta i gloriosa a una vellesa llarga i tranquilla com li havia ofert la seva mare Barallat amb Agamèmnon per la possessió de l’esclava Briseida, abandonà el combat i no hi tornà fins que el seu amant i amic Pàtrocle fou mort en batalla Desafià Hèctor a combat singular i el matà amb l’ajuda d’Atena després tornà el seu cadàver als troians, pregat per Príam, rei de Troia i pare del mort El príncep Paris, germà d’Hèctor i raptor d’Helena, el matà, d’un tret de sageta al taló, ajudat per…
Sant Martí de Cerdanyola del Vallès
Art romànic
La primera església de Sant Martí era situada a la vall d’Aura, a la vora d’on ara hi ha la Flor de Maig, probablement ningú, però, n’ha trobat cap resta ni se’n coneix la situació exacta Devia construir-se pels voltants de l’any 1050, per tal com coneixem dues deixes destinades a la dedicació de l’església properes a aquesta data, una d’un mancús de l’any 1042 i l’altra de dos mancusos del 1047 Un segle més tard, el 24 de febrer de l’any 1145, fou consagrada l’església ben segur que aquesta consagració deu correspondre o bé a un nou edifici o bé a una refecció de l’anterior Aquesta església…