Resultats de la cerca
Es mostren 333 resultats
Jaume Genovart i Llopis
Pintura
Pintor.
De formació artística bàsicament autodidàctica, es donà a conèixer l’any 1972, bé que amb anterioritat havia pintat esporàdicament Fou conegut sobretot pel que ell anomenava Genografies , això és, la delimitació d’uns paisatges simplificats sobre els quals apareixen lletres i altres elements significants, tot plegat produint una interessant sensació de moviment
Enric Ansesa i Gironella

Enric Ansesa
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
De formació autodidàctica, conreà inicialment l’escultura La seva pintura, que parteix d’un realisme expressionista 1965-68, després d’un període de transició 1968-71 marcat per un procés de dissolució formal, arribà a una abstracció caracteritzada per l’ús de motius calligràfics i de coloracions fosques, amb evidents connotacions simbòliques
Dionís Puig i Soler
Meteorologia
Meteoròleg.
De formació autodidàctica, publicà a La Veu de Catalunya i La Publicidad els resultats d’un mètode descobert per ell de previsió atmosfèrica, que exposà al volum Dinámica atmosférica y barografía de Europa 1913 Publicà també l’opuscle El agua i altres petits treballs sobre temes relacionats amb l’agricultura, que el feren popular
Walda Pla i Rosés
Literatura catalana
Escriptora.
De formació autodidàctica i encoratjada per Marià Manent, començà escrivint contes i poemes Publicà tres novelles, d’ambient més aviat exòtic i sentimental Salt d’euga 1961, Amarga joia 1968 i Quan el vent dansa amb el destí 2009 Resten inèdits reculls de poemes inspirats en l’Empordà i la novella Els vuit vents del món
,
Antoni Estradera i Fondevilla
Pintura
Pintor.
De formació autodidàctica, residí habitualment a Barcelona, on es donà a conèixer l’any 1945 Les seves primeres obres són marcadament postimpressionistes, bé que aviat evolucionaren vers plantejaments expressionistes i, sobretot, coloristes Fou membre fundador del grup Lais i signant del Manifest negre 1949 La seva evolució posterior tendí a simplificar les referències a elements concrets
Pau Fargas i Soler
Música
Violoncel·lista català, germà del crític Antoni Fargas.
Es formà a l’escolania de l’església de la Mercè de Barcelona, i més tard estudià piano amb Joan Quintana Aprengué a tocar el violoncel de forma autodidàctica i esdevingué professor d’aquest instrument al Conservatori de Música del Liceu i també professor de direcció orquestral del Gran Teatre del Liceu És autor de diverses obres religioses
Heitor Villa-Lobos
Héitor Villa-Lobos
© Fototeca.cat
Música
Compositor brasiler.
De formació autodidàctica, escriví una gran quantitat de composicions, de valor desigual, a les quals incorporà els elements musicals autòctons, cosa que donà una gran originalitat al seu llenguatge Emprà sovint el chôro , forma tradicional del Brasil, que donà nom a la seva obra Chôros 1920-29 Altres obres seves notables són les Bachianas brasileiras 1930-44, per a piano i conjunts instrumentals
Joan Suñé i Benages
Literatura
Cervantista.
De formació autodidàctica, és autor de diverses monografies com la Bibliografía crítica de las ediciones del Quijote impresas desde el año 1605 hasta 1917 , en collaboració amb el seu fill Joan Suñé i Fonbuena una segona edició, continuada fins l’any 1937, es publicà a Cambridge, EUA, el 1939 Entre el 1930 i el 1936 edità a Barcelona la Crónica cervantina
Henry Raeburn
Pintura
Pintor escocès.
S'inicià en el camp de l’orfebreria i la miniatura, i es decidí a pintar de forma totalment autodidàctica La seva obra té un caràcter espontani i vigorós, perquè treballava directament damunt la tela, sense estudis o esbossos previs Es destacà com a retratista Sir John Sinclair National Gallery, Londres, John Tait i la seva neta National Gallery, Washington, Alexander Dyce Victoria and Albert Museum, Londres
Chuck Palahniuk
Literatura
Nom del novel·lista nord-americà Charles Michael Palahniuk.
De formació autodidàctica, tingué una infantesa i adolescència marcades per conflictes familiars Exercí diferents oficis fins que la seva primera novella, Fight club 1996, fou duta al cinema per David Fincher i li atorgà el prestigi d’ésser considerat una de les promeses de la nova narrativa nord-americana Ha publicat les novelles Survivor 1999, Invisible Monsters 1999, Choke 2001, Lullaby 2002, Diary 2003 i Haunted 2005